Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Pastor, A. Sánchez Camacho i A. Stanic

Pastor, Ana (ministra espanyola de Foment).
Les conseqüències de la dependència.
Un estudi de Fundació Josep Irla apuntava aquesta setmana el fet que la República Catalana haurà de fer front, en els pitjors dels casos, a 85.000 MEUR del deute espanyol, però que la Catalunya autònoma (si ens quedem) n’haurà d’entomar fins a 200.000. Són les conseqüències terribles de la dependència. Hem sabut també que el grup automobilístic alemany Daimler ha descartat Tarragona com a port des d'on exportar els vehicles que fabrica (principalment, Mercedes i Smart) perquè no té connexió amb la via d'amplada europea, responsabilitat que correspon al ministeri de Foment espanyol. Les xarxes socials van convertir l’etiqueta #DimissióAnaPastor en “trending topic” mundial la nit de dimecres. Tal i com en Joan Canadell no s’ha cansat de repetir, caldria una denúncia excepcional del cas per part del Govern català, les institucions tarragonines, els partits, els sindicats i les entitats. Ens roben el futur.

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partido Popular a Catalunya).
Botxins que passen per víctimes.
El dia de la mona la, per poc temps, responsable del partit del govern espanyol a Catalunya confessa que, segons tot apunta, els cauran al voltant d’un 30% de les llistes municipals que van aconseguir (moltes d’elles, tant ara com abans, farcides de “cuneros”) en 2011. És exactament el mateix cas del PSC, en procés d’enderroc, de Miquel Iceta. A esquerra i dreta, Podemos i Ciudadanos (les marques blanques) han aconseguit confegir centenars de llistes noves, però ells, les agències velles de l’establishment no poden tancar-les, bé perquè dedicar-se a la política en els temps que corren és massa difícil (ja veus, tu!), bé perquè són objecte d’encalçament per part dels sobiranistes arreu del país. Pobrets. Excuses que la nit del 24-M es demostraran falses. Camí de la irrellevància, l’equip suplent dels de sempre és a punt de saltar al camp.

Stanic, Ana (advocada eslovena experta en dret comunitari).
Solucions imaginatives.
Encara que, com diu Carles Boix, l’important serà exercir el poder real damunt el territori, no hi ha dubte que la qüestió del reconeixement internacional en un termini de temps raonable serà un dels elements essencials a partir de l’inici del procés de desconnexió el 28-S. Aquesta figura rellevant en el món jurídic de la Unió Europea, a més d’alguns exemples rellevants pel que fa al cas eslovè, ens ofereix en aquesta entrevista una idea que caldria tenir en compte: de cara a assolir el reconeixement internacional seria molt convenient que Catalunya plantegés el seu procés de construcció d’un estat propi no com una secessió, sinó com la dissolució de Regne d’Espanya del qual (diu ella, forçant un pèl la història) n’és cofundadora. Si és per tal d’en sortir-nos, potser haurem de ser capaços d’acceptar pop com a animal de companyia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…