Bestiari del procés: A. Castellà, A. Colau i D. Fernández

Castellà, Antoni (secretari general d’Universitats i membre del comitè de govern d’Unió).
Esperança de juny.
Aquesta setmana, mentre recordàvem un nou aniversari de l’afusellament de l’històric d’Unió Manuel Carrasco i Formiguera, el líder del sector independentista del partit ha comparegut davant de’n Xavi Xirgu a “L’illa de Robinson” per contrarestar la nefasta roda de premsa del conseller Espadaler (el de la llista de voluntaris del 9-N que calia entregar al poder judicial espanyol) hores abans. El missatge, inequívocament independentista: el 27-S cal que sigui un plebiscit i UDC no podrà mantenir per més temps l’ambigüitat, perquè els electors han de saber exactament què voten si voten Unió. Duran i els seus acòlits continuen, a l’altre costat, omplint de dubtes milers d’electors catalans que no saben si votar CiU o les altres candidatures sobiranistes: el 24-M aquesta ambigüitat, amb la tàctica convergent de no respondre, pot acabar passant factura.

Colau, Ada (candidata de Barcelona en Comú).
Renovar amb els de sempre.
Navegació inconcreta, continua sense aclarir quin paper pensa fer jugar a Barcelona en el procés d’independència, en cas que els partits del sí s’imposin el 27-S. Després d’una nova fase de promoció intensiva a través d’una entrevista nocturna a la Sexta, dimarts saltava a la xarxa la darrera enquesta sobre els resultats municipals a la capital catalana. Tal i com es venia apuntant fins ara (encara que, potser, rebaixant expectatives) Barcelona en Comú té possibilitats de guanyar les eleccions. El més bo és que, després d’haver encapçalat una candidatura que vol amagar la llarga ombra dels seus creadors d’ICV, l’aritmètica electoral podria portar a la nova alcaldessa a governar de la mà de... el PSC! Seria, realment, l’estafa del segle. Renovació total, però del bracet dels qui han governat 35 anys Barcelona.

Fernández, David (diputat i portaveu parlamentari de la CUP-Alternativa d’Esquerres).
Parlar clar.
Amb la de Carles Boix, l’entrevista de la setmana als mitjans ha estat potser la de Bernat Dedéu a David Fernández. Senzillament espectacular: val molt la pena llegir-la. Si encara no ho heu fet, dediqueu-li deu minuts. Demostra l’alçada intel·lectual i moral del personatge. Nova política amb majúscules. Discurs que enganxa per la seva autenticitat. Fernández, el líder més ben valorat pels catalans, explica com el 10-N va haver d’agafar un taxi davant la impossibilitat material de caminar, aturat per tothom al carrer. I acaba amb una injecció d’autoestima: “Jo veig el procés molt sòlid, perquè en cas que falli la política, la lluita tornarà al carrer. Estem condemnats a sortir-nos-en. De fet, així és la nostra història. I si ho volem tot, caldrà donar-ho tot”. I atenció a la darrera frase, perquè és la clau de tot plegat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas