Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Fernández Díaz, T. Forcades i L. García

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Pactes ambivalents.
Des de el mateix moment que va acabar el recompte, la nit de diumenge, el cap d’Esperanza Aguirre no para de donar voltes. De la proposta de fer alcalde de Madrid el candidat socialista ha passat, sense solució de continuïtat, a oferir un pacte de tots contra Podemos. La desorientació és màxima. El ministre de l’Interior, qui va intoxicar contra Xavier Trias, ha ofert ara els vots que comanda el seu germà per salvar-li la cadira. Diu que avala els pactes per evitar que l’esquerra radical ocupi llocs rellevants de poder. Volen aïllar-la. Aplicar-li un cordó sanitari. Mentre alguns dels seus candidats parlen del retorn de la crema d’esglésies i la violació de monges. Vés per on, després de tants anys assegurant que el Pacte del Tinell, amb la seva clàusula de compromís contra el PP, era excloent, ara resulta que està justificada contra els de Pablo Iglesias.

Forcades, Teresa (impulsora de Procés Constituent).
Confluència rima amb independència.
Entremig de molts altres vectors entrecreuats, està clar que la confluència de les formacions de l’esquerra (més o menys sincerament) rupturista ha triomfat a les municipals. Allà on Podemos ha col·laborat amb altres forces la suma ha obtingut els millors resultats. La temptació de traslladar el model, mimèticament, a la contesa del 27-S ja és damunt la taula. Procés Constituent, amb una evident pugna interna, vol encapçalar una gran candidatura per canviar-ho tot. Tanmateix, a hores d’ara, no sembla possible sumar ICV-EUiA i Podemos a una candidatura que permeti expressar aquell dia un sí plebiscitari a la independència. Caldrà esperar com es descabdella el debat entre aquestes forces durant les properes setmanes i mesos, però sembla que Procés Constituent serà la primera víctima del desacord entre l’anticapitalisme decidit a prescindir d’Espanya i el que accepta la dependència.

García, Lola (sots-directora de “La Vanguardia”).
Encalçar el president.
No havien transcorregut dotze hores des del tancament dels col·legis electorals i el senyor comte llançava les seves hosts en persecució del president. Objectiu: pressionar-lo per aconseguir aturar el 27-S com sigui. Els resultats de les municipals han estat nefastos pels de sempre. La independència és en sí mateixa una opció terrible, però si, a sobre, ve escorada a l’esquerra (fins i tot anticapitalista!), aleshores ja ni us explico. Durant les setmanes properes, mentre Unió acaba de desfullar la margarida, la pressió de l’establishment sobre el president serà senzillament bestial. Els que confiem en la seva paraula no podem més que proposar-li que anunciï quan abans la seva voluntat de concórrer amb la llista de país que, sense dubte, fa mesos que prepara, apartada del nom tradicional de la seva formació i farcida d’independents de prestigi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…