Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Pastor, A. Sánchez Camacho i A. Stanic

Pastor, Ana (ministra espanyola de Foment).
Les conseqüències de la dependència.
Un estudi de Fundació Josep Irla apuntava aquesta setmana el fet que la República Catalana haurà de fer front, en els pitjors dels casos, a 85.000 MEUR del deute espanyol, però que la Catalunya autònoma (si ens quedem) n’haurà d’entomar fins a 200.000. Són les conseqüències terribles de la dependència. Hem sabut també que el grup automobilístic alemany Daimler ha descartat Tarragona com a port des d'on exportar els vehicles que fabrica (principalment, Mercedes i Smart) perquè no té connexió amb la via d'amplada europea, responsabilitat que correspon al ministeri de Foment espanyol. Les xarxes socials van convertir l’etiqueta #DimissióAnaPastor en “trending topic” mundial la nit de dimecres. Tal i com en Joan Canadell no s’ha cansat de repetir, caldria una denúncia excepcional del cas per part del Govern català, les institucions tarragonines, els partits, els sindicats i les entitats. Ens roben el futur.

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partido Popular a Catalunya).
Botxins que passen per víctimes.
El dia de la mona la, per poc temps, responsable del partit del govern espanyol a Catalunya confessa que, segons tot apunta, els cauran al voltant d’un 30% de les llistes municipals que van aconseguir (moltes d’elles, tant ara com abans, farcides de “cuneros”) en 2011. És exactament el mateix cas del PSC, en procés d’enderroc, de Miquel Iceta. A esquerra i dreta, Podemos i Ciudadanos (les marques blanques) han aconseguit confegir centenars de llistes noves, però ells, les agències velles de l’establishment no poden tancar-les, bé perquè dedicar-se a la política en els temps que corren és massa difícil (ja veus, tu!), bé perquè són objecte d’encalçament per part dels sobiranistes arreu del país. Pobrets. Excuses que la nit del 24-M es demostraran falses. Camí de la irrellevància, l’equip suplent dels de sempre és a punt de saltar al camp.

Stanic, Ana (advocada eslovena experta en dret comunitari).
Solucions imaginatives.
Encara que, com diu Carles Boix, l’important serà exercir el poder real damunt el territori, no hi ha dubte que la qüestió del reconeixement internacional en un termini de temps raonable serà un dels elements essencials a partir de l’inici del procés de desconnexió el 28-S. Aquesta figura rellevant en el món jurídic de la Unió Europea, a més d’alguns exemples rellevants pel que fa al cas eslovè, ens ofereix en aquesta entrevista una idea que caldria tenir en compte: de cara a assolir el reconeixement internacional seria molt convenient que Catalunya plantegés el seu procés de construcció d’un estat propi no com una secessió, sinó com la dissolució de Regne d’Espanya del qual (diu ella, forçant un pèl la història) n’és cofundadora. Si és per tal d’en sortir-nos, potser haurem de ser capaços d’acceptar pop com a animal de companyia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…