Bestiari del procés: A. Pastor, P. Rahola i E. Reyes

Pastor, Ana (ministra espanyola de foment).
Espoli aeroportuari.
Permeteu que us enllaci la notícia a través del diari ultraespanyolista ”El Mundo”, que fa més goig. A sac. Sense contemplacions. Espoli sobre espoli. La demostració plàstica del perquè el Govern espanyol insisteix en la sagrada indivisibilitat d’Aena. Aquesta setmana hem tingut els resultats econòmics del sistema aeroportuari espanyol en 2014. I ja és estrany que ens l’ofereixin desglossat. Resulta que la seva viabilitat es deriva, en exclusiva pràcticament, de l’explotació de quatre aeroports a Catalunya, Mallorca i Canàries. Que els aeroports del Prat (51,5%) i Palma (24,4%) representen pràcticament les tres quartes parts dels beneficis de l’ex societat estatal ara, en part, a borsa. Si hem d’explicar els beneficis de la independència, comencem per aquí: la reinversió d’aquests recursos oferiria a l’Aeroport de Barcelona possibilitats enormes d’esdevenir el gran centre de comunicacions del sud d’Europa. Vaja, just el que vol evitar Espanya.

Rahola, Pilar (periodista i escriptora).
País nou i creïble.
La insigne opinadora ha llançat aquesta setmana una campanya a les xarxes socials per reclamar, enderiada, que la Carme Forcadell i en David Fernández no abandonin les seves altes responsabilitats, a l’ANC i la CUP, justament ara que som a l’inici de la fase decisiva del procés. Hi estic en contra per diverses raons: els dos conservaran, reforçat i impolut, un prestigi que podran continuar posant al servei del procés allà on siguin (que hi seran). I en vindran d’altres per demostrar el fons d’armari del sobiranisme, que, al cap i a la fi, a ells tampoc no els coneixien fa només tres anys. Però, sobretot, seran fidels a una manera de fer nova, allunyada de l’arrapament a la cadira tan característic de la vella política. I això representa un servei clau al procés, perquè reforça el bé més preuat: la credibilitat. Demostra que molts volem construir un país realment nou.

Reyes, Eduardo (president de Súmate).
Unitat real.
Som en la pantalla (gairebé) definitiva. Després de moltes maniobres d’aproximació (disculpeu-me el símil aeronàutic) som a punt d’aterrar en la pista que tots sabíem a l’avançada que havíem d’abastar. Convé deixar en segon terme les instàncies que no ens permeten avançar i consolidar-ne de noves, on la claredat i l’anar de cara a barraca siguin la norma. L’eufemisme del dret a decidir ja està superat. A Catalunya mai no hi haurà un referèndum acordat, simplement, perquè Espanya no vol. Cal passar, doncs, a constituir un Pacte Nacional per la Independència que, fins i tot, després de la proposta del president de Súmate (anterior al preacord del full de ruta del 30 de març) encara té més sentit que abans: ha de ser el marc col·lectiu de la societat civil i els partits on discutir cada nova passa del procés sobiranista, una vegada entri en la fase decisiva, el proper 28 de setembre.

Comentaris

  1. La crida de Pilar Rahola per a que en David Fdez. i C. Forcadell no pleguin em refresca el meu dubte permanent sobre la prohibició de repetir o no càrrecs de responsabilitat. Per una banda, sap greu veure que persones de tanta qualitat es puguin perdre en l'anonimat. Amb això em retorna la meva reflexió interna de si podrien tornar després d'un període de "descans". Però, esclar, aquesta decisió portaria el revifament de renovar possibles temptacions corruptores. Per tant, és millor sacrificar oportunitats i preservar ètiques. Però, sap greu. Sí.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas