Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J.M. García-Margallo, A. Mas i J. Puigneró

García-Margallo, José Manuel (ministre d’afers exteriors del Govern espanyol).
Pena doble.
Aquests dies coneixíem a través de les xifres oficials del Govern espanyol, no només que el 38% que el fons de rescat de les pensions ha volat en tres anys (avis, si ens quedem a Espanya, no cobrareu la pensió!), sinó que la magnitud de l’exili econòmic continua creixent. La incompetència de l’Estat per obrir alguna mena de futur als seus propis ciutadans, es trasllada a l’exterior a l’hora de gestionar els seus drets polítics. A Andalusia, novament, el nombre de ciutadans que ha pogut votar des de l’exterior ha arribat a la fastuosa xifra del 3,8%. Doble càstig, doncs, exili i negació de drets. “Pack” complet “made in” García-Margallo. És per això que, encertadament, l’ANC ha començat aquest setmana una campanya per a incentivar el proper 27-S, convidant els 185.000 catalans a l’exterior a encetar els tràmits el més aviat millor.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Causa internacional.
Només calia visualitzar el programa especial de France 24H dedicat a la tragèdia dels Alps per comprovar que no existim per als nostres enemics. Al dia següent, la visita del president al lloc de l’accident en companyia de Merkel, Hollande i Rajoy, l’ha visualitzat (si més no en els reportatges gràfics) en un lloc prou rellevant. Ja se sap, la política és representació i Mas ha estat, sense dubte, a l’alçada del moment. I encara ha estat notícia aquests dies pel seu excel·lent article al rotatiu francès “Libération”. Gran jugada del president, per la importància del mitjà (un dels més influents diaris europeus) i per l’extraordinària claredat del missatge: manifestant la determinació prou inequívoca d’assolir l’estat propi i desmuntant els tòpics d’aïllament que propaga el Govern espanyol.

Puigneró, Jordi (director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya).
Santa Inconsciència?
Si volem (tal i com és imprescindible, si és que no volem embarrancar el procés) evitar desconfiances entre els seus principals actors, és també molt important no fer coses estranyes: la veritat, lliurar la governança del contracte de fibra òptica i el CESICAT (l’òrgan encarregat de vetllar per la seguretat informàtica de la Generalitat) a una empresa de l’Ibex35, antic monopoli estatal espanyol, farcida de personatges rancis, els dels rengles de sempre, ho és. I molt. Defensar-ho, simplement, en el moment històric on som, de desconnexió (sí, oi?) amb l’afirmació de Puigneró, a twitter, segons la qual “els concursos públics els guanyen qui fan les millors ofertes. Aquest cop l'han guanyat Ricoh, PWC i Telefònica”, és, com a mínim, pensant molt bé, d’una ingenuïtat absolutament esfereïdora.

Comentaris

  1. REferent a la nota que dediques al President Mas, sí, el vaig veure en algun moment i estava més sol que la una. Ningú no li dedicava cap atenció. Era una persona perduda dins de l'immensitat dels orgulls.
    El mal Estat Espanyol segueix entestat en seguir ignorant-nos totalment. Per exemple, acabo de llegir que ni ha contestat la nota de queixes que la Generalitat ha enviat a la UE referent a l'opressió que rep el català. Res, ni cas. Ara, en canvi, estan esverats quan han vist el nou full de ruta per la indep.
    "Estan bojos aquests romans madrilenys-espanyols....!!"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…