Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Bosch, L. Castro i A. Colau

Bosch, Alfred (candidat d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona).
Operació bipartidisme.
La CUP i ERC són l’objecte favorit de les cuines demoscòpiques al servei de l’statu quo. Amb pocs dies de distància, el CIS i “El Periódico” publiquen enquestes en les quals s’aconsegueix el difícil repte de fabricar estimacions de vot finals, fins i tot, inferiors a les de la intenció directa. El propòsit de fons, claríssim: es tracta de desanimar. De dir que la CUP no superarà la barrera del 5% que dóna accés al repartiment de regidors. I que ERC tindrà un paper marginal en el decantament de majories al govern municipal. Potser tantes precaucions dependentistes faran efecte, però, de moment, denoten que el sobiranisme té grans possibilitats aquest 24-M. I si, per primera vegada, assolís els 21 regidors que fan la majoria absoluta necessària per integrar l’Ajuntament de Barcelona a l’AMI?

Castro, Liz (escriptora i editora).
Cop d’efecte.
Aquest cap de setmana, els membres del Secretariat Nacional de l’Assemblea decidiran, entre altres càrrecs, qui presideix l’entitat durant el proper any, el de la desconnexió, probablement, el més decisiu de la història del país. Tot i que no és estatutàriament obligat, sí sembla lògic (com ha succeït fins ara) que es ratifiqui el resultat de la votació dels socis que va donar el primer lloc a l’editora catalano-nordamericana Liz Castro. Tot i els dubtes que planteja en certs sectors, la tria pot constituir un encert indubtable. D’una banda, dóna un perfil de catalana d’adopció, contrast pur del morireu espanyols per collons que ens apliquen Cinca i Sènia enllà; de l’altra, ofereix la possibilitat d’una projecció internacional brutal com a nordamericana, un país que serà absolutament clau per al nostre reconeixement. Perquè just, aquest, el del reconeixement, serà l’element clau dels mesos que vénen.

Colau, Ada (alcaldable de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona).
Gent que flota.
Una de les frases de la setmana és sense dubte la de la líder del conglomerat ecosocialista i afegits a la capital catalana. L’Ada, amb aquell to rediviu d’universalisme al qual ens tenia sempre acostumats la progressia agenollada del nostre país, diu que ella no és independentista (molt legítim), ni catalana, ni espanyola. A veure: això és senzillament impossible. Per si no ho tens clar: sí, ocupes un espai en la dimensió temporal. Tens DNI. Ets al Registre Civil. Pagues impostos. Reps serveis. I subvencions (també). Acceptes la dependència de l’administració espanyola (i per tant ets independentista espanyola) o no ho fas. Ras i curt. La resta, una gran, nefasta, impostura. Darrerament, els electors han valorat sobretot a aquelles formacions que parlen clar, sense embuts. Cal esperar que la Puta i la Ramoneta no es facin carn, una altra vegada, en el seu, segons sembla, eteri esperit.

Comentaris

  1. a) Sobre Bosch... algú va fer ensopegar Junqueras quan ho tenia tot de cara. El 9N no el va digerir bé i això passarà factura.
    b) Vaig votar la Liz i coincideixo plenament amb el teu escrit.
    c) Sobre Colau...ella no m'interessa gens, però contribueix a garantir que Trias sigui alcalde.
    d) Pronostico sorpreses molt agradables per les CUP.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…