Bestiari del procés: J. Fernández Díaz, J. Godó i Q. Mestre

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Misèria humana.
Antonio Baños el denomina amb encert com el Ministre de l’Anterior. L’home que ha organitzat, en el marc d’una suposada democràcia estàndard, dins la Unió Europea del segle XXI, una autèntica policia política al servei de la investigació permanent dels principals agents actius del procés d’independència català, ha destacat aquesta setmana pel seu embolica que fa fort en matèries altament sensibles. Arran de les detencions de suposats terroristes, generalització de la sospita a tot l’Islam (a benefici del discurs de la dreta espanyolista, de García Albiol a Jordi Cañas), assenyalament de mesquites de poblacions catalanes concretes (més llenya al foc municipal) i acusació a l’independentisme de connivència amb el gihadisme. Els mitjans espanyols, immediatament, en corifeu, s’hi ha abraonat contra nosaltres. Sí, estan disposats a posar en risc el que calgui.

Godó, Javier (propietari del Grup Godó).
Ells sí que en saben.
Incapaços de connectar amb els anhels de la societat, allò que havia estat un diari i ara és poca cosa més que un pamflet, s’enfonsa inexorablement. Mes a mes, amb regularitat matemàtica, el vell transatlàntic de la premsa de l’establishment perd un 15% de lectors respecte al mateix mes de l’any anterior. Per això cal qualificar d’autèntic sarcasme l’editorial de diumenge passat, se suposa escrit a quatre a mans pel censor Carol i el delegat d’Interior a la redacció Gimeno, que portava per títol “Una hoja de ruta equivocada”. Per fer-ho encara més eloqüent us l’enllaço del bloc de Miquel Iceta. Segur que no pensaven en ells mateixos? Nerviosos perquè el sobiranisme posa finalment fil a l’agulla, histèrics, surten en tromba a exigir una majoria de dos terços inèdita al món per proclamar la independència. Pobrets. Se saben al caire de l’abisme.

Mestre, Quim (regidor barceloní trànsfuga d’ICV-EUiA).
De la nova política al poltronisme.
Després d’unes primàries marcades per les irregularitats en l’ús del vot dels immigrants, el candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha optat per incorporar un regidor fins ara als rengles dels ecosocialistes, desplaçat de les llistes de Barcelona en Comú. És l’abraçada de dos vaixells que s’enfonsen. Quatre anys de sou a canvi de trenta anys de militància. El fet és que Iniciativa, masegada per la marxa recent de Raül Romeva, ha d’encaixar un nou cop dur a la seva imatge, tacada també per la revolta interna a l'Hospitalet de Llobregat. No se’n surt ni tan sols camuflant la seva ensulsiada sota l’aura d’Ada Colau i l’empenta de Podemos. Iniciativa continua el seu inexorable declivi cap a la dissolució. Quim Mestre ha decidit saltar del vaixell: entre els socialistes, si més no, potser trobarà alguna plaça d’arquitecte municipal a algun municipi de l’àrea metropolitana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas