Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Fernández Díaz, T. Forcades i L. García

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Pactes ambivalents.
Des de el mateix moment que va acabar el recompte, la nit de diumenge, el cap d’Esperanza Aguirre no para de donar voltes. De la proposta de fer alcalde de Madrid el candidat socialista ha passat, sense solució de continuïtat, a oferir un pacte de tots contra Podemos. La desorientació és màxima. El ministre de l’Interior, qui va intoxicar contra Xavier Trias, ha ofert ara els vots que comanda el seu germà per salvar-li la cadira. Diu que avala els pactes per evitar que l’esquerra radical ocupi llocs rellevants de poder. Volen aïllar-la. Aplicar-li un cordó sanitari. Mentre alguns dels seus candidats parlen del retorn de la crema d’esglésies i la violació de monges. Vés per on, després de tants anys assegurant que el Pacte del Tinell, amb la seva clàusula de compromís contra el PP, era excloent, ara resulta que està justificada contra els de Pablo Iglesias.

Forcades, Teresa (impulsora de Procés Constituent).
Confluència rima amb independència.
Entremig de molts altres vectors entrecreuats, està clar que la confluència de les formacions de l’esquerra (més o menys sincerament) rupturista ha triomfat a les municipals. Allà on Podemos ha col·laborat amb altres forces la suma ha obtingut els millors resultats. La temptació de traslladar el model, mimèticament, a la contesa del 27-S ja és damunt la taula. Procés Constituent, amb una evident pugna interna, vol encapçalar una gran candidatura per canviar-ho tot. Tanmateix, a hores d’ara, no sembla possible sumar ICV-EUiA i Podemos a una candidatura que permeti expressar aquell dia un sí plebiscitari a la independència. Caldrà esperar com es descabdella el debat entre aquestes forces durant les properes setmanes i mesos, però sembla que Procés Constituent serà la primera víctima del desacord entre l’anticapitalisme decidit a prescindir d’Espanya i el que accepta la dependència.

García, Lola (sots-directora de “La Vanguardia”).
Encalçar el president.
No havien transcorregut dotze hores des del tancament dels col·legis electorals i el senyor comte llançava les seves hosts en persecució del president. Objectiu: pressionar-lo per aconseguir aturar el 27-S com sigui. Els resultats de les municipals han estat nefastos pels de sempre. La independència és en sí mateixa una opció terrible, però si, a sobre, ve escorada a l’esquerra (fins i tot anticapitalista!), aleshores ja ni us explico. Durant les setmanes properes, mentre Unió acaba de desfullar la margarida, la pressió de l’establishment sobre el president serà senzillament bestial. Els que confiem en la seva paraula no podem més que proposar-li que anunciï quan abans la seva voluntat de concórrer amb la llista de país que, sense dubte, fa mesos que prepara, apartada del nom tradicional de la seva formació i farcida d’independents de prestigi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…