Bestiari del procés: J. Coll, E. Cuatrecasas i E. Franquesa

Coll, Joaquim (vicepresident de Societat Civil Catalana).
Extraterrestres al seu propi país.
Mentre continuen la seva utilíssima croada contra l’estelada (realment, creuen que així la desterraran del país, o potser aconseguiran fer-la encara més present?), la gent de Societat Civil Catalana (feliç primer aniversari: no és fàcil fer el ridícul tan sovint) continuen fent espectacle en estat pur: aquest cap de setmana les xarxes esclafien de riure davant l’avís de l’entitat que, aquest any, Sant Jordi d’escauria en 23 d’abril. Hores després de tan lluïda reflexió, repartien deu mil pamflets al Camp Nou (ja sabeu, mai s’ha de barrejar política i esport, com fan els independentistes) i destacaven que la seva propaganda havia tingut una excel·lent acollida entre... l’afició rival. I Josep Ramon Bosch posava la traca final a la setmana dient-nos franquistes. Realment, són uns cracs. Una gran organització de becaris contractats a base de fons reservats i beneficis del Pont Aeri.

Cuatrecasas, Emilio (expresident d’un prestigiós bufet d’advocats).
Baixar del Pont Aeri.
Difícil trobar una estampa més repulsiva de com els poderosos es vanten de la seva influència contra un moviment nascut dels anhels i les necessitats dels de baix. Si tu no hi vas, ells decidiran per tu. Parafrasejant el famós lema electoral socialista, la fotografia de grup de l’establishment, més enllà de cridar l’atenció per l’estat del comte, sobta per la manca d’entusiasme dels presents a la trobada, el baix relleu d’alguns dels substituts presents (no és el cas del Banc de Sabadell) i la desaparició d’escena de dos del principals promotors: Emilio Cuatrecasas i Rodrigo Rato, autèntics models de virtuts públiques. I, compte, sort que no s’han publicat els noms dels defraudadors i evasors fiscals identificats, perquè, del contrari, potser la propera vegada, per comptes de fotografia de grup els qui quedaran del Pont Aeri hauran de conformar-se amb un “selfie”.

Franquesa, Ester (directora general de política lingüística de la Generalitat de Catalunya).
Mala peça al teler.
Segons les dades de l'enquesta d'usos lingüístics que publica cada cinc anys el Departament de Cultura i l'Institut d'Estadística de Catalunya, el nombre de ciutadans del nostre país que tenen la llengua catalana com a primer referència d’identificació ha caigut de 2.491.900 el 2003 a 2.275.100 de 2013. En termes relatius, també han passat de constituir el 44,3% del total en la primera data al 36,4 d’ara. Tot i l’enorme esforç de normalització de la llengua, la tasca de contenir la potència abassegadora del castellà aquí despassa les nostres possibilitats. No tinc cap dubte que Catalunya, com a comunitat política, assolirà la seva independència en un termini de temps no massa llarg. Si, en canvi, hom es pregunta per les possibilitats de supervivència de la llengua del país, francament, es fa difícil ser gaire optimista.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas