Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Coll, J. Cruanyes i R. Espadaler

Coll, Joaquim (vicepresident de Societat Civil Catalana).
Tractant amb nans mentals.
Per a Espanya som ramat. La democràcia a la metròpoli és un estadi superior semi-desconegut; a la colònia, directament, ni hi és ni se l’espera. Enquestes que no es poden publicar perquè som menors. Jornades de reflexió, que es veu que necessitem que calli tothom per pensar. Banderes que trenquen la neutralitat de les institucions, que si penja un drap d’un balcó se’ns obnubila la ment. Societat Civil Catalana ha assolit una nou èxit descomunal amb el seu recurs a la Junta Electoral Central: multiplicar la presència d’estelades al carrer en la setmana decisiva de la primera ronda (parcial) de les plebiscitàries i aconseguir despenjar només algunes de les banderes independentistes penjades als ajuntaments durant quatre dies abans del dia de la votació. Que, a més, dilluns, noves de trinca, segurament, tornaran a onejar exactament igual que abans.

Cruanyes, Josep (advocat i president de la Comissió de la Dignitat).
Saltar d’àmbit.
Amb la nova marca comuna Plataforma per la Dignitat Democràtica, aquesta setmana, setze entitats han denunciat en un jutjat de Barcelona els autors de quatre comptes de Twitter per informacions injurioses i banalització del nazisme. Des de fa mesos, primer mitjançant l’acció de l’entitat Drets i ara a través d’iniciatives com aquesta, el sobiranisme ha passat a l’ofensiva: prou d’haver de suportar cada dia els insults, les vexacions i les injúries sistemàtiques del nacionalisme espanyol. Aquesta Operació Dignitat, però, ha de començar a atendre, sobretot, a la dimensió internacional: cal acudir a les instàncies europees i mundials que vetllen per la protecció dels drets fonamentals dels ciutadans. Perquè, tal i com ens acaben de demostrar, per exemple, amb la llengua i els símbols, els tribunals espanyols són abans espanyols que tribunals. Desconnectem-nos-hi, doncs, d’una vegada.

Espadaler, Ramon (conseller d’Interior).
El que de veritat no convé ningú.
Un dels principals inconvenients d’haver decidit enviar el procés al congelador durant una llarga temporada (en concret, deu mesos) és la possibilitat de generar situacions com la que estem vivint en aquesta recta final de la campanya de les municipals. La prohibició de la Junta Electoral Central d’exhibir estelades als edificis públics, avalada pel Govern de la Generalitat a través del conseller d’Interior i el director dels Mossos d’Esquadra, esta desembocant en el mateix procés d’acatament generalitzat que s’observa en l’aplicació de les sentències dels tribunals espanyols que van trinxant la immersió lingüística. En definitiva, una repetició del que ja vàrem viure amb la retirada de la Consulta del 9-N. El conseller Espadaler diu que amb la imatge dels mossos retirant estelades no guanyaria ningú: el que és segur és que amb l’acatament i la submissió guanyen els de sempre, és a dir, Espanya.

Comentaris

  1. I veig que encara ningú no ha mencionat l'apropiació indeguda que s'han fet els estatals dels nostres Mossos d'Esquadra!
    M'imagino que voldran tancar tot el procés a cop de decrets en un no-res.

    ResponElimina
  2. Avui, per primer cop he votat a les CUP. Ni ERC ni CiU. I m'he quedat ben content. Pel 27-S que s'ho facin mirar i espavilin o els hi passarem pel damunt.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…