Ves al contingut principal

Una explicació que en realitat no cal sobre l’únic referèndum possible

Allà on és convidat el professor de dret constitucional Xavier Arbós, conspicu unicornista federal, repeteix com un mantra el mateix: per què si el full de ruta preveu un referèndum de ratificació de la nova constitució no ho fa, prèviament, amb un sobre la independència? És l’exemple de com, aquells que van considerar que la Consulta del 9-N no es podia fer perquè no gaudia de plenes garanties democràtiques, ara es planten també contra les plebiscitàries del 27-S (el camí que ha forçat Espanya després de dinou negatives al Congrés) perquè no és un referèndum. La veritat és que, a aquestes alçades, insistir una vegada i una altra, d’Unió a Iniciativa, en què només estàs disposat a aplicar el mandat democràtic d’una majoria de catalans si l’estat espanyol l’accepta és, directament, una autèntica pressa de pèl. Repetim-ho tantes vegades com calgui: dins la legalitat espanyola, mai, mai, mai, podrà celebrar-se un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Ni ara, ni al 3014. Ho ha sap tothom i, per tant, els qui ho defensen enganyen.

Davant d’aquesta constatació hi havia dos camins: l’un, un 9-N fet de totes a totes i amb les conseqüències repressives que se’n derivessin. Era el meu camí favorit i hauria generat un escenari irreversible ja fa mesos. L’altre, és el que planteja al preacord de full de ruta pactat el passat 30 de març per les principals entitats sobiranistes, CDC i ERC: una desconnexió per fases, executada cable a cable, ignorant la reacció legal que pugui comportar en cada cas de part de l’estat espanyol. L’acció repressiva de l’Estat espanyol tornarà al punt del 9-N original i haurem d’estar disposats a resistir-la. El que és molt clar és que no podrem celebrar un referèndum dins la legalitat espanyola (amb les garanties que exigia el professor Arbós) però també que no tindrà sentit celebrar un referèndum d’autodeterminació quan ja haguem començat la creació d’un nou estat. Així que, agradi o no, perquè és l’única opció que ens deixa Espanya, el moment en el qual els catalans haurem de decidir si volem o no una Catalunya independent serà a les properes eleccions autonòmiques del 27-S. Encara que incomodi a un unicornisme federal que voldria diferir pels segles dels segles la solució.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…