Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. Alonso, E. Borox i A. Colau

Alonso, Carmen (secretària de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat).
Exercici colonial.
Segons el seu propi currículum, la senyora Alonso porta trenta-cinc anys treballant a Catalunya, en concret, al servei dels ajuntaments de Sant Feliu i Cornellà de Llobregat i del Consell Comarcal de Baix Llobregat. És la Vicepresidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Barcelona. Però és que també ha impartit docència a quatre universitats del país i, atenció, col·labora habitualment amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Aquesta setmana, algú ha denunciat a les xarxes socials el seu avís just en començar una conferència recent al Col·legi d’Advocats de Barcelona: “a quien tenga la tentación de dirigirse a mi en catalán o pregunte algo en catalán que sepa que no le voy a contestar porque no le voy a entender para nada”. A banda de la qualitat sintàctica i lèxica de la frase, algú s’imagina que passés a l’inrevès?

Borox, Eva (candidata de Ciudadanos a la Comunitat de Madrid).
Llautó sorollós.
L’acte de Societat Civil Catalana que no ha aconseguit omplir el Teatre Principal de Barcelona ha comptat amb un convidat habitual en aquesta mena de festes: l’imputat Jordi Cañas. Company de fatigues de primera hora de l’exmilitant popular Albert Rivera, l’antic portaveu parlamentari de Ciudadanos, assot infatigable contra la corrupció (dels altres), va dimitir arran de la seva imputació per suposat delicte fiscal, per passar immediatament després a cobrar una nòmina pública, pagada per tots els contribuents europeus, per fer d’assessor de l’europarlamentari Juan Carlos Girauta. Aquesta setmana, a la Complutense, l’auditori ha deixat sense parla la candidata de Ciudadanos: tanta incoherència junta, per més que un s’esforci, és difícil de justificar. Per fer aquestes coses, tal i com criden els alumnes assistents a l’acte, ja tenim al Partido Popular.

Colau, Ada (candidata de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona).
Lluitar contra la indefinició.
La llista Colau té un risc: la confusió. De fet, barreja un gran actiu històric de la lluita al carrer, ella, amb un producte caducat i un altre que comença a passar-se de cocció. Ai si les eleccions municipals arriben a venir tres mesos més tard! Conscient d’aquesta feblesa, l’antiga líder anti-desnonaments ha optat per posar la seva efígie, com els monarques, a la papereta electoral de Barcelona en Comú. En la línia d’escapar de la confusió, des d’aquest modest espai l’animo a clarificar altres aspectes de la seva proposta programàtica, com ara, si pensa parlar en algun moment del paper de l’Ajuntament de Barcelona en el procés d’independència que s’obrirà el 27-S. Confiem que, de la mà de la nova política d’en Jordi Borja, no ens acabi portant a un govern municipal pactat amb el PSC, el partit de la renovació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…