Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Fernández Díaz, J. Godó i Q. Mestre

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Misèria humana.
Antonio Baños el denomina amb encert com el Ministre de l’Anterior. L’home que ha organitzat, en el marc d’una suposada democràcia estàndard, dins la Unió Europea del segle XXI, una autèntica policia política al servei de la investigació permanent dels principals agents actius del procés d’independència català, ha destacat aquesta setmana pel seu embolica que fa fort en matèries altament sensibles. Arran de les detencions de suposats terroristes, generalització de la sospita a tot l’Islam (a benefici del discurs de la dreta espanyolista, de García Albiol a Jordi Cañas), assenyalament de mesquites de poblacions catalanes concretes (més llenya al foc municipal) i acusació a l’independentisme de connivència amb el gihadisme. Els mitjans espanyols, immediatament, en corifeu, s’hi ha abraonat contra nosaltres. Sí, estan disposats a posar en risc el que calgui.

Godó, Javier (propietari del Grup Godó).
Ells sí que en saben.
Incapaços de connectar amb els anhels de la societat, allò que havia estat un diari i ara és poca cosa més que un pamflet, s’enfonsa inexorablement. Mes a mes, amb regularitat matemàtica, el vell transatlàntic de la premsa de l’establishment perd un 15% de lectors respecte al mateix mes de l’any anterior. Per això cal qualificar d’autèntic sarcasme l’editorial de diumenge passat, se suposa escrit a quatre a mans pel censor Carol i el delegat d’Interior a la redacció Gimeno, que portava per títol “Una hoja de ruta equivocada”. Per fer-ho encara més eloqüent us l’enllaço del bloc de Miquel Iceta. Segur que no pensaven en ells mateixos? Nerviosos perquè el sobiranisme posa finalment fil a l’agulla, histèrics, surten en tromba a exigir una majoria de dos terços inèdita al món per proclamar la independència. Pobrets. Se saben al caire de l’abisme.

Mestre, Quim (regidor barceloní trànsfuga d’ICV-EUiA).
De la nova política al poltronisme.
Després d’unes primàries marcades per les irregularitats en l’ús del vot dels immigrants, el candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha optat per incorporar un regidor fins ara als rengles dels ecosocialistes, desplaçat de les llistes de Barcelona en Comú. És l’abraçada de dos vaixells que s’enfonsen. Quatre anys de sou a canvi de trenta anys de militància. El fet és que Iniciativa, masegada per la marxa recent de Raül Romeva, ha d’encaixar un nou cop dur a la seva imatge, tacada també per la revolta interna a l'Hospitalet de Llobregat. No se’n surt ni tan sols camuflant la seva ensulsiada sota l’aura d’Ada Colau i l’empenta de Podemos. Iniciativa continua el seu inexorable declivi cap a la dissolució. Quim Mestre ha decidit saltar del vaixell: entre els socialistes, si més no, potser trobarà alguna plaça d’arquitecte municipal a algun municipi de l’àrea metropolitana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…