Bestiari del procés: J.M. García-Margallo, A. Mas i J. Puigneró

García-Margallo, José Manuel (ministre d’afers exteriors del Govern espanyol).
Pena doble.
Aquests dies coneixíem a través de les xifres oficials del Govern espanyol, no només que el 38% que el fons de rescat de les pensions ha volat en tres anys (avis, si ens quedem a Espanya, no cobrareu la pensió!), sinó que la magnitud de l’exili econòmic continua creixent. La incompetència de l’Estat per obrir alguna mena de futur als seus propis ciutadans, es trasllada a l’exterior a l’hora de gestionar els seus drets polítics. A Andalusia, novament, el nombre de ciutadans que ha pogut votar des de l’exterior ha arribat a la fastuosa xifra del 3,8%. Doble càstig, doncs, exili i negació de drets. “Pack” complet “made in” García-Margallo. És per això que, encertadament, l’ANC ha començat aquest setmana una campanya per a incentivar el proper 27-S, convidant els 185.000 catalans a l’exterior a encetar els tràmits el més aviat millor.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Causa internacional.
Només calia visualitzar el programa especial de France 24H dedicat a la tragèdia dels Alps per comprovar que no existim per als nostres enemics. Al dia següent, la visita del president al lloc de l’accident en companyia de Merkel, Hollande i Rajoy, l’ha visualitzat (si més no en els reportatges gràfics) en un lloc prou rellevant. Ja se sap, la política és representació i Mas ha estat, sense dubte, a l’alçada del moment. I encara ha estat notícia aquests dies pel seu excel·lent article al rotatiu francès “Libération”. Gran jugada del president, per la importància del mitjà (un dels més influents diaris europeus) i per l’extraordinària claredat del missatge: manifestant la determinació prou inequívoca d’assolir l’estat propi i desmuntant els tòpics d’aïllament que propaga el Govern espanyol.

Puigneró, Jordi (director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya).
Santa Inconsciència?
Si volem (tal i com és imprescindible, si és que no volem embarrancar el procés) evitar desconfiances entre els seus principals actors, és també molt important no fer coses estranyes: la veritat, lliurar la governança del contracte de fibra òptica i el CESICAT (l’òrgan encarregat de vetllar per la seguretat informàtica de la Generalitat) a una empresa de l’Ibex35, antic monopoli estatal espanyol, farcida de personatges rancis, els dels rengles de sempre, ho és. I molt. Defensar-ho, simplement, en el moment històric on som, de desconnexió (sí, oi?) amb l’afirmació de Puigneró, a twitter, segons la qual “els concursos públics els guanyen qui fan les millors ofertes. Aquest cop l'han guanyat Ricoh, PWC i Telefònica”, és, com a mínim, pensant molt bé, d’una ingenuïtat absolutament esfereïdora.

Comentaris

  1. REferent a la nota que dediques al President Mas, sí, el vaig veure en algun moment i estava més sol que la una. Ningú no li dedicava cap atenció. Era una persona perduda dins de l'immensitat dels orgulls.
    El mal Estat Espanyol segueix entestat en seguir ignorant-nos totalment. Per exemple, acabo de llegir que ni ha contestat la nota de queixes que la Generalitat ha enviat a la UE referent a l'opressió que rep el català. Res, ni cas. Ara, en canvi, estan esverats quan han vist el nou full de ruta per la indep.
    "Estan bojos aquests romans madrilenys-espanyols....!!"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas