Bestiari del procés: A. Arauzo, J. Basté i A. Batlle

Arauzo, Aroa (Secretària de Participació i Qualitat Democràtica del PSC).
Predicar amb el mal exemple.
La distància entre el que es diu i el que es fa és tan abismal que es fa difícil de creure. El gran líder, Miquel Iceta, s’agrada cada dia impartint lliçons (suposadament morals) als sobiranistes sobre la conveniència de no enganyar els electors: recordeu, no hi haurà plebiscitàries i la independència és impossible. Alhora, però, munta o avala, com vulgueu, llistes estafa farcides de persones alienes als municipis on presenten candidatura. Que la secretària de qualitat democràtica del PSC militi a Badalona i es presenti a Ogassa (només un dels centenars de casos anàlegs que podeu espigolar a les xarxes socials) serveix per rissar el ris de la impostura. Tot plegat, mentre es discuteix una llei electoral que (només aplicant-hi dos dits de seny) hauria de prohibir aquesta mena de pràctiques.

Basté, Jordi (director d’El món a RAC1).
Observar la diferència.
Cert, la presència majoritària del dependentisme a les tertúlies de la ràdio comtal, a molts, ens treu de polleguera unes quantes vegades a la setmana. També és veritat, però, que, tot i els dubtes i les pressions rebudes, és un gran què que personatges com en Basté o en Jofre Llompart resisteixin encara l’embat tot fent el programa de més audiència de la ràdio catalana. Ho valores en dies com aquests, en els quals han denunciat sense pietat i amb tot l’encert les pràctiques de les llistes fantasma, mentre Màrius Carol i Enric Sierra aplicaven una censura brutal al semi-gratuït en paper i a la versió digital del gran transatlàntic del Grup Godó, “La Vanguardia”. Sí, de tant en tant, ens treu de mare l’Esperanza, en Sardà o López Alegre, però, quina diferència amb el panorama juràssic dels altres mitjans comtals!

Batlle, Albert (director dels Mossos d’Esquadra).
Parar la galta una altra vegada.
L’històric ex-alt càrrec socialista fitxat pel president Mas ens ha demanat aquesta setmana que respectem els símbols de l’Estat, sense tenir en compte, segons sembla, com aquest mateix estat, sense contemplacions, trepitja els nostres drets més bàsics i posa cada dia en risc els nostres interessos. Hem de menjar-nos amb patates un passat de tres-cents anys de supremacisme castellà coronat pels borbons i un present en la qual se’ns nega el dret a decidir democràticament el nostre futur polític mentre s’aprofundeix l’espoli material i cultural del nostre pais. L’Albert Batlle proposa que, després d’escoltar immòbils l’himne espanyol, mig estadi canti a capella “Els Segadors”. M’apunto només a la segona part de la seva proposta, perquè la situació d’un país abocat al moment decisiu d’un procés d’alliberament no es pot comparar amb qualsevol altra de normalitat institucional.

Comentaris

  1. Sí, molt cert!
    A mi, personalment, m'agradaria poder escoltar gent més moderada, que no hi hagués aquests guirigalls que s'assemblen massa de les emissores de les que en fujo com un gat espantat; m'agradaria poder escoltar gent més preparada parlant dels quefers quotidians dels treballs que s'estant fent, de les resolucions, etc. INFORMAR, vaja. I, no tant mullader barat.

    ResponElimina
  2. CONSIDERAN,QUE QUI MANA ES EL SRO.CONDE,TAN..TAN..TAN...TE PROU MERIT LO D'AN BASTE,A MES A MES AGUANTA LA "TROUP",PEPERA-CIUTADANA-SOCIATA,SENSA PERDRE EL BON ESTIL,ES DE AGRAIR. RESPECTA AN BATLLE,QUAN ERA CONCEJAL D'HORTA,EN UNA FESTA MAJOR,VA FALTAR POC PER QUE ELS VEINS NO LI FESIN LA "VACA",PER "POCA-SOLTA"...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)