Bestiari del procés: A. Bosch, L. Castro i A. Colau

Bosch, Alfred (candidat d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona).
Operació bipartidisme.
La CUP i ERC són l’objecte favorit de les cuines demoscòpiques al servei de l’statu quo. Amb pocs dies de distància, el CIS i “El Periódico” publiquen enquestes en les quals s’aconsegueix el difícil repte de fabricar estimacions de vot finals, fins i tot, inferiors a les de la intenció directa. El propòsit de fons, claríssim: es tracta de desanimar. De dir que la CUP no superarà la barrera del 5% que dóna accés al repartiment de regidors. I que ERC tindrà un paper marginal en el decantament de majories al govern municipal. Potser tantes precaucions dependentistes faran efecte, però, de moment, denoten que el sobiranisme té grans possibilitats aquest 24-M. I si, per primera vegada, assolís els 21 regidors que fan la majoria absoluta necessària per integrar l’Ajuntament de Barcelona a l’AMI?

Castro, Liz (escriptora i editora).
Cop d’efecte.
Aquest cap de setmana, els membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea decidiran, entre altres càrrecs, qui presideix l’entitat durant el proper any, el de la desconnexió, probablement, el més decisiu de la història del país. Tot i que no és estatutàriament obligat, sí sembla lògic (com ha succeït fins ara) que es ratifiqui el resultat de la votació dels socis que va donar el primer lloc a l’editora catalano-nordamericana Liz Castro. Tot i els dubtes que planteja en certs sectors, la tria pot constituir un encert indubtable. D’una banda, dóna un perfil de catalana d’adopció, contrast pur del morireu espanyols per collons que ens apliquen Cinca i Sènia enllà; de l’altra, ofereix la possibilitat d’una projecció internacional brutal com a nordamericana, un país que serà absolutament clau per al nostre reconeixement. Perquè just, aquest, el del reconeixement, serà l’element clau dels mesos que vénen.

Colau, Ada (alcaldable de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona).
Gent que flota.
Una de les frases de la setmana és sense dubte la de la líder del conglomerat ecosocialista i afegits a la capital catalana. L’Ada, amb aquell to rediviu d’universalisme al qual ens tenia sempre acostumats la progressia agenollada del nostre país, diu que ella no és independentista (molt legítim), ni catalana, ni espanyola. A veure: això és senzillament impossible. Per si no ho tens clar: sí, ocupes un espai en la dimensió temporal. Tens DNI. Ets al Registre Civil. Pagues impostos. Reps serveis. I subvencions (també). Acceptes la dependència de l’administració espanyola (i per tant ets independentista espanyola) o no ho fas. Ras i curt. La resta, una gran, nefasta, impostura. Darrerament, els electors han valorat sobretot a aquelles formacions que parlen clar, sense embuts. Cal esperar que la Puta i la Ramoneta no es facin carn, una altra vegada, en el seu, segons sembla, eteri esperit.

Comentaris

  1. a) Sobre Bosch... algú va fer ensopegar Junqueras quan ho tenia tot de cara. El 9N no el va digerir bé i això passarà factura.
    b) Vaig votar la Liz i coincideixo plenament amb el teu escrit.
    c) Sobre Colau...ella no m'interessa gens, però contribueix a garantir que Trias sigui alcalde.
    d) Pronostico sorpreses molt agradables per les CUP.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas