Ves al contingut principal

Una explicació que en realitat no cal sobre l’únic referèndum possible

Allà on és convidat el professor de dret constitucional Xavier Arbós, conspicu unicornista federal, repeteix com un mantra el mateix: per què si el full de ruta preveu un referèndum de ratificació de la nova constitució no ho fa, prèviament, amb un sobre la independència? És l’exemple de com, aquells que van considerar que la Consulta del 9-N no es podia fer perquè no gaudia de plenes garanties democràtiques, ara es planten també contra les plebiscitàries del 27-S (el camí que ha forçat Espanya després de dinou negatives al Congrés) perquè no és un referèndum. La veritat és que, a aquestes alçades, insistir una vegada i una altra, d’Unió a Iniciativa, en què només estàs disposat a aplicar el mandat democràtic d’una majoria de catalans si l’estat espanyol l’accepta és, directament, una autèntica pressa de pèl. Repetim-ho tantes vegades com calgui: dins la legalitat espanyola, mai, mai, mai, podrà celebrar-se un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Ni ara, ni al 3014. Ho ha sap tothom i, per tant, els qui ho defensen enganyen.

Davant d’aquesta constatació hi havia dos camins: l’un, un 9-N fet de totes a totes i amb les conseqüències repressives que se’n derivessin. Era el meu camí favorit i hauria generat un escenari irreversible ja fa mesos. L’altre, és el que planteja al preacord de full de ruta pactat el passat 30 de març per les principals entitats sobiranistes, CDC i ERC: una desconnexió per fases, executada cable a cable, ignorant la reacció legal que pugui comportar en cada cas de part de l’estat espanyol. L’acció repressiva de l’Estat espanyol tornarà al punt del 9-N original i haurem d’estar disposats a resistir-la. El que és molt clar és que no podrem celebrar un referèndum dins la legalitat espanyola (amb les garanties que exigia el professor Arbós) però també que no tindrà sentit celebrar un referèndum d’autodeterminació quan ja haguem començat la creació d’un nou estat. Així que, agradi o no, perquè és l’única opció que ens deixa Espanya, el moment en el qual els catalans haurem de decidir si volem o no una Catalunya independent serà a les properes eleccions autonòmiques del 27-S. Encara que incomodi a un unicornisme federal que voldria diferir pels segles dels segles la solució.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…