Ves al contingut principal

Bestiari del procés: L. Bassat, C. Boix i C. de Borbón

Bassat, Lluís (publicista).
La força dels de sempre.
Fa mooolta mandra, de tant en tant, haver discutir-se encara a les xarxes socials amb qui afirma que el procés és un invent de la burgesia. Exactament al contrari, l’establishment està jugant ja la carta de la submissió a tomba oberta, a cara descoberta. Aquesta setmana, l’entitat presumptament subvencionada a quatre mans amb els fons reservats i els cabals dels 300 de sempre, Societat Civil Catalana, ha publicat anuncis a pàgina sencera als dos diaris principals del país. Cap novetat entre les cares que donen suport a una Catalunya sense futur: molts dels qui l’han portat a la situació actual i dels qui la volen sotmesa. L’entitat, a més, continua cridant a la delació contra l’exhibició pública de l’estelada mentre el seu portaveu, amb centenars de fosses encara per desenterrar i milers de béns per retornar a les víctimes, afirma que el franquisme és només cosa del passat.

Boix, Carles (professor de Polítiques i Afers Públics de la Princeton University).
Mirada serena.
Sempre convé llegir a un dels membres més brillants del Consell per a la Transició Nacional. A l’entrevista d’Andreu Barnils valorava el preacord de full de ruta sobre la independència signat el 30 de març. Dos elements per a la reflexió: d’una banda, fora de partidismes, la conveniència que Artur Mas abandoni quan abans el seu paper presidencial per començar a explicar obertament la seva opció de país per la independència: cal recomençar quan abans el debat i els líders del procés han d’argumentar amb solvència, seguretat i decisió. En aquesta línia, Boix ens tranquil·litza: el preacord estableix, com a punt més important, que ja no hi haurà marxa enrere; el procés és irreversible passi el que passi el 27-S. Hem de carregar-nos d’il·lusió perquè mai ho hem tingut tan a l’abast.

Borbón, Cristina de (ex-infanta del Regne d’Espanya).
Anar molt confiada.
El jutge Castro ha decidit aquests dies executar els embargaments als encausats pel cas Noos, entre els quals, l’elefanta Cristina i Iñaki Urdangarín. Ella diu que ho firmava tot, tot, tot, amb confiança màxima en el seu marit, un argument que (en un país normal) hauria de valer (que no) per a qualsevol altra parella. Entretant, els advocats de Diego Torres han demanat la compareixença de sis-cents testimonis i han expressat la total seguretat que la Casa Reial, amb el rei abdicat i el rei en exercici al capdavant de tot plegat, eren perfectament conscients de la naturalesa dels negocis (els seus mateixos, però formalitzats) del gendre/cunyat. Vaja, que el judici avança a bon ritme cap a l’exoneració total de la infanta i de la Monarquia de qualsevol responsabilitat. El Regne d’Espanya, un país modèlic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…