La bandera a l’ull aliè

De fa alguns mesos l’espanyolisme ha decidit reprendre la guerra de les banderes. La delegada del govern espanyol, encalçant ajuntaments; les entitats dependentistes, cridant a una suposada defensa de la bandera dels quatre pals que, naturalment, no fan extensiva al seu ús a les casernes de la guàrdia civil ni l’exèrcit a Catalunya. Se suposa, en un nou ridícul conceptual, d’afirmar que els indepedentistes hem substituït la bandera de sempre i de tots per l’estelada. És un de tants arguments absurds que corren per terra, mar i aire, sortits d’algun laboratori d’idees de gent despistada. En el front de les banderes, darrerament, fins i tot l’autoanomenada organització Societat Civil Catalana, generosament finançada a mitges per l’Estat i l’establishment català, ha iniciat una onada de plets per intentar eradicar l’estelada de l’espai públic, amb una sonora bufetada en la primera sentència judicial dels mateixos tribunals espanyols (imagineu-vos), relativa al cas de Sant Cugat del Vallès.

De l’afer, la veritat, bastant ridícul, m’han captivat darrerament les declaracions de l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón. Bàsicament, perquè denoten la incapacitat de reflexionar sobre la naturalesa dels propis actes, mentre es censures els dels altres, que en realitat provoquen exactament els mateixos efectes. Deia la frustrada i fugitiva líder socialista aquests dies que, quan es planta l’estelada, s’exclou una part dels ciutadans que no la senten seva. Perfecte. De fet, quan els ajuntaments de majoria independentista les hissen als seus edificis o a les entrades de les seves viles i ciutats, no fan més que aplicar el mandat d’unes majories perfectament democràtiques als seus consistoris, que (en aquest moment excepcional de la història) reclamen com a urgent la constitució de Catalunya en un nou estat. Costa d’entendre, doncs, que Parlón no entengui que, quan ella penja l’estanquera al balcó de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, també està excloent una part dels ciutadans i que seria més coherent que, si això la preocupa realment, col·laborés a censurar l’actitud del govern central que imposa la bandera espanyola a centenars d’ajuntaments que no la consideren seva.

Comentaris

  1. Sempre és la mateixa qüestió: No tenen raonaments sòlids per argumentar en contra de les nostres ànsies d'independitzar-nos d'Espanya. Sempre han d'acabar dient aquestes xorrades que ens cites avui. Us imagineu com seria tenir com ambaixadora d'Espanya a la Sra. De los Llanos de la Luna? Aquesta sí que aniria navegant per l'espai sideral. Perquè no crec que dins del PP-PSOE no hi hagi més substància cerebral de la que estan fent demostració. És massa poc, fins i tot pels qui no en poden fer gaire ostentació.
    Misteri per resoldre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon Llull ets tan optimista com en Granollacs, presuposes que tenim grans ansies d'independitzar-nos, ho sento però no les veig enlloc. Els politicots que ho han de fer possible, no troben mai el moment, ara ho han deixat pel setembre, això els que en tenen ganes, els altres diuen que quan ecspanya ens deixin votar, es a dir mai. La gent mobilitzada canviant els dirigents o creant plataformes, els altres esperant vacances. L'establisment fent negocis i untant els frens del procés. I La resta de catalanobabaus qui dia passa any empeny i anar-nos distraient amb la darrera joguina que ens preparen, les banderes, la llei wert, podemos, el gijadisme ...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)