Ves al contingut principal

Bestiari del procés: I. Guardans, P. Iglesias i A. Mas

Guardans, Ignasi (exparlamentari europeu).
Perdre els papers de la moralitat.
Si, en dies passats, la reacció occidental a la massacre fonamentalista a Kènia ens oferia el contrast entre el valor d’unes morts i d’altres, aquesta setmana hem tingut un nou tast amb l’enfonsament d’una immensa pastera carregada de desesperació a les aigües de la Mediterrània. El tuit de l’antic parlamentari europeu, ara assot de l’independentisme a les xarxes socials és dels qui et fan una mica més convençut de trobar-te en el bàndol honorable de la història. Una autèntica burrada que no provoca sinó llàstima per la seva immoralitat. Posar-se a un nivell inqualificable per, com un covard, haver d’esborrar-lo una hora més tard: “Lamento provocar: pero me permito cuestionar mi sentido de culpa si muere quien embarca con otros 400 en una barcaza miserable”. Plas, plas, plas.

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Desfet com un glaçó.
La credibilitat del líder comença a situar-se a l’alçada del betum. La impressió que es tracta d’una operació buida, destinada simplement a ocupar el poder, d’un recanvi més que d’un canvi, creix com l’escuma. El laboratori demoscòpic diu que la Monarquia és àmpliament acceptada per la majoria dels espanyols-espanyols als quals tu t’adreces. I com vols un tsunami i no el pacient treball de formigueta per explicar perquè no l’acceptes, decideixes empassar-te el gripau. Enorme, verd intens, llefiscós. T’havies compromès a acabar amb la casta del règim del 79 i acabes fotografiat amb ella i negant-te a celebrar el 14 d’abril. Et proposaves revisitar per corregir la traïció de l’esquerra durant la Transició i, finalment, acabes reproduint exactament el mateix primer acte de la seva agra comèdia: l’acceptació de la monarquia borbònica. Tan penós com clarificador.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Nivell d’Estat.
La cimera euromediterrània sobre el gihadisme ha estat sagnant. No pas per la comissió de cap atemptat sinó per la crueltat a reflectir el nivell d’uns i d’altres. Que el Govern espanyol no volgués com l’any passat la intervenció del president de la Generalitat, vist tot plegat, s’entén perfectament. Mentre Mariano Rajoy mantenia la seva habitual mirada perduda de quan ha de comunicar-se amb algú no castellanoparlant, Mas dialogava del tot còmode a dreta i esquerra. El contrast del contingut dels discursos, directament dantesc. L’intent de repetir fins a la sacietat els termes Barcelona i Espanya encadenats, va provocar una intervenció farcida d’expressions d’un barroc nacionalista tronat que feia autèntica vergonya aliena. És impossible que qualsevol observador neutral no n’hagi tret unes quantes conclusions aquests dies.

Comentaris

  1. Granollacs es la prova vivent de com va el procés. Passa el temps i no hi ha res que comentar. Si hi hagués alguna cosa seria per dir la veritat sobre Junqueres, l'home que més mal ha fet als catalans després de Felip V i Franco, però el sectarisme aconsella "sostenella i no emendalla" i per tant callar i cobrir la papereta amb quatre línies intrascendents sobre certs personatges, i darrerament llançant insinuacions contra gent dels nostres com Partal o Tian Riba, que s'han distanciat publicament d'ERC.
    Sort que el procés té al davant a Artur Mas, perquè si fos Junqueres s'hauria acabat faria temps, ningú pot confiar en els estrambòtics plans de l'Oriol per arribar a la independència, ningú els entén, ni dins el partit. Només veig paraules buides (treballarem..., farem tot el possible...) i aspiracions genèriques. Junqueres ha anat actuant en cada moment en contra del procés en tot el que era decisiu com el govern de coalició, la llista europea, el 9N, la llista unitària.... procurant sempre fer el màxim mal possible; si fos una vegada pensaria que era per estupidesa, però tantes i tanta persistència en l'error, em fa pensar que vol ser ambaixador espanyol al Vaticà. En tot cas no és un líder pel procés, perquè si no és un infiltrat, no té personalitat per imposar el seu punt de vista al partit, com si que va fer Mas amb Convergència, ni nivell per arribar al poble amb propostes clares i racionals. L'únic remei, que no passarà ja que ve d'uns resultats catastrofics el 2011 i qualsevol increment es vendrà com una victòria, seria que ERC no tingui gairebé vots a les municipals, i es vegi obligada a entrar al camp independentista de manera efectiva i no només de boca com fins ara, deixant de fer el joc al govern espanyol.
    Ara mantinguem la unitat, tenim al nostre favor que Junqueres no pot actuar en contra completament, no el seguirien els dels su partit, i haurà de seguir com fins ara, fent veure que dona suport al procés; espero que a pesar de tot aconseguim l'objectiu. Però després d'això, tant si s'aconsegueix com si no, serà l'hora de posar a cadascú al seu lloc.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…