Una explicació que en realitat no cal sobre l’únic referèndum possible

Allà on és convidat el professor de dret constitucional Xavier Arbós, conspicu unicornista federal, repeteix com un mantra el mateix: per què si el full de ruta preveu un referèndum de ratificació de la nova constitució no ho fa, prèviament, amb un sobre la independència? És l’exemple de com, aquells que van considerar que la Consulta del 9-N no es podia fer perquè no gaudia de plenes garanties democràtiques, ara es planten també contra les plebiscitàries del 27-S (el camí que ha forçat Espanya després de dinou negatives al Congrés) perquè no és un referèndum. La veritat és que, a aquestes alçades, insistir una vegada i una altra, d’Unió a Iniciativa, en què només estàs disposat a aplicar el mandat democràtic d’una majoria de catalans si l’estat espanyol l’accepta és, directament, una autèntica pressa de pèl. Repetim-ho tantes vegades com calgui: dins la legalitat espanyola, mai, mai, mai, podrà celebrar-se un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Ni ara, ni al 3014. Ho ha sap tothom i, per tant, els qui ho defensen enganyen.

Davant d’aquesta constatació hi havia dos camins: l’un, un 9-N fet de totes a totes i amb les conseqüències repressives que se’n derivessin. Era el meu camí favorit i hauria generat un escenari irreversible ja fa mesos. L’altre, és el que planteja al preacord de full de ruta pactat el passat 30 de març per les principals entitats sobiranistes, CDC i ERC: una desconnexió per fases, executada cable a cable, ignorant la reacció legal que pugui comportar en cada cas de part de l’estat espanyol. L’acció repressiva de l’Estat espanyol tornarà al punt del 9-N original i haurem d’estar disposats a resistir-la. El que és molt clar és que no podrem celebrar un referèndum dins la legalitat espanyola (amb les garanties que exigia el professor Arbós) però també que no tindrà sentit celebrar un referèndum d’autodeterminació quan ja haguem començat la creació d’un nou estat. Així que, agradi o no, perquè és l’única opció que ens deixa Espanya, el moment en el qual els catalans haurem de decidir si volem o no una Catalunya independent serà a les properes eleccions autonòmiques del 27-S. Encara que incomodi a un unicornisme federal que voldria diferir pels segles dels segles la solució.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas