Bestiari del procés: M. Bustos, P. Gasol i F. Hollande

Bustos, Manuel (exalcalde de Sabadell).
Pràctiques digitals.
Crec que els ciutadans, en particular aquells que treballen a l’administració pública, poden estar satisfets de la sentència sobre la peça separada del cas Mercuri que afectava a l’assignació per vida digital (a dit, vaja), amb ficció de concurs públic, de la plaça d’arquitecta municipal de Montcada i Reixac. No ens enganyem, els Bustos, Daniel Fernández i Elena Pérez paguen els plats trencats d’una pràctica massa generalitzada durant dècades. El seu és l’exemple d’un delicte que tota una generació havia convertit en normal: el de, acostumats a un domini electoral de llistes tancades i fidelitat absoluta del votant de l’àrea metropolitana (ep, com els convergents en altres àmbits) privatitzar les institucions, convertir-les en una autèntica àrea reservada de caça per al gaudi gairebé exclusiu d’amics i familiars. Confiem que sentències com aquesta ajudaran a un veritable canvi de mentalitat sobre el servei públic.

Gasol, Pau (jugador de bàsquet).
País normal.
Qui, probablement, és el millor esportista català de tots els temps ha dit a la portada d’ABC una realitat com un temple: als Estats Units, patriotes de mà al pit com són, mai es xiularia massivament el propi himne. Lluny de desafortunada, tot al contrari, em sembla una afirmació demolidora contra els qui l’exhibeixen. Algun dia els espanyols es preguntaran perquè això, desconegut pràcticament arreu del món, només els passa a ells? Per tolerants? De fet, l’afirmació de Gasol la sentim repetida una vegada i una altra en tot el que fa referència al procés, amb menció especial per a l’autodeterminació. Que no està prevista a cap constitució del món: naturalment, perquè cap país (més enllà dels casos d’Escòcia i el Quebec) viu processos d’emancipació nacional d’una part dels seus ciutadans de la intensitat i el recolzament social el que es porta a terme a Catalunya!

Hollande, François (president de la República Francesa).
República i dignitat.
Setmana dolenta per als socialistes francesos. Només als departaments del sud han pogut aguantar l’estrebada d’un Sarkozy en procés de resurrecció. Els nordcatalans han triat un govern cantonal d’esquerres. I posats a valorar, cal dir que el paper d’Hollande i del primer ministre Valls durant la crisi de la catàstrofe de Germanwings ha estat realment remarcable, tant pel que fa al desplegament de mitjans posats en la recerca de les restes de la tragèdia, com en l’atenció als familiars de les víctimes. La premsa ha destacat la col·locació d’un monòlit en el seu record que ha esdevingut un element de memòria molt valorat. Per a molts dels catalans, però, ha representat un escarni el fet que la nostra identitat no hagi estat respectada ni tan sols després de morts. Vaja, per si algú encara en dubtava, que sense un estat que ens faci valdre no ens en sortirem.

Comentaris

  1. Això de que l'autodeterminació no està prevista en cap constitució és un desafortunat invent de Margallo, un ignorant en afers exteriors, que exclou a Etiòpia cada vegada que en té ocasió quan en realitat a Etiòpia aquest dret no existeix (es poden dividir els estats de la federació, però no sortir-ne). En canvi s'omiteix entre d'altres St. Kitts-Nevis o Sudan, on a més s'ha exercit recentment (en un cas sense arribar al 66,67% necessari, en l'altra amb la creació d'un nou estat).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)