Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Castellà, A. Colau i D. Fernández

Castellà, Antoni (secretari general d’Universitats i membre del comitè de govern d’Unió).
Esperança de juny.
Aquesta setmana, mentre recordàvem un nou aniversari de l’afusellament de l’històric d’Unió Manuel Carrasco i Formiguera, el líder del sector independentista del partit ha comparegut davant de’n Xavi Xirgu a “L’illa de Robinson” per contrarestar la nefasta roda de premsa del conseller Espadaler (el de la llista de voluntaris del 9-N que calia entregar al poder judicial espanyol) hores abans. El missatge, inequívocament independentista: el 27-S cal que sigui un plebiscit i UDC no podrà mantenir per més temps l’ambigüitat, perquè els electors han de saber exactament què voten si voten Unió. Duran i els seus acòlits continuen, a l’altre costat, omplint de dubtes milers d’electors catalans que no saben si votar CiU o les altres candidatures sobiranistes: el 24-M aquesta ambigüitat, amb la tàctica convergent de no respondre, pot acabar passant factura.

Colau, Ada (candidata de Barcelona en Comú).
Renovar amb els de sempre.
Navegació inconcreta, continua sense aclarir quin paper pensa fer jugar a Barcelona en el procés d’independència, en cas que els partits del sí s’imposin el 27-S. Després d’una nova fase de promoció intensiva a través d’una entrevista nocturna a la Sexta, dimarts saltava a la xarxa la darrera enquesta sobre els resultats municipals a la capital catalana. Tal i com es venia apuntant fins ara (encara que, potser, rebaixant expectatives) Barcelona en Comú té possibilitats de guanyar les eleccions. El més bo és que, després d’haver encapçalat una candidatura que vol amagar la llarga ombra dels seus creadors d’ICV, l’aritmètica electoral podria portar a la nova alcaldessa a governar de la mà de... el PSC! Seria, realment, l’estafa del segle. Renovació total, però del bracet dels qui han governat 35 anys Barcelona.

Fernández, David (diputat i portaveu parlamentari de la CUP-Alternativa d’Esquerres).
Parlar clar.
Amb la de Carles Boix, l’entrevista de la setmana als mitjans ha estat potser la de Bernat Dedéu a David Fernández. Senzillament espectacular: val molt la pena llegir-la. Si encara no ho heu fet, dediqueu-li deu minuts. Demostra l’alçada intel·lectual i moral del personatge. Nova política amb majúscules. Discurs que enganxa per la seva autenticitat. Fernández, el líder més ben valorat pels catalans, explica com el 10-N va haver d’agafar un taxi davant la impossibilitat material de caminar, aturat per tothom al carrer. I acaba amb una injecció d’autoestima: “Jo veig el procés molt sòlid, perquè en cas que falli la política, la lluita tornarà al carrer. Estem condemnats a sortir-nos-en. De fet, així és la nostra història. I si ho volem tot, caldrà donar-ho tot”. I atenció a la darrera frase, perquè és la clau de tot plegat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…