Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Guillot, M. Iceta i P. Preston

Guillot, Jordi (senador d’ICV-EUiA).
Elefants tan graciosos.La renovació no passa per ell. El temps avança, la nova política ve. Ho diu el seu currículum: amb 23 anys va ser escollit secretari general de la Federació de Sanitat de CC.OO i, amb 24, regidor de l’Hospitalet de Llobregat. I amb 60, “voilà”, aquí el tenim, com un campió. Regeneració democràtica a topet. Des del seu blog ens recorda que TV3 és molt dolenta perquè els seus professionals són com els de TVE i que no tenen dret a criticar els blocs electorals perquè estan lliurats al procés. És més, que manipulen, perquè no expliquen que aquest repartiment dels temps l’imposa la Junta Electoral. Vaja, que sembla que aquella actua per les seves pistoles: sense aplicar cap llei en vigor susceptible de reforma per part dels mateixos partits polítics. Jordi, saps què, no t’ofenguis, portes 37 anys a la cadira i la teva vida política ja ha superat la durada del franquisme. Deixa pas.

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Indicis del naufragi.
El Partit dels Socialistes presentarà pràcticament dues-centes llistes municipals menys que en 2011, i es quedarà en 528 candidatures (superant de poc el Partido Popular), tot i que venia de perdre un altre centenar de la convocatòria anterior. Es tracta d’un fet sorprenent, perquè, com tothom sap, és el partit que ens ha de portar en safata la gran solució federal. A pesar de que la presència als mitjans de la seva claca d’opinadors continua esponerosa, es tracta, amb diferència, del partit que perdrà més representació. Si, en el terreny unionista, la caiguda de llistes socialistes i d’ICV podria venir compensada per l’aparició de les vinculades al fenomen Podemos i al creixement de Ciudadanos, entretant, la suma de les de CiU, ERC i la CUP experimenta un creixement de gairebé 259 candidatures. I és que aquí també és evident, doncs (com l’adveniment de l’unicornisme federal), que el procés s’està desinflant.

Preston, Paul (hispanista britànic).
Institucions públiques al servei d’entitats privades.
És una gran notícia que l’arxiu personal de l’historiador Paul Preston, amb una de les mirades més suggeridores sobre la Guerra Civil, sigui acollit i conservat a Catalunya. Per desgràcia, però, les incògnites al voltant del procés a través del qual ha acabat a l’Arxiu del Poblet són intrigants i excessives. Hi ha hagut alguna contraprestació de diner públic a canvi? Un regidor barceloní escrivia aquesta setmana un article sorprenent sobre el cas, en el qual es consideraven com a centres arxivístics de referència per a la història catalana del segle XX dos monestirs, a banda de l’Arxiu Nacional. Un país ben curiós, el nostre, en el qual els càrrecs públics d’institucions dotades d’arxius propis i potents treballen a major glòria de centres de naturalesa privada i criden a engrandir la rebequeria de senectut d’un polític sense visió d’estat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…