Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Roglan, S. Santamaría i J.I. Wert

Roglan, Joaquim (periodista).
Matonisme al servei de l’establishment.
El senyor comte està histèric. Aquesta setmana hem vist als Godó fer una nova passa en la seva degradació moral. No em refereixo a l’eloqüent imatge de centenars de diaris, en bona part finançats amb diner públic, encara relligats, llançats tal qual a un contenidor. No. Parlem de l’espectacle lamentable, al detritus d’un article amb pseudo-arguments “ad hominem”, farcit d’insults i menyspreu, encarregat a un fidel procurador com si visquéssim en temps de vassallatge feudal. De pinxo de barri. El delicte de l’afectada, l’Empar Moliner, haver gosat fer sàtira del diari arran de l’escandalosa presentació de la darrera enquesta comtal. Arribats al punt repulsiu al qual han situat “La Vanguardia”, construir un país millor inclou també ignorar fins a la ruïna definitiva un diari que constitueix un autèntic insult a la decència. Uns quants ja no el volem, és literal, ni que ens el regalin.

Santamaría, Sergio (parlamentari del PP a Catalunya).
Gent per civilitzar.
Els darrers dies de precampanya hem presenciat una patètica recrudescència dels comportaments més obertament xenòfobs de la dreta espanyolista al nostre país. Des del candidat popular a Salt parlant de zones del nostre país que ja pertanyen a una altra civilització, criminalitzant globalment a tot aquell que no pensi i no senti com ell (sigui català, magribí, xinès o sudamericà), a una candidata del mateix partit a l’Arboç parlant a les xarxes socials del fet d’una parella interracial com quelcom del que cal avergonyir-se. Lamentablement, cal esperar que aquest recurs populista, consistent a atacar els qui són diferents aprofitant la inseguretat i el patiment de la gent del carrer, tindrà un predicament excessiu aquests dies. Un nou país com el que volem construir ha d’integrar qui vulgui i, alhora, fer un cordó sanitari i desmuntar d’arrel els “arguments” dels energúmens.

Wert, José Ignacio (ministre espanyol d’Educació i Cultura).
La darrera agressió.
L’atac sense treva del Govern espanyol contra el model educatiu, valgui la redundància, té l’extraordinari valor de la pedagogia més efectiva. Ens assenyala la porta de sortida d’aquesta Espanya excloent amb una claredat que només poden negar raons sentimentals. Diu a les clares que romandre-hi condueix directament a la nostra desaparició com a comunitat nacional, amb els nostres valors, la nostra cultura i la nostra llengua. Hem de parlar claríssim a tothom del que suposa quedar-nos a Espanya en tots els ordres. El ministre Wert ens ajuda a explicar que acceptar la submissió significa haver d’acceptar una fuetada terrible de l’extrema dreta cada vegada que, alternativament, accedeixi al poder. Per a nosaltres és un autèntic suïcidi. És ben igual quines siguin les majories i els consensos socials a Catalunya sobre cap matèria: seguir depenent de Madrid significa garantir-nos una agressió periòdica. Fins que ens matin.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…