Bestiari del procés: E. Cantona, C. Capdevila i M.D. de Cospedal

Cantona, Éric (exjugador francès).
L’Eric de Can Rauric.
La setmana començava amb una bona plantofada a Espanya: un descendent de l’exili republicà (de família encara arrelada a Martorell) argumentava ben clar davant del món que els èxits de la seva “selección” són en realitat de la nostra selecció. La que ens segresten a cada competició per reafirmar-se ells i negar-nos a nosaltres. La setmana ha donat, a més, per tastar com l’agressió de les institucions espanyoles contra els catalans no coneix treva: des dels dos joves aficionats del Joventut multats amb un total de 7.000 euros per mostrar una estelada i cridar independència a Saragossa, a l’eloqüent vídeo de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes (no us el perdeu) que detalla els costos que suposa per a les entitats esportives catalanes el tracte d’espoli planificat rebut de la nova legislació espanyola.

Capdevila, Carles (director del diari ARA).
Sempre es possible caure més baix.
Com gairebé en tots els casos, a més, sense que ningú a Espanya senti cap mena de vergonya. Quan penses que l’espanyolisme i el dependentisme ja han tocat fons descobreixes que no, que sempre es poden rebolcar una mica més en la degradació moral. Els editorials de la caverna, a partir de les informacions (d’una feblesa argumental més que esfereïdora directament ridícula) subministrades pel Govern espanyol insisteixen a relacionar gihadisme amb sobiranisme. Tot plegat mentre, simultàniament, es confirmen els vincles entre els detinguts la setmana passada i l’extrema dreta espanyola, plenament legal i en el combat contra la qual (tot i la violència constant i fins i tot els assassinats comesos, com el de Guillem Agulló), les autoritats espanyoles mai han mostrat cap mena d’interès. Espectacular.

Cospedal, María Dolores de (secretària general del PP).
David contra Goliat.
Xavier Sala i Martín explicava en la seva recent presentació del president Mas a Nova York (la que tant ha emprenyat l’espanyolisme) que, en realitat, som més forts del que ens pensem. I que ells també en són molt més febles del que fan veure. Potser sí. Si més no, per abonar-ho, la intervenció de la dirigent del Partido Popular per justificar la no intervenció del Govern espanyol per aturar materialment el 9-N va semblar prou eloqüent: no es van veure capaços ni d’enviar-nos no ja l’exèrcit, sinó tan sols ni la Guàrdia Civil. I pensar que la greu incomoditat que els produeix la constatació d’aquesta feblesa no té a veure amb la darrera campanya desfermada pel ministre Fernández Díaz contra la política de seguretat del Govern català en matèria gihadista és de ser molt, però molt ingenu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas