Ves al contingut principal

Bestiari del procés: M. Iceta, R. Nadal i J.J. Nuet

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Histèra federalista.
Del catedràtic Xavier Arbós a l’editoralista d’El País, el preacord per a un full de ruta cap a la independència ha caigut com una autèntica bomba en els rengles de l’unicornisme federal. Es diria que han com embogit. Després de criticar radicalment tot el que tingués a veure amb el 9-N eixigint abans unes eleccions que donessin una majoria independentista, ara exigeixen un referèndum i no accepten uns comicis plebiscitaris. I tot i que el full de ruta preveu que la part catalana acceptarà un referèndum pactat amb el govern espanyol en qualsevol moment (suposadament, el que volen ells), els federalistes, per comptes de córrer a reclamar a la contrapart espanyola la seva celebració, es dediquen, enfollits, a amenaçar els sobiranistes. Tanta impostura acumulada costa d’empassar: potser per això el 24-M el PSC només podrà presentar candidatura a poc més de la meitat dels municipis del país.

Nadal, Rafael (periodista i opinador).
Santa innocència.
És un argument que repetim, potser perquè cal fer-ho. Crec que, la majoria, no ens el creiem, però hi posem un punt de sarcasme que despulli les dosis habituals de joc brut inherents a la manera de fer dels nostres adversaris. Potser algun dels nostres se’l creu. Des de fa mesos, el bo de Rafael Nadal va repetint allà on el conviden que confia que els qui són contraris a la independència acataran els resultats de les eleccions plebiscitàries del 27-S i es posaran a disposició de la majoria (que hi serà) indepedentista per a discutir i construir conjuntament el nou país. Cal ser molt ingenu per creure-s’ho. No. Convé que tots els independentistes votin independència el 27-S. Ni un vot distret per als tebis. Perquè a l’hora de la veritat, quan ens vulguin aplicar la força, ells s’amagaran, covards, a cobert, darrera dels qui ens disparin.

Nuet, Joan Josep (coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa).
Temps de parlar clar.
Més que nuet, en pilotes. La seva reacció a l’acord, afirmant que CDC i ERC s’han carregat el procés, just quan l’han afermat, potser, decisivament, passa als annals de la miopia política. Només superada per dues afirmacions recents, relacionades amb el procés, producte de la inigualable estultícia d’Alicia Sánchez Camacho: “que no es pugui votar es un gran triomf de la democràcia” i “el pla per a cear una república catalana en 18 mesos es inconstitucional”. Els excomunistes catalans han decidit despenjar-se del full de ruta: veurem com ho entomen alguns sectors, començant pel diputat independentista David Companyon. Compte amb la confecció de les llistes per al 27-S, perquè els caldrà aplicar una purga important per assegurar que cap diputat pugui afegir-se, en el moment decisiu, a la nova majoria sobiranista. Entretant, esperarem una nova blocada del savi professor Manuel Delgado.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…