Ves al contingut principal

Bestiari del procés: P. Sánchez, C. Viver Pi-Sunyer i A. Virgós

Sánchez, Pedro (secretari general del PSOE).
Tres dies a la bombolla.
Què li hauran explicat aquests tres dies de visita a Catalunya al bo de Pedro Sánchez? Les cruels conclusions dels darrers episodis setmanals de l’abraçada federal, en només dos pinzellades, senzillament de traca: primer, que, si no es tanca el Senat, el líder socialista és partidari de portar-lo a Barcelona; vaja, que aquella andròmina o us la quedeu vosaltres o la llancem a les escombraries. Deliciós. Molt engrescador. Quina orgia de poder cap a Catalunya! Suficient per convèncer l’independentista més recalcitrant. I per si encara teníeu dubtes, el gran José Luis Rodríguez Zapatero visitava Tortosa per proposar-nos recuperar l’Estatutet del 2006, el del ribot, amb l’avís que és el màxim d’autogovern al qual podem aspirar, perquè ho diu ell. I a Can PSC continua el dia de la marmota.

Viver Pi-Sunyer, Carles (comissionat per a la Transició Nacional del Govern de Catalunya).
Temps de tornar a desobeir.
Quan abans, cal (re)començar a passar olímpicament de les disposicions del Tribunal Constitucional espanyol. Milers i milers de catalans esperem, amb candeletes, que la Carina Mejías (per inspiració de Jordi Cañas) ens digui colpistes. El Govern espanyol ha iniciat els tràmits per a anul·lar el decret de nomenament del jurista Viver Pi-Sunyer: la Generalitat, per boca del seu portaveu, ja ha anunciat que el procés de construcció d’estructures d’estat continuarà, alhora que acatarà la decisió de l’alt tribunal. Tal i com ens tenen acostumats, que sí però que no. Ara, no hi ha funcionaris en els quals escudar-se: correspon explicar clarament al Govern d’Espanya que ja ha començat el temps de la desconnexió, del desacatament colonial. Beneït cop (de puny damunt la taula, quines ganes) d’Estat propi!

Virgós, Alejandro (candidat del Partido Popular a Cassà de la Selva).
Préstecs humans de caràcter temporal.
El partit del govern espanyol pateix a Catalunya un autèntic daltabaix. La nefasta gestió combinada amb la patètica actitud immoral dels seus responsables, està portant a una ensorrada mítica: el 24-M, allà on la seva nova marca blanca o llistes d’extrema dreta presentin candidats, la representació del Partido Popular s’enfonsarà. Durant la confecció de les llistes ha estat, doncs, una obsessió evitar una davallada en el nombre de candidatures que oferís, d’entrada, un panorama depressiu. Així, la formació només presenta quinze llistes menys que el 2011, quan es van desvetllar un munt de casos (com el més, conegut, de la Vilella Baixa) on ningú del lloc coneixia els candidats populars. Han començat, doncs, a aparèixer els noms de candidats “cuneros” com el d’aquest militant popular resident a Pontevedra, que ocupa el número 16 a la llista de Cassà de la Selva.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…