Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Collboni, J. Cuní i Felip VI

Collboni, Jaume (alcalde socialista a l’Ajuntament de Barcelona).
Girar la realitat com un mitjó.
El candidat socialista barceloní dedica les primeres hores de campanya a recórrer algunes zones de la ciutat que assenyala com a nous sectors d’industrialització. Compareix davant la premsa acompanyat pel comitè d’empresa de Nissan. La seva argumentació de fons és psicodèlica. Es basa en preguntar-se d’on s’aconseguiran els recursos per a aquestes inversions si ens enfrontem al Govern central. Delirant. No només perquè Collboni pertany a un partit federat al que ha governat Espanya durant dècades i ha sub-invertit a Catalunya, sinó, sobretot, perquè (com ell sap perfectament, encara que s’esforci a amagar-ho) només amb la independència serà possible acabar amb l’espoli fiscal, disposar en plenitud dels nostres recursos i aplicar-los al desenvolupament econòmic de Barcelona i Catalunya.

Cuní, Josep (periodista i conductor de “8aldia” de 8tv).
Mestres de l’auto-odi.
Amb ganes de fer gresca i just abans d’oferir el resultat d’una enquesta segons la qual només un 16% dels catalans votarà el 24-M en clau plebiscitària (per cert, si ens va malament als independentistes, la mateixa nit giraran l’argument 180 graus!). Potser per portar la contrària a Pilar Rahola, el veterà periodista al servei comtal acaba defensant que, en matèria lingüística, els catalans hem fet alguna cosa malament: principalment, modificar alguns elements de la legislació lingüística a través de l’Estatutet de la Moncloa. Vaja, que, enmig del pitjor atac contra la llengua, els valors de convivència i l’autonomia (és un dir) que encara li queda a Catalunya, el mestre Cuní considera que el més important és que fem examen de consciència. Tal desplegament d’auto-odi m’aclapara.

Felip VI de Borbó (rei d’Espanya).
Escapolint-se de l’escomesa.
El nou monarca, mentre el seu pare gaudeix de viatge en viatge, xalant com mai de la seva condició de paràsit amb tots els honors, ha optat per adoptar un perfil baix. En temps d’ira i de mudança el millor (una vegada aplanada la successió exprés) és treure’s del mig de la manera més hàbil possible. Entretant, els seus “hooligans” han optat per protegir-lo de qualsevol responsabilitat: el vot contrari dels populars i l’abstenció del PSOE (Mare de Déu Senyor!) ha tombat la proposta d’Esquerra que les víctimes republicanes dels camps d’extermini nazi fossin compensades i el rei els manifestés, en un acte mínim de reparació històrica de caràcter moral, les seves disculpes per la responsabilitat de l’Estat espanyol en la deportació i patiment extrem dels concentrats. Negar-se a assumir el passat és la pitjor manera de tornar a reviure’l.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…