Bestiari del procés: A. Baños, J. Barberà i J.R. Bosch

Baños, Antonio (periodista).
Tria decisiva.
Autor de “La revolució catalana” un dels assajos més lúcids, originals i divertits de tota l’extensa i no sempre sana bibliografia sobre el procés, vinculat fins ara sobretot a l’associació Súmate, Baños és un autèntic valor del procés. Dels de primer nivell. El seu pas endavant per entrar en el bombo assembleari de la confecció de llistes de la CUP per a les eleccions del 27-S és, sense dubte, una de les notícies més agradables de la setmana. Completaria una renovació important. El seu tarannà obert facilitarà, molt probablement, la imprescindible contribució de la formació anticapitalista al nou Govern de concentració i/o a la construcció del suport parlamentari precís per portar endavant el full de ruta acordat entre les grans forces polítiques i socials del país l’endemà de les eleccions plebiscitàries.

Barberà, Jaume (periodista).
Unitarisme màgic.
D’entre les reaccions més nefastes a les enquestes del diari comtal del cap de setmana passat, cal destacar la del periodista més malhumorat del país. La seva actitud davant la possibilitat que es configuri (molt, però molt poca broma) el primer Parlament democràtic de majoria independentista de la història, amb una forquilla d’entre 71-74 escons: que no podrem anar ni a la cantonada. Cal rebentar-o tot. Per comptes de valorar la riquesa i la transversalitat que ha fet majoritari l’independentisme, es tracta de clamar per la inexistència d’un lideratge únic i exigir un unitarisme d’efectes màgics a l’hora d’aplanar el camí, però que, en realitat, en un país tan divers com el nostre, l’únic que faria seria conduir-nos directament a la derrota. Perquè només amb unitat d’acció que respecti la diversitat de lideratges ens en sortirem.

Bosch, Josep Ramon (vicepresident de Societat Civil Catalana [sic]).
Un estat al darrera.
Arran d’una pregunta parlamentària del CiU al Congrés dels diputats espanyol hem sabut de fonts oficials que Sociedad Civil Catalana [sic] va gaudir el passat Onze de Setembre de descomptes del 50% en el desplaçament en tren de les 245 persones (exitàs espectacular!) que van anar fins a Tarragona per a festejar la victòria borbònica sobre les institucions del país. L’altre 50% del bitllet, no us enganyéssiu també l’hem pagat tu i jo via, però en aquest cas via l’espoli fiscal que alimenta els fons reservats. El més “divertit” de tot plegat és que Renfe ho justifiqui per tractar-se d’un dia de baixa ocupació, just alhora que negava a l’ANC el lloguer a preus oficials de trens per a la V baixa, sota l’argument que eren tots ocupats. Descomptes i “overbooking” tot alhora: ja se sap, Espanya, el país dels miracles.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas