Bestiari del procés: C. Mejías, V. Partal i T. Riba

Mejías, Carina (diputada de Ciudadanos al Parlament de Catalunya).
Amenaça com puguis.
“Soy española y me voy a quedar aquí para recordaros que vosotros también sois españoles y para siempre”. La candidata de Ciudadanos a l’alcaldia de Barcelona, ex-dirigent popular a Catalunya, és una autèntica màquina de perdre els papers a les xarxes socials. Al dia següent d’aquesta piulada tan assenyada, la diputada no s’estava d’amenaçar a cops de Constitució l’Assemblea. És superior a les seves forces, l’instint els venç. Encarnen el nacionalisme per imposició. Espanyol vulguis o no. És tan i tan moralment superior el nostre plantejament: una nació política construïda des de l’estricta lliure adhesió dels seus membres. El contrast amb la frase recent d’en Justo Molinero no pot ser més eloqüent: “els catalans naixem on volem”... i segons la Mejías, morim espanyols per obligació.

Partal, Vicenç (director de Vilaweb).
Insistir i insistir.
Dilluns, el director de l’històric mitjà digital remarcava les conseqüències, al seu parer tan fortament negatives, de la concurrència de les forces sobiranistes en llistes separades el 27-S. El més sorprenent: anunciava una mobilització, la de la Meridiana, en la qual dos milions de persones ens plantarem davant del Parlament de Catalunya per expressar com volem la nova República, farcida de banderes de partit. Potser estic molt greument equivocat, el temps dirà, però alguns, aquesta partidització de la manifestació, no la sabem veure. Fins i tot, pel fet que hi ha la possibilitat que alguns dels veritables actes de campanya siguin unitaris. És a dir, no només serà la campanya “Ara és l’hora” i no els partits, l’organitzadora de la Via Meridiana, sinó que podem fer perfectament també un Camp Nou unitari com a tancament. Si volem guanyar, espolsar-nos el pessimisme acumulat quan abans és absolutament imprescindible.

Riba, Tian (periodista).
Temps de parlar clar.
Un dels opinadors amb més tribunes del procés, s’abraonava dilluns, des del programa “Divendres” de la nostra, contra l’acte organitzat per l’ANC i Òmnium Cultural al Palau Sant Jordi el proper 24 d’abril. L’argument (des del sobiranisme hi ha ben bé ganes de discutir-ho i discutir-nos-ho absolutament tot): que l’Assemblea fa partidisme, que es posiciona a favor de determinats partits. Hem passat mesos i mesos reclamant a tothom que parlés clar, sense eufemismes, i ara és el moment d’exigir-los-ho. L’acte del Sant Jordi servirà per donar suport a tots aquells candidats (siguin del partit que siguin) que es comprometin amb la “Declaració de Cervera” de l’AMI: lluitar per la construcció d’un nou Estat independent a les ordres del Parlament de Catalunya. Tots ells són lliures de signar-la o no. Recolzar a aquells qui ho facin mai se’n pot dir partidisme. És, simplement (i ja era hora!) sentit d’Estat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)