La batalla per liderar el procés

Comencem a viure una segona ofensiva per terra, mar i aire (res comparat amb el que ens caurà a sobre després de les eleccions municipals) orientada a forçar ERC a acceptar compartir llistes electorals amb CiU. Un servidor l’hauria acabat, d’entrada, ben aviat: hauria anunciat des del primer minut, solemnement, que l’acceptava si hi era tothom que defensa la independència, és a dir, començant també per la CUP. Encara que la pressió es farà asfixiant (amb la nefasta tensió, entre gent que compateix objectiu, que això farà rebrotar), tot sembla indicar que les eleccions del 27-S no només seran plebiscitàries sobre la independència, sinó que també permetran als ciutadans triar qui volen que encapçali el bloc sobiranista en la fase decisiva del procés. Hi ha molts arguments a favor del president Mas: la capacitat per dur en bloc cap a l’independentisme el vell transatlàntic convergent i la seva imatge internacional, potser els més meritoris.

Hi ha demèrits, també, en el full de serveis del Gran Timoner: el dessagnament permanent derivat de la companyia deslleial de Duran i els seus o la tendència recurrent a imposar unilateralment el seu criteri a un moviment necessàriament transversal. En la disputa pel lideratge del procés, però, hi ha un element potser poc comentant fins ara: l’estratègia consistent a (una vegada sabuda en privat la postura d’Oriol Junqueras contrària a la llista única) subratllar davant l’opinió pública la seva oposició, que va obrir la guerra dels mesos de novembre a l’acord del gener, ha degradat electoralment de forma considerable la posició de les dues forces capdavanteres del procés, i ha obert el camí a un fort creixement (que albiren les sensacions al carrer i les enquestes) de la CUP. Fins al punt, que, sembla clar, només un tripartit CiU-ERC-CUP permetrà una majoria sòlida al proper Parlament. I és aquí on Junqueras, com en la famosa foto del Sant Jordi, situat entre David Fernández i Josep Rull, queda perfectament falcat per fer-se valdre com a únic pont capaç de fer-la viable. I és que la redistribució cap a l’esquerra dels pesos dins el bloc sobiranista, centra en Junqueras en la batalla per liderar el procés.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)