Ves al contingut principal

Accés als documents públics: un mal començament que som a temps de redreçar

Disculpeu si avui em poso massa tècnic, professional, però crec que val la pena compartir l'error que el nostre Parlament, de manera desafortunadament molt majoritària, ha comès aquests dies. Entre escàndol i escàndol, gairebé a cor, una majoria molt àmplia de la societat catalana (des dels liberals externalitzadors fins als fanàtics del monocultiu públic) demana a crits una altra manera de gestionar els afers del comú. En aquesta nova manera de fer, la pràctica de la transparència en tots els nivells de poder ha de ser un dels criteris essencials que amarin el nou país que volem construir. El Parlament ha tingut a bé, en aquesta legislatura convulsa, aprovar una norma que ha representant un important pas endavant al respecte: la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Perquè, cal fer-ne propòsit d’esmena, el 1980 teníem l’oportunitat de crear una administració pública diferent a l’espanyols i en aquests trenta-cinc anys, en els diferents nivells de govern (cal repartir les responsabilitats), en termes generals, cal reconèixer que no ens hem en sortit.

Una peça essencial de la nova llei havia de ser la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, òrgan independent encarregat (segons el web del Parlament) “de resoldre els conflictes i configurar una línia doctrinal sobre l’aplicació dels límits que poden excloure o restringir el dret d’accés a la informació pública”. Tot i que la mateixa llei preveia que els seus integrants haurien de ser coneixedors dels arxius i la gestió documental, a la pràctica, el Parlament ha designat cinc juristes experts només en dret públic. Aquest fet comporta, com a mínim, dos errors de llibre: d’una banda, bescantar tota la tasca normativa feta fins ara per la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental enquadrada al Departament de Cultura; de l’altra, bandejar la presència dels professionals que materialitzen l’exercici del dret d’accés per part dels ciutadans: els arxivers gestors documentals, coneixedors de la naturalesa exacta de la documentació que produeix l’administració pública, de les demandes concretes dels ciutadans i dels legítims conflictes que s’hi generen. Tan bé que anàvem i ens hem tornat tòrcer. Per què? Partits, Parlament, rectificar és de savis.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…