Bestiari del procés: J. Collboni, J. Cuní i Felip VI

Collboni, Jaume (alcalde socialista a l’Ajuntament de Barcelona).
Girar la realitat com un mitjó.
El candidat socialista barceloní dedica les primeres hores de campanya a recórrer algunes zones de la ciutat que assenyala com a nous sectors d’industrialització. Compareix davant la premsa acompanyat pel comitè d’empresa de Nissan. La seva argumentació de fons és psicodèlica. Es basa en preguntar-se d’on s’aconseguiran els recursos per a aquestes inversions si ens enfrontem al Govern central. Delirant. No només perquè Collboni pertany a un partit federat al que ha governat Espanya durant dècades i ha sub-invertit a Catalunya, sinó, sobretot, perquè (com ell sap perfectament, encara que s’esforci a amagar-ho) només amb la independència serà possible acabar amb l’espoli fiscal, disposar en plenitud dels nostres recursos i aplicar-los al desenvolupament econòmic de Barcelona i Catalunya.

Cuní, Josep (periodista i conductor de “8aldia” de 8tv).
Mestres de l’auto-odi.
Amb ganes de fer gresca i just abans d’oferir el resultat d’una enquesta segons la qual només un 16% dels catalans votarà el 24-M en clau plebiscitària (per cert, si ens va malament als independentistes, la mateixa nit giraran l’argument 180 graus!). Potser per portar la contrària a Pilar Rahola, el veterà periodista al servei comtal acaba defensant que, en matèria lingüística, els catalans hem fet alguna cosa malament: principalment, modificar alguns elements de la legislació lingüística a través de l’Estatutet de la Moncloa. Vaja, que, enmig del pitjor atac contra la llengua, els valors de convivència i l’autonomia (és un dir) que encara li queda a Catalunya, el mestre Cuní considera que el més important és que fem examen de consciència. Tal desplegament d’auto-odi m’aclapara.

Felip VI de Borbó (rei d’Espanya).
Escapolint-se de l’escomesa.
El nou monarca, mentre el seu pare gaudeix de viatge en viatge, xalant com mai de la seva condició de paràsit amb tots els honors, ha optat per adoptar un perfil baix. En temps d’ira i de mudança el millor (una vegada aplanada la successió exprés) és treure’s del mig de la manera més hàbil possible. Entretant, els seus “hooligans” han optat per protegir-lo de qualsevol responsabilitat: el vot contrari dels populars i l’abstenció del PSOE (Mare de Déu Senyor!) ha tombat la proposta d’Esquerra que les víctimes republicanes dels camps d’extermini nazi fossin compensades i el rei els manifestés, en un acte mínim de reparació històrica de caràcter moral, les seves disculpes per la responsabilitat de l’Estat espanyol en la deportació i patiment extrem dels concentrats. Negar-se a assumir el passat és la pitjor manera de tornar a reviure’l.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)