Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. Mejías, V. Partal i T. Riba

Mejías, Carina (diputada de Ciudadanos al Parlament de Catalunya).
Amenaça com puguis.
“Soy española y me voy a quedar aquí para recordaros que vosotros también sois españoles y para siempre”. La candidata de Ciudadanos a l’alcaldia de Barcelona, ex-dirigent popular a Catalunya, és una autèntica màquina de perdre els papers a les xarxes socials. Al dia següent d’aquesta piulada tan assenyada, la diputada no s’estava d’amenaçar a cops de Constitució l’Assemblea. És superior a les seves forces, l’instint els venç. Encarnen el nacionalisme per imposició. Espanyol vulguis o no. És tan i tan moralment superior el nostre plantejament: una nació política construïda des de l’estricta lliure adhesió dels seus membres. El contrast amb la frase recent d’en Justo Molinero no pot ser més eloqüent: “els catalans naixem on volem”... i segons la Mejías, morim espanyols per obligació.

Partal, Vicenç (director de Vilaweb).
Insistir i insistir.
Dilluns, el director de l’històric mitjà digital remarcava les conseqüències, al seu parer tan fortament negatives, de la concurrència de les forces sobiranistes en llistes separades el 27-S. El més sorprenent: anunciava una mobilització, la de la Meridiana, en la qual dos milions de persones ens plantarem davant del Parlament de Catalunya per expressar com volem la nova República, farcida de banderes de partit. Potser estic molt greument equivocat, el temps dirà, però alguns, aquesta partidització de la manifestació, no la sabem veure. Fins i tot, pel fet que hi ha la possibilitat que alguns dels veritables actes de campanya siguin unitaris. És a dir, no només serà la campanya “Ara és l’hora” i no els partits, l’organitzadora de la Via Meridiana, sinó que podem fer perfectament també un Camp Nou unitari com a tancament. Si volem guanyar, espolsar-nos el pessimisme acumulat quan abans és absolutament imprescindible.

Riba, Tian (periodista).
Temps de parlar clar.
Un dels opinadors amb més tribunes del procés, s’abraonava dilluns, des del programa “Divendres” de la nostra, contra l’acte organitzat per l’ANC i Òmnium Cultural al Palau Sant Jordi el proper 24 d’abril. L’argument (des del sobiranisme hi ha ben bé ganes de discutir-ho i discutir-nos-ho absolutament tot): que l’Assemblea fa partidisme, que es posiciona a favor de determinats partits. Hem passat mesos i mesos reclamant a tothom que parlés clar, sense eufemismes, i ara és el moment d’exigir-los-ho. L’acte del Sant Jordi servirà per donar suport a tots aquells candidats (siguin del partit que siguin) que es comprometin amb la “Declaració de Cervera” de l’AMI: lluitar per la construcció d’un nou Estat independent a les ordres del Parlament de Catalunya. Tots ells són lliures de signar-la o no. Recolzar a aquells qui ho facin mai se’n pot dir partidisme. És, simplement (i ja era hora!) sentit d’Estat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…