Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Pastor, P. Rahola i E. Reyes

Pastor, Ana (ministra espanyola de foment).
Espoli aeroportuari.
Permeteu que us enllaci la notícia a través del diari ultraespanyolista ”El Mundo”, que fa més goig. A sac. Sense contemplacions. Espoli sobre espoli. La demostració plàstica del perquè el Govern espanyol insisteix en la sagrada indivisibilitat d’Aena. Aquesta setmana hem tingut els resultats econòmics del sistema aeroportuari espanyol en 2014. I ja és estrany que ens l’ofereixin desglossat. Resulta que la seva viabilitat es deriva, en exclusiva pràcticament, de l’explotació de quatre aeroports a Catalunya, Mallorca i Canàries. Que els aeroports del Prat (51,5%) i Palma (24,4%) representen pràcticament les tres quartes parts dels beneficis de l’ex societat estatal ara, en part, a borsa. Si hem d’explicar els beneficis de la independència, comencem per aquí: la reinversió d’aquests recursos oferiria a l’Aeroport de Barcelona possibilitats enormes d’esdevenir el gran centre de comunicacions del sud d’Europa. Vaja, just el que vol evitar Espanya.

Rahola, Pilar (periodista i escriptora).
País nou i creïble.
La insigne opinadora ha llançat aquesta setmana una campanya a les xarxes socials per reclamar, enderiada, que la Carme Forcadell i en David Fernández no abandonin les seves altes responsabilitats, a l’ANC i la CUP, justament ara que som a l’inici de la fase decisiva del procés. Hi estic en contra per diverses raons: els dos conservaran, reforçat i impolut, un prestigi que podran continuar posant al servei del procés allà on siguin (que hi seran). I en vindran d’altres per demostrar el fons d’armari del sobiranisme, que, al cap i a la fi, a ells tampoc no els coneixien fa només tres anys. Però, sobretot, seran fidels a una manera de fer nova, allunyada de l’arrapament a la cadira tan característic de la vella política. I això representa un servei clau al procés, perquè reforça el bé més preuat: la credibilitat. Demostra que molts volem construir un país realment nou.

Reyes, Eduardo (president de Súmate).
Unitat real.
Som en la pantalla (gairebé) definitiva. Després de moltes maniobres d’aproximació (disculpeu-me el símil aeronàutic) som a punt d’aterrar en la pista que tots sabíem a l’avançada que havíem d’abastar. Convé deixar en segon terme les instàncies que no ens permeten avançar i consolidar-ne de noves, on la claredat i l’anar de cara a barraca siguin la norma. L’eufemisme del dret a decidir ja està superat. A Catalunya mai no hi haurà un referèndum acordat, simplement, perquè Espanya no vol. Cal passar, doncs, a constituir un Pacte Nacional per la Independència que, fins i tot, després de la proposta del president de Súmate (anterior al preacord del full de ruta del 30 de març) encara té més sentit que abans: ha de ser el marc col·lectiu de la societat civil i els partits on discutir cada nova passa del procés sobiranista, una vegada entri en la fase decisiva, el proper 28 de setembre.

Comentaris

  1. La crida de Pilar Rahola per a que en David Fdez. i C. Forcadell no pleguin em refresca el meu dubte permanent sobre la prohibició de repetir o no càrrecs de responsabilitat. Per una banda, sap greu veure que persones de tanta qualitat es puguin perdre en l'anonimat. Amb això em retorna la meva reflexió interna de si podrien tornar després d'un període de "descans". Però, esclar, aquesta decisió portaria el revifament de renovar possibles temptacions corruptores. Per tant, és millor sacrificar oportunitats i preservar ètiques. Però, sap greu. Sí.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…