Ves al contingut principal

24-M: un altre pas endavant independentista

Des de la primera consulta a Arenys de Munt el 2009 fins avui, el procés no ha deixat de fer passes endavant. Està clar que les voldrien més fàcils i més nítides, sense partidisme i amb lleialtat de tothom. Però Déu n’hi do. Més enllà del soroll de la victòria, en condicions força especials, d’Ada Colau a la capital, si aixequem el vol, si guanyem perspectiva, a mi em sembla que hi ha prou elements per afirmar que aquestes eleccions municipals han suposat un nou (i bon) pas endavant per a l’independentisme. No només per l’aclaparadora majoria de regidores i regidors independentistes al Principat (6.077 dels tres grans partits sobiranistes, contra els 2.027 que sumen PSC, ICV, PP i C’S), sinó, sobretot, per l’evolució en vots absoluts dels dos blocs. Vegeu, si no. CiU, ERC i la CUP han sumat 295.707 vots al procés, amb una importantíssima aportació de l’esquerra nacional de 408.878. En sentit contrari, la suma de PSC, ICV, PP i C’S recula de 6.627 vots. I encara, si deixem en terreny interming els vots dels partidaris (oficialment) del dret a decidir, la reculada del bloc dependentista que conformen PSC, PP i C’S és de fins a 129.505 vots.

En conjunt, la suma sobiranista de CiU, ERC i CUP augmenta del 37% al 45% dels vots, assolint pràcticament 1,4 milions de vots. Barcelona mereix unes quantes consideracions importants: s’albira una governació difícil, comandada per una Barcelona en Comú amb 11 de 41 regidors. El bloc independentista, enmig d’un notable augment de la participació, ha sumat a la capital dos nous regidors arribant fins als 18. No són els 21 que volíem per vigoritzar encara més el procés, però, ben segur, posaran molt difícil a la nova alcaldessa dur a terme qualsevol acció contrària al procés. I a la capital, la suma del PSC, PP i C’S passa dels 20 regidors del 2011 (a un, doncs, de la majoria absoluta) als raquítics 12 del 2015: una autèntica catàstrofe per al dependentisme. I ara, sense més baralles internes, si us plau, a treballar, a treballar i a treballar amb la mirada posada en el 27-S. La cita definitiva d’aquest itinerari de sis anys.

Comentaris

  1. Sí, ves per on, fins i tot, ens pot arribar una independència més esquerranosa del que fins ara em creia.
    L'Ada Colau ja ha moderat el seu discurs i ho ha fet acceptant el dret a decidir, acceptant també que si la decisió és el de la indep., doncs que l'acceptarà.
    Serà qüestió d'estar-nos pendents també de la davallada generalitzada arreu d'Espanya d'aquesta dreta rònega i franquista del PP.
    Entre aquesta caiguda i la puixança de les noves esquerres, crec que podem, tal com diu Granollachs, esperar amb molt d'optimisme el proper 27 de setembre.

    ResponElimina
  2. Tan de bó sigui així Granollacs, espero que els partits amb la seves potineries no tornin a embolicar el procés cap a la Independencia. Recordeu a Joan Sales cal deixar de ser catalans , no, cal deixar de ser Imbecils

    ResponElimina
  3. Avís per a navegants: si Ciu i ERC continuen no anant a la una, el 27-S no ens en sortirem!!!. No hi ha alternativa, ja que les CUP no han monopolitzat aquest vot. I que el Senyor ens agafi a tots confessats!!!. O CiU+ERC+CUP van a la una amb la INDEPENDÈNCIA o això s'ha acabat, amb els resultats del 24-J. Salut e Independència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…