24-M: un altre pas endavant independentista

Des de la primera consulta a Arenys de Munt el 2009 fins avui, el procés no ha deixat de fer passes endavant. Està clar que les voldrien més fàcils i més nítides, sense partidisme i amb lleialtat de tothom. Però Déu n’hi do. Més enllà del soroll de la victòria, en condicions força especials, d’Ada Colau a la capital, si aixequem el vol, si guanyem perspectiva, a mi em sembla que hi ha prou elements per afirmar que aquestes eleccions municipals han suposat un nou (i bon) pas endavant per a l’independentisme. No només per l’aclaparadora majoria de regidores i regidors independentistes al Principat (6.077 dels tres grans partits sobiranistes, contra els 2.027 que sumen PSC, ICV, PP i C’S), sinó, sobretot, per l’evolució en vots absoluts dels dos blocs. Vegeu, si no. CiU, ERC i la CUP han sumat 295.707 vots al procés, amb una importantíssima aportació de l’esquerra nacional de 408.878. En sentit contrari, la suma de PSC, ICV, PP i C’S recula de 6.627 vots. I encara, si deixem en terreny interming els vots dels partidaris (oficialment) del dret a decidir, la reculada del bloc dependentista que conformen PSC, PP i C’S és de fins a 129.505 vots.

En conjunt, la suma sobiranista de CiU, ERC i CUP augmenta del 37% al 45% dels vots, assolint pràcticament 1,4 milions de vots. Barcelona mereix unes quantes consideracions importants: s’albira una governació difícil, comandada per una Barcelona en Comú amb 11 de 41 regidors. El bloc independentista, enmig d’un notable augment de la participació, ha sumat a la capital dos nous regidors arribant fins als 18. No són els 21 que volíem per vigoritzar encara més el procés, però, ben segur, posaran molt difícil a la nova alcaldessa dur a terme qualsevol acció contrària al procés. I a la capital, la suma del PSC, PP i C’S passa dels 20 regidors del 2011 (a un, doncs, de la majoria absoluta) als raquítics 12 del 2015: una autèntica catàstrofe per al dependentisme. I ara, sense més baralles internes, si us plau, a treballar, a treballar i a treballar amb la mirada posada en el 27-S. La cita definitiva d’aquest itinerari de sis anys.

Comentaris

  1. Sí, ves per on, fins i tot, ens pot arribar una independència més esquerranosa del que fins ara em creia.
    L'Ada Colau ja ha moderat el seu discurs i ho ha fet acceptant el dret a decidir, acceptant també que si la decisió és el de la indep., doncs que l'acceptarà.
    Serà qüestió d'estar-nos pendents també de la davallada generalitzada arreu d'Espanya d'aquesta dreta rònega i franquista del PP.
    Entre aquesta caiguda i la puixança de les noves esquerres, crec que podem, tal com diu Granollachs, esperar amb molt d'optimisme el proper 27 de setembre.

    ResponElimina
  2. Tan de bó sigui així Granollacs, espero que els partits amb la seves potineries no tornin a embolicar el procés cap a la Independencia. Recordeu a Joan Sales cal deixar de ser catalans , no, cal deixar de ser Imbecils

    ResponElimina
  3. Avís per a navegants: si Ciu i ERC continuen no anant a la una, el 27-S no ens en sortirem!!!. No hi ha alternativa, ja que les CUP no han monopolitzat aquest vot. I que el Senyor ens agafi a tots confessats!!!. O CiU+ERC+CUP van a la una amb la INDEPENDÈNCIA o això s'ha acabat, amb els resultats del 24-J. Salut e Independència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas