Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Arauzo, J. Basté i A. Batlle

Arauzo, Aroa (Secretària de Participació i Qualitat Democràtica del PSC).
Predicar amb el mal exemple.
La distància entre el que es diu i el que es fa és tan abismal que es fa difícil de creure. El gran líder, Miquel Iceta, s’agrada cada dia impartint lliçons (suposadament morals) als sobiranistes sobre la conveniència de no enganyar els electors: recordeu, no hi haurà plebiscitàries i la independència és impossible. Alhora, però, munta o avala, com vulgueu, llistes estafa farcides de persones alienes als municipis on presenten candidatura. Que la secretària de qualitat democràtica del PSC militi a Badalona i es presenti a Ogassa (només un dels centenars de casos anàlegs que podeu espigolar a les xarxes socials) serveix per rissar el ris de la impostura. Tot plegat, mentre es discuteix una llei electoral que (només aplicant-hi dos dits de seny) hauria de prohibir aquesta mena de pràctiques.

Basté, Jordi (director d’El món a RAC1).
Observar la diferència.
Cert, la presència majoritària del dependentisme a les tertúlies de la ràdio comtal, a molts, ens treu de polleguera unes quantes vegades a la setmana. També és veritat, però, que, tot i els dubtes i les pressions rebudes, és un gran què que personatges com en Basté o en Jofre Llompart resisteixin encara l’embat tot fent el programa de més audiència de la ràdio catalana. Ho valores en dies com aquests, en els quals han denunciat sense pietat i amb tot l’encert les pràctiques de les llistes fantasma, mentre Màrius Carol i Enric Sierra aplicaven una censura brutal al semi-gratuït en paper i a la versió digital del gran transatlàntic del Grup Godó, “La Vanguardia”. Sí, de tant en tant, ens treu de mare l’Esperanza, en Sardà o López Alegre, però, quina diferència amb el panorama juràssic dels altres mitjans comtals!

Batlle, Albert (director dels Mossos d’Esquadra).
Parar la galta una altra vegada.
L’històric ex-alt càrrec socialista fitxat pel president Mas ens ha demanat aquesta setmana que respectem els símbols de l’Estat, sense tenir en compte, segons sembla, com aquest mateix estat, sense contemplacions, trepitja els nostres drets més bàsics i posa cada dia en risc els nostres interessos. Hem de menjar-nos amb patates un passat de tres-cents anys de supremacisme castellà coronat pels borbons i un present en la qual se’ns nega el dret a decidir democràticament el nostre futur polític mentre s’aprofundeix l’espoli material i cultural del nostre pais. L’Albert Batlle proposa que, després d’escoltar immòbils l’himne espanyol, mig estadi canti a capella “Els Segadors”. M’apunto només a la segona part de la seva proposta, perquè la situació d’un país abocat al moment decisiu d’un procés d’alliberament no es pot comparar amb qualsevol altra de normalitat institucional.

Comentaris

  1. Sí, molt cert!
    A mi, personalment, m'agradaria poder escoltar gent més moderada, que no hi hagués aquests guirigalls que s'assemblen massa de les emissores de les que en fujo com un gat espantat; m'agradaria poder escoltar gent més preparada parlant dels quefers quotidians dels treballs que s'estant fent, de les resolucions, etc. INFORMAR, vaja. I, no tant mullader barat.

    ResponElimina
  2. CONSIDERAN,QUE QUI MANA ES EL SRO.CONDE,TAN..TAN..TAN...TE PROU MERIT LO D'AN BASTE,A MES A MES AGUANTA LA "TROUP",PEPERA-CIUTADANA-SOCIATA,SENSA PERDRE EL BON ESTIL,ES DE AGRAIR. RESPECTA AN BATLLE,QUAN ERA CONCEJAL D'HORTA,EN UNA FESTA MAJOR,VA FALTAR POC PER QUE ELS VEINS NO LI FESIN LA "VACA",PER "POCA-SOLTA"...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…