Ves al contingut principal

Bestiari del procés: E. Cantona, C. Capdevila i M.D. de Cospedal

Cantona, Éric (exjugador francès).
L’Eric de Can Rauric.
La setmana començava amb una bona plantofada a Espanya: un descendent de l’exili republicà (de família encara arrelada a Martorell) argumentava ben clar davant del món que els èxits de la seva “selección” són en realitat de la nostra selecció. La que ens segresten a cada competició per reafirmar-se ells i negar-nos a nosaltres. La setmana ha donat, a més, per tastar com l’agressió de les institucions espanyoles contra els catalans no coneix treva: des dels dos joves aficionats del Joventut multats amb un total de 7.000 euros per mostrar una estelada i cridar independència a Saragossa, a l’eloqüent vídeo de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes (no us el perdeu) que detalla els costos que suposa per a les entitats esportives catalanes el tracte d’espoli planificat rebut de la nova legislació espanyola.

Capdevila, Carles (director del diari ARA).
Sempre es possible caure més baix.
Com gairebé en tots els casos, a més, sense que ningú a Espanya senti cap mena de vergonya. Quan penses que l’espanyolisme i el dependentisme ja han tocat fons descobreixes que no, que sempre es poden rebolcar una mica més en la degradació moral. Els editorials de la caverna, a partir de les informacions (d’una feblesa argumental més que esfereïdora directament ridícula) subministrades pel Govern espanyol insisteixen a relacionar gihadisme amb sobiranisme. Tot plegat mentre, simultàniament, es confirmen els vincles entre els detinguts la setmana passada i l’extrema dreta espanyola, plenament legal i en el combat contra la qual (tot i la violència constant i fins i tot els assassinats comesos, com el de Guillem Agulló), les autoritats espanyoles mai han mostrat cap mena d’interès. Espectacular.

Cospedal, María Dolores de (secretària general del PP).
David contra Goliat.
Xavier Sala i Martín explicava en la seva recent presentació del president Mas a Nova York (la que tant ha emprenyat l’espanyolisme) que, en realitat, som més forts del que ens pensem. I que ells també en són molt més febles del que fan veure. Potser sí. Si més no, per abonar-ho, la intervenció de la dirigent del Partido Popular per justificar la no intervenció del Govern espanyol per aturar materialment el 9-N va semblar prou eloqüent: no es van veure capaços ni d’enviar-nos no ja l’exèrcit, sinó tan sols ni la Guàrdia Civil. I pensar que la greu incomoditat que els produeix la constatació d’aquesta feblesa no té a veure amb la darrera campanya desfermada pel ministre Fernández Díaz contra la política de seguretat del Govern català en matèria gihadista és de ser molt, però molt ingenu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…