Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Baños, J. Barberà i J.R. Bosch

Baños, Antonio (periodista).
Tria decisiva.
Autor de “La revolució catalana” un dels assajos més lúcids, originals i divertits de tota l’extensa i no sempre sana bibliografia sobre el procés, vinculat fins ara sobretot a l’associació Súmate, Baños és un autèntic valor del procés. Dels de primer nivell. El seu pas endavant per entrar en el bombo assembleari de la confecció de llistes de la CUP per a les eleccions del 27-S és, sense dubte, una de les notícies més agradables de la setmana. Completaria una renovació important. El seu tarannà obert facilitarà, molt probablement, la imprescindible contribució de la formació anticapitalista al nou Govern de concentració i/o a la construcció del suport parlamentari precís per portar endavant el full de ruta acordat entre les grans forces polítiques i socials del país l’endemà de les eleccions plebiscitàries.

Barberà, Jaume (periodista).
Unitarisme màgic.
D’entre les reaccions més nefastes a les enquestes del diari comtal del cap de setmana passat, cal destacar la del periodista més malhumorat del país. La seva actitud davant la possibilitat que es configuri (molt, però molt poca broma) el primer Parlament democràtic de majoria independentista de la història, amb una forquilla d’entre 71-74 escons: que no podrem anar ni a la cantonada. Cal rebentar-o tot. Per comptes de valorar la riquesa i la transversalitat que ha fet majoritari l’independentisme, es tracta de clamar per la inexistència d’un lideratge únic i exigir un unitarisme d’efectes màgics a l’hora d’aplanar el camí, però que, en realitat, en un país tan divers com el nostre, l’únic que faria seria conduir-nos directament a la derrota. Perquè només amb unitat d’acció que respecti la diversitat de lideratges ens en sortirem.

Bosch, Josep Ramon (vicepresident de Societat Civil Catalana [sic]).
Un estat al darrera.
Arran d’una pregunta parlamentària del CiU al Congrés dels diputats espanyol hem sabut de fonts oficials que Sociedad Civil Catalana [sic] va gaudir el passat Onze de Setembre de descomptes del 50% en el desplaçament en tren de les 245 persones (exitàs espectacular!) que van anar fins a Tarragona per a festejar la victòria borbònica sobre les institucions del país. L’altre 50% del bitllet, no us enganyéssiu també l’hem pagat tu i jo via, però en aquest cas via l’espoli fiscal que alimenta els fons reservats. El més “divertit” de tot plegat és que Renfe ho justifiqui per tractar-se d’un dia de baixa ocupació, just alhora que negava a l’ANC el lloguer a preus oficials de trens per a la V baixa, sota l’argument que eren tots ocupats. Descomptes i “overbooking” tot alhora: ja se sap, Espanya, el país dels miracles.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…