Ves al contingut principal

Bestiari del procés: G. Ferre, E. Gesa i C. Mejías

Ferre, Gonzalo (president d’Adif).
Serveis Colonials, S.L.
Són una mina: dijous, Societat Civil Catalana feia, una vegada més (i són ja incomptables), un veritable ridícul atribuint al procés sobiranista l’enèssima jornada de desgavell al servei de Rodalies de RENFE. Com si les competències de control del gestor d’infraestructures, Adif, no fossin del Ministerio de Fomento. El sistema ferroviari espanyol a Catalunya, una de les vergonyes del continent en el país de l’AVE, ha arribat puntual, a dos dies d’acabar la campanya electoral per a les eleccions municipals de diumenge. Difícil ensenyar d’una manera més pràctica i pedagògica la necessitat de disposar d’un estat propi que vetlli pels interessos de la majoria dels catalans: sense independència no hi haurà unes infraestructures de transport dignes en aquest país. Això devien pensar uns quants mentre esperaven debades el tren a les andanes de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Gesa, Esteban (candidat del Partido Popular a Sabadell).
Violència física.
Després del festival racista “in crescendo” al qual ens té cada vegada més acostumats, en competència amb la (per fortuna) declinant Plataforma per Catalunya, darrerament el dependentisme ha optat per donar una passa més enllà cap a la violència física. Després de la baralla de Manresa derivada, segons sembla, de l’insult xenòfob a un menor per part d’un dels candidats de la llista de Ciudadanos, ha destacat també poderosament l’actitud d’energumen del candidat popular a la co-capital del Vallès Occidental, després que aprofités la protesta de membres de la PAH i afectats pel cas de l’estafa del Forum Filatélico, durant el míting de Mariano Rajoy a Barcelona, per agredir físicament a alguns dels protagonistes. La veritat, tant centrisme i moderació entendreixen. Per sort, la campanya s’ha acabat, perquè del contrari encara serien capaços de passar a majors.

Mejías, Carina (candidata de Ciudadanos a Barcelona).
Culminar l’obra.
La formació taronja, producte 2.0 de la platocràcia, només té una estratègia: lluir el lideratge d’Albert Rivera i amagar tots els rostres possibles dels seus candidats, molts d’ells procedents de l’extrema dreta. Tot i l’esforç, la campanya ha anat salpebrada d’escenes tragico-còmiques referents a candidats que no sabien que ho eren, que dimiteixen en llegir-se el programa o que simplement no saben ni què diu. De les poques que s’atreveix a lluir-lo és la Carina Mejías, de dilatada trajectòria com a ex-portaveu frustrada del Partido Popular al Parlament català. Aquesta setmana, agafant al fil una pregunta capciosa de Carles Capdevila s’ha decantat per enderrocar el Born. La imatge és d’una potència esborronadora: després de tres-cents anys d’intentar-ho, aquesta filla de militar (com el pare dels germans Fernández Díaz) proposa acabar l’obra de Pròsper de Verboom i els ducs de Pòpuli i Berwick.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…