Bestiari del procés: L. Bassat, C. Boix i C. de Borbón

Bassat, Lluís (publicista).
La força dels de sempre.
Fa mooolta mandra, de tant en tant, haver discutir-se encara a les xarxes socials amb qui afirma que el procés és un invent de la burgesia. Exactament al contrari, l’establishment està jugant ja la carta de la submissió a tomba oberta, a cara descoberta. Aquesta setmana, l’entitat presumptament subvencionada a quatre mans amb els fons reservats i els cabals dels 300 de sempre, Societat Civil Catalana, ha publicat anuncis a pàgina sencera als dos diaris principals del país. Cap novetat entre les cares que donen suport a una Catalunya sense futur: molts dels qui l’han portat a la situació actual i dels qui la volen sotmesa. L’entitat, a més, continua cridant a la delació contra l’exhibició pública de l’estelada mentre el seu portaveu, amb centenars de fosses encara per desenterrar i milers de béns per retornar a les víctimes, afirma que el franquisme és només cosa del passat.

Boix, Carles (professor de Polítiques i Afers Públics de la Princeton University).
Mirada serena.
Sempre convé llegir a un dels membres més brillants del Consell per a la Transició Nacional. A l’entrevista d’Andreu Barnils valorava el preacord de full de ruta sobre la independència signat el 30 de març. Dos elements per a la reflexió: d’una banda, fora de partidismes, la conveniència que Artur Mas abandoni quan abans el seu paper presidencial per començar a explicar obertament la seva opció de país per la independència: cal recomençar quan abans el debat i els líders del procés han d’argumentar amb solvència, seguretat i decisió. En aquesta línia, Boix ens tranquil·litza: el preacord estableix, com a punt més important, que ja no hi haurà marxa enrere; el procés és irreversible passi el que passi el 27-S. Hem de carregar-nos d’il·lusió perquè mai ho hem tingut tan a l’abast.

Borbón, Cristina de (ex-infanta del Regne d’Espanya).
Anar molt confiada.
El jutge Castro ha decidit aquests dies executar els embargaments als encausats pel cas Noos, entre els quals, l’elefanta Cristina i Iñaki Urdangarín. Ella diu que ho firmava tot, tot, tot, amb confiança màxima en el seu marit, un argument que (en un país normal) hauria de valer (que no) per a qualsevol altra parella. Entretant, els advocats de Diego Torres han demanat la compareixença de sis-cents testimonis i han expressat la total seguretat que la Casa Reial, amb el rei abdicat i el rei en exercici al capdavant de tot plegat, eren perfectament conscients de la naturalesa dels negocis (els seus mateixos, però formalitzats) del gendre/cunyat. Vaja, que el judici avança a bon ritme cap a l’exoneració total de la infanta i de la Monarquia de qualsevol responsabilitat. El Regne d’Espanya, un país modèlic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)