Ves al contingut principal

Bestiari del procés: M. Iceta, R. Nadal i J.J. Nuet

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Histèra federalista.
Del catedràtic Xavier Arbós a l’editoralista d’El País, el preacord per a un full de ruta cap a la independència ha caigut com una autèntica bomba en els rengles de l’unicornisme federal. Es diria que han com embogit. Després de criticar radicalment tot el que tingués a veure amb el 9-N eixigint abans unes eleccions que donessin una majoria independentista, ara exigeixen un referèndum i no accepten uns comicis plebiscitaris. I tot i que el full de ruta preveu que la part catalana acceptarà un referèndum pactat amb el govern espanyol en qualsevol moment (suposadament, el que volen ells), els federalistes, per comptes de córrer a reclamar a la contrapart espanyola la seva celebració, es dediquen, enfollits, a amenaçar els sobiranistes. Tanta impostura acumulada costa d’empassar: potser per això el 24-M el PSC només podrà presentar candidatura a poc més de la meitat dels municipis del país.

Nadal, Rafael (periodista i opinador).
Santa innocència.
És un argument que repetim, potser perquè cal fer-ho. Crec que, la majoria, no ens el creiem, però hi posem un punt de sarcasme que despulli les dosis habituals de joc brut inherents a la manera de fer dels nostres adversaris. Potser algun dels nostres se’l creu. Des de fa mesos, el bo de Rafael Nadal va repetint allà on el conviden que confia que els qui són contraris a la independència acataran els resultats de les eleccions plebiscitàries del 27-S i es posaran a disposició de la majoria (que hi serà) indepedentista per a discutir i construir conjuntament el nou país. Cal ser molt ingenu per creure-s’ho. No. Convé que tots els independentistes votin independència el 27-S. Ni un vot distret per als tebis. Perquè a l’hora de la veritat, quan ens vulguin aplicar la força, ells s’amagaran, covards, a cobert, darrera dels qui ens disparin.

Nuet, Joan Josep (coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa).
Temps de parlar clar.
Més que nuet, en pilotes. La seva reacció a l’acord, afirmant que CDC i ERC s’han carregat el procés, just quan l’han afermat, potser, decisivament, passa als annals de la miopia política. Només superada per dues afirmacions recents, relacionades amb el procés, producte de la inigualable estultícia d’Alicia Sánchez Camacho: “que no es pugui votar es un gran triomf de la democràcia” i “el pla per a cear una república catalana en 18 mesos es inconstitucional”. Els excomunistes catalans han decidit despenjar-se del full de ruta: veurem com ho entomen alguns sectors, començant pel diputat independentista David Companyon. Compte amb la confecció de les llistes per al 27-S, perquè els caldrà aplicar una purga important per assegurar que cap diputat pugui afegir-se, en el moment decisiu, a la nova majoria sobiranista. Entretant, esperarem una nova blocada del savi professor Manuel Delgado.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…