Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Guillot, M. Iceta i P. Preston

Guillot, Jordi (senador d’ICV-EUiA).
Elefants tan graciosos.La renovació no passa per ell. El temps avança, la nova política ve. Ho diu el seu currículum: amb 23 anys va ser escollit secretari general de la Federació de Sanitat de CC.OO i, amb 24, regidor de l’Hospitalet de Llobregat. I amb 60, “voilà”, aquí el tenim, com un campió. Regeneració democràtica a topet. Des del seu blog ens recorda que TV3 és molt dolenta perquè els seus professionals són com els de TVE i que no tenen dret a criticar els blocs electorals perquè estan lliurats al procés. És més, que manipulen, perquè no expliquen que aquest repartiment dels temps l’imposa la Junta Electoral. Vaja, que sembla que aquella actua per les seves pistoles: sense aplicar cap llei en vigor susceptible de reforma per part dels mateixos partits polítics. Jordi, saps què, no t’ofenguis, portes 37 anys a la cadira i la teva vida política ja ha superat la durada del franquisme. Deixa pas.

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Indicis del naufragi.
El Partit dels Socialistes presentarà pràcticament dues-centes llistes municipals menys que en 2011, i es quedarà en 528 candidatures (superant de poc el Partido Popular), tot i que venia de perdre un altre centenar de la convocatòria anterior. Es tracta d’un fet sorprenent, perquè, com tothom sap, és el partit que ens ha de portar en safata la gran solució federal. A pesar de que la presència als mitjans de la seva claca d’opinadors continua esponerosa, es tracta, amb diferència, del partit que perdrà més representació. Si, en el terreny unionista, la caiguda de llistes socialistes i d’ICV podria venir compensada per l’aparició de les vinculades al fenomen Podemos i al creixement de Ciudadanos, entretant, la suma de les de CiU, ERC i la CUP experimenta un creixement de gairebé 259 candidatures. I és que aquí també és evident, doncs (com l’adveniment de l’unicornisme federal), que el procés s’està desinflant.

Preston, Paul (hispanista britànic).
Institucions públiques al servei d’entitats privades.
És una gran notícia que l’arxiu personal de l’historiador Paul Preston, amb una de les mirades més suggeridores sobre la Guerra Civil, sigui acollit i conservat a Catalunya. Per desgràcia, però, les incògnites al voltant del procés a través del qual ha acabat a l’Arxiu del Poblet són intrigants i excessives. Hi ha hagut alguna contraprestació de diner públic a canvi? Un regidor barceloní escrivia aquesta setmana un article sorprenent sobre el cas, en el qual es consideraven com a centres arxivístics de referència per a la història catalana del segle XX dos monestirs, a banda de l’Arxiu Nacional. Un país ben curiós, el nostre, en el qual els càrrecs públics d’institucions dotades d’arxius propis i potents treballen a major glòria de centres de naturalesa privada i criden a engrandir la rebequeria de senectut d’un polític sense visió d’estat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…