Bestiari del procés: J. Fernández Díaz, T. Forcades i L. García

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Pactes ambivalents.
Des de el mateix moment que va acabar el recompte, la nit de diumenge, el cap d’Esperanza Aguirre no para de donar voltes. De la proposta de fer alcalde de Madrid el candidat socialista ha passat, sense solució de continuïtat, a oferir un pacte de tots contra Podemos. La desorientació és màxima. El ministre de l’Interior, qui va intoxicar contra Xavier Trias, ha ofert ara els vots que comanda el seu germà per salvar-li la cadira. Diu que avala els pactes per evitar que l’esquerra radical ocupi llocs rellevants de poder. Volen aïllar-la. Aplicar-li un cordó sanitari. Mentre alguns dels seus candidats parlen del retorn de la crema d’esglésies i la violació de monges. Vés per on, després de tants anys assegurant que el Pacte del Tinell, amb la seva clàusula de compromís contra el PP, era excloent, ara resulta que està justificada contra els de Pablo Iglesias.

Forcades, Teresa (impulsora de Procés Constituent).
Confluència rima amb independència.
Entremig de molts altres vectors entrecreuats, està clar que la confluència de les formacions de l’esquerra (més o menys sincerament) rupturista ha triomfat a les municipals. Allà on Podemos ha col·laborat amb altres forces la suma ha obtingut els millors resultats. La temptació de traslladar el model, mimèticament, a la contesa del 27-S ja és damunt la taula. Procés Constituent, amb una evident pugna interna, vol encapçalar una gran candidatura per canviar-ho tot. Tanmateix, a hores d’ara, no sembla possible sumar ICV-EUiA i Podemos a una candidatura que permeti expressar aquell dia un sí plebiscitari a la independència. Caldrà esperar com es descabdella el debat entre aquestes forces durant les properes setmanes i mesos, però sembla que Procés Constituent serà la primera víctima del desacord entre l’anticapitalisme decidit a prescindir d’Espanya i el que accepta la dependència.

García, Lola (sots-directora de “La Vanguardia”).
Encalçar el president.
No havien transcorregut dotze hores des del tancament dels col·legis electorals i el senyor comte llançava les seves hosts en persecució del president. Objectiu: pressionar-lo per aconseguir aturar el 27-S com sigui. Els resultats de les municipals han estat nefastos pels de sempre. La independència és en sí mateixa una opció terrible, però si, a sobre, ve escorada a l’esquerra (fins i tot anticapitalista!), aleshores ja ni us explico. Durant les setmanes properes, mentre Unió acaba de desfullar la margarida, la pressió de l’establishment sobre el president serà senzillament bestial. Els que confiem en la seva paraula no podem més que proposar-li que anunciï quan abans la seva voluntat de concórrer amb la llista de país que, sense dubte, fa mesos que prepara, apartada del nom tradicional de la seva formació i farcida d’independents de prestigi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas