Ves al contingut principal

Bestiari del procés: G. Ferre, E. Gesa i C. Mejías

Ferre, Gonzalo (president d’Adif).
Serveis Colonials, S.L.
Són una mina: dijous, Societat Civil Catalana feia, una vegada més (i són ja incomptables), un veritable ridícul atribuint al procés sobiranista l’enèssima jornada de desgavell al servei de Rodalies de RENFE. Com si les competències de control del gestor d’infraestructures, Adif, no fossin del Ministerio de Fomento. El sistema ferroviari espanyol a Catalunya, una de les vergonyes del continent en el país de l’AVE, ha arribat puntual, a dos dies d’acabar la campanya electoral per a les eleccions municipals de diumenge. Difícil ensenyar d’una manera més pràctica i pedagògica la necessitat de disposar d’un estat propi que vetlli pels interessos de la majoria dels catalans: sense independència no hi haurà unes infraestructures de transport dignes en aquest país. Això devien pensar uns quants mentre esperaven debades el tren a les andanes de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Gesa, Esteban (candidat del Partido Popular a Sabadell).
Violència física.
Després del festival racista “in crescendo” al qual ens té cada vegada més acostumats, en competència amb la (per fortuna) declinant Plataforma per Catalunya, darrerament el dependentisme ha optat per donar una passa més enllà cap a la violència física. Després de la baralla de Manresa derivada, segons sembla, de l’insult xenòfob a un menor per part d’un dels candidats de la llista de Ciudadanos, ha destacat també poderosament l’actitud d’energumen del candidat popular a la co-capital del Vallès Occidental, després que aprofités la protesta de membres de la PAH i afectats pel cas de l’estafa del Forum Filatélico, durant el míting de Mariano Rajoy a Barcelona, per agredir físicament a alguns dels protagonistes. La veritat, tant centrisme i moderació entendreixen. Per sort, la campanya s’ha acabat, perquè del contrari encara serien capaços de passar a majors.

Mejías, Carina (candidata de Ciudadanos a Barcelona).
Culminar l’obra.
La formació taronja, producte 2.0 de la platocràcia, només té una estratègia: lluir el lideratge d’Albert Rivera i amagar tots els rostres possibles dels seus candidats, molts d’ells procedents de l’extrema dreta. Tot i l’esforç, la campanya ha anat salpebrada d’escenes tragico-còmiques referents a candidats que no sabien que ho eren, que dimiteixen en llegir-se el programa o que simplement no saben ni què diu. De les poques que s’atreveix a lluir-lo és la Carina Mejías, de dilatada trajectòria com a ex-portaveu frustrada del Partido Popular al Parlament català. Aquesta setmana, agafant al fil una pregunta capciosa de Carles Capdevila s’ha decantat per enderrocar el Born. La imatge és d’una potència esborronadora: després de tres-cents anys d’intentar-ho, aquesta filla de militar (com el pare dels germans Fernández Díaz) proposa acabar l’obra de Pròsper de Verboom i els ducs de Pòpuli i Berwick.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…