Bestiari del procés: J. Roglan, S. Santamaría i J.I. Wert

Roglan, Joaquim (periodista).
Matonisme al servei de l’establishment.
El senyor comte està histèric. Aquesta setmana hem vist als Godó fer una nova passa en la seva degradació moral. No em refereixo a l’eloqüent imatge de centenars de diaris, en bona part finançats amb diner públic, encara relligats, llançats tal qual a un contenidor. No. Parlem de l’espectacle lamentable, al detritus d’un article amb pseudo-arguments “ad hominem”, farcit d’insults i menyspreu, encarregat a un fidel procurador com si visquéssim en temps de vassallatge feudal. De pinxo de barri. El delicte de l’afectada, l’Empar Moliner, haver gosat fer sàtira del diari arran de l’escandalosa presentació de la darrera enquesta comtal. Arribats al punt repulsiu al qual han situat “La Vanguardia”, construir un país millor inclou també ignorar fins a la ruïna definitiva un diari que constitueix un autèntic insult a la decència. Uns quants ja no el volem, és literal, ni que ens el regalin.

Santamaría, Sergio (parlamentari del PP a Catalunya).
Gent per civilitzar.
Els darrers dies de precampanya hem presenciat una patètica recrudescència dels comportaments més obertament xenòfobs de la dreta espanyolista al nostre país. Des del candidat popular a Salt parlant de zones del nostre país que ja pertanyen a una altra civilització, criminalitzant globalment a tot aquell que no pensi i no senti com ell (sigui català, magribí, xinès o sudamericà), a una candidata del mateix partit a l’Arboç parlant a les xarxes socials del fet d’una parella interracial com quelcom del que cal avergonyir-se. Lamentablement, cal esperar que aquest recurs populista, consistent a atacar els qui són diferents aprofitant la inseguretat i el patiment de la gent del carrer, tindrà un predicament excessiu aquests dies. Un nou país com el que volem construir ha d’integrar qui vulgui i, alhora, fer un cordó sanitari i desmuntar d’arrel els “arguments” dels energúmens.

Wert, José Ignacio (ministre espanyol d’Educació i Cultura).
La darrera agressió.
L’atac sense treva del Govern espanyol contra el model educatiu, valgui la redundància, té l’extraordinari valor de la pedagogia més efectiva. Ens assenyala la porta de sortida d’aquesta Espanya excloent amb una claredat que només poden negar raons sentimentals. Diu a les clares que romandre-hi condueix directament a la nostra desaparició com a comunitat nacional, amb els nostres valors, la nostra cultura i la nostra llengua. Hem de parlar claríssim a tothom del que suposa quedar-nos a Espanya en tots els ordres. El ministre Wert ens ajuda a explicar que acceptar la submissió significa haver d’acceptar una fuetada terrible de l’extrema dreta cada vegada que, alternativament, accedeixi al poder. Per a nosaltres és un autèntic suïcidi. És ben igual quines siguin les majories i els consensos socials a Catalunya sobre cap matèria: seguir depenent de Madrid significa garantir-nos una agressió periòdica. Fins que ens matin.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas