Ves al contingut principal

La bandera a l’ull aliè

De fa alguns mesos l’espanyolisme ha decidit reprendre la guerra de les banderes. La delegada del govern espanyol, encalçant ajuntaments; les entitats dependentistes, cridant a una suposada defensa de la bandera dels quatre pals que, naturalment, no fan extensiva al seu ús a les casernes de la guàrdia civil ni l’exèrcit a Catalunya. Se suposa, en un nou ridícul conceptual, d’afirmar que els indepedentistes hem substituït la bandera de sempre i de tots per l’estelada. És un de tants arguments absurds que corren per terra, mar i aire, sortits d’algun laboratori d’idees de gent despistada. En el front de les banderes, darrerament, fins i tot l’autoanomenada organització Societat Civil Catalana, generosament finançada a mitges per l’Estat i l’establishment català, ha iniciat una onada de plets per intentar eradicar l’estelada de l’espai públic, amb una sonora bufetada en la primera sentència judicial dels mateixos tribunals espanyols (imagineu-vos), relativa al cas de Sant Cugat del Vallès.

De l’afer, la veritat, bastant ridícul, m’han captivat darrerament les declaracions de l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón. Bàsicament, perquè denoten la incapacitat de reflexionar sobre la naturalesa dels propis actes, mentre es censures els dels altres, que en realitat provoquen exactament els mateixos efectes. Deia la frustrada i fugitiva líder socialista aquests dies que, quan es planta l’estelada, s’exclou una part dels ciutadans que no la senten seva. Perfecte. De fet, quan els ajuntaments de majoria independentista les hissen als seus edificis o a les entrades de les seves viles i ciutats, no fan més que aplicar el mandat d’unes majories perfectament democràtiques als seus consistoris, que (en aquest moment excepcional de la història) reclamen com a urgent la constitució de Catalunya en un nou estat. Costa d’entendre, doncs, que Parlón no entengui que, quan ella penja l’estanquera al balcó de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, també està excloent una part dels ciutadans i que seria més coherent que, si això la preocupa realment, col·laborés a censurar l’actitud del govern central que imposa la bandera espanyola a centenars d’ajuntaments que no la consideren seva.

Comentaris

  1. Sempre és la mateixa qüestió: No tenen raonaments sòlids per argumentar en contra de les nostres ànsies d'independitzar-nos d'Espanya. Sempre han d'acabar dient aquestes xorrades que ens cites avui. Us imagineu com seria tenir com ambaixadora d'Espanya a la Sra. De los Llanos de la Luna? Aquesta sí que aniria navegant per l'espai sideral. Perquè no crec que dins del PP-PSOE no hi hagi més substància cerebral de la que estan fent demostració. És massa poc, fins i tot pels qui no en poden fer gaire ostentació.
    Misteri per resoldre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon Llull ets tan optimista com en Granollacs, presuposes que tenim grans ansies d'independitzar-nos, ho sento però no les veig enlloc. Els politicots que ho han de fer possible, no troben mai el moment, ara ho han deixat pel setembre, això els que en tenen ganes, els altres diuen que quan ecspanya ens deixin votar, es a dir mai. La gent mobilitzada canviant els dirigents o creant plataformes, els altres esperant vacances. L'establisment fent negocis i untant els frens del procés. I La resta de catalanobabaus qui dia passa any empeny i anar-nos distraient amb la darrera joguina que ens preparen, les banderes, la llei wert, podemos, el gijadisme ...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…