Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Colau, J. Milián i J. Miró i Ardèvol

Colau, Ada (candidata a l’Ajuntament de Barcelona per Barcelona en Comú).
Cop de peu i endavant.
Després de molts mesos d’indefinició conscient, la candidata d’ICV-EUiA (que, amb els seus vots, va blocar-ne l’accés en el mandat municipal que ara acaba), vull dir, de Barcelona en Comú, s’ha tret un conill del barret. Diu que proposarà una consulta per decidir si l’Ajuntament ha d’ingressar o no l’Assemblea de Municipis per la Independència. És un recurs hàbil, atès que farà inviable un ingrés ràpid. És, però, també, un regat que sona a gran impostura: es fa una proposta que se sap que no prosperarà i, a més, sense concretar-ne el calendari. El que els ciutadans de Barcelona voldrien saber, ben segur, és si, en cas de victòria independentista el 27-S, l’Ajuntament de Barcelona es posarà al servei del Parlament i del Govern o no. Ras i curt. No és tan difícil i sobretot és més honest.

Milián, Juan (diputat del PP al Parlament).
Estratègia kafkiana.
Si el teu enemic fa el ridícul (i és d’abast mundial), no el distreguis, que diria l’adaptació del clàssic xinès. La setmana passada la caverna havia llançat la tesi que els mitjans estrangers parlaven sobre el procés català a canvi de diners. Aquesta, el Partit Popular de Catalunya, per boca d’un diputat per al qual s’albira una carrera curta, ha aprofundit en l’absurditat en afirmar que la Generalitat paga viatges i estades dels corresponsals estrangers al nostre país per endolcir-los la visió. La coherència psicològica de l’espanyolisme és difícil de seguir: se suposa que, igual que a nosaltres ens han de convèncer a base d’insultar-nos, també creuen que els mitjans estrangers parlaran molt a favor de la unitat d’Espanya si des de l’espanyolisme es posa en qüestió la seva professionalitat. De traca.

Miró i Ardèvol, Josep (exconseller i membre de Construïm).
En direcció contrària.
Poc a poc la nova plataforma d’en Duran i Lleida va activant-se. L’exconseller Miró i Ardèvol n’és una peça fonamental. Tot un personatge, d’ideari fortament radicalitzat. Quan s’acostuma a dir que no se sap de ningú que hagi deixat de ser independentista, hi ha dues excepcions: Salvador Sostres i Josep Miró Ardèvol. El convergent ho era a principis dels noranta i ara carrega contra el president Mas amb tot el que té. Les piulades de Construïm a les xarxes socials combinen a la perfecció l’argumentari bàsic d’en Duran contra la independència amb les formes agressives, a la contra de tot, minoritzades, de Societat Civil Catalana. Un intent desesperat de fer forat en el món de CiU que sembla, per la seva radical excentricitat, clarament abocat al fracàs. De moment, primeres baixes. El 14 de juny s’apropa i els nervis es descontrolen.

Comentaris

  1. Ja que cites Ada Colau, vull aprofitar per manifestar el meu escepticisme davant d'aquestes noves aparicions, com si fóssim miratges al·lucinògens espontanis. Si comparo l'Ada Colau o tot el seu conjunt amb la CUP em quedo de totes totes amb la CUP. Si agafo els de Podem-Podemos amb no-sé-què segueixo desetimant-los plenament; I, si m'estudio una mica això dels C's, almenys, i a pesar de no combregar-hi gens ni mica, els veig amb una certa maduresa de projecte. Sap cap on va, l'Albert Rivera.
    D'entre tota aquesta nova generació de partits -molt convenients!- només veig amb maduresa per progressar els de CUP i els de C's. Són els dos extrems oposats, d'acord. Però només intento no ser partidista, objectiu. Tots els altres els veig com una colla d'atabalats que no tenen ni projecte i ni tampoc experiència de res. Abans d'adquirir experiència, cal tenir preparació política, no ser un atabalat exaltat que es vol carregar el món capitalista a com de lerrouxada o cosa semblant.
    En definitiva, l'Ada Colau per a mi és això: Oportunisme atabalat que no sap ni on ha de picar i ni què és la política ni les responsabilitats socials.

    ResponElimina
  2. AMICS,QUE SON DEL CLOT DE TOTE LA VIDA,HAN DIUEN QUE A LA SRA.COLAU LI,AGRADA LA "PRIMERA PLANA"I EL "FOCUS",MES QUE DORMIR...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…