Bestiari del procés: J.M. Brunet, L. Caram i A. Colau

Brunet, José María (delegat de “La Vanguardia” a Madrid).
Contaminar des de la cort.
Encara que te’l regalin, llegir el pamflet semi-gratuït comtal s’està convertint en un veritable repte intel·lectual d’alt risc. La política del país ocupa un espai cada vegada més marginal, després de pàgines i pàgines dedicades a consolidar en els lectors un marc mental espanyol del qual una bona part d’ells, tanmateix, ja ha desconnectat. El delegat del diari a Madrid hi contribueix de manera entusiasta a sostenir-lo. Aquest dimarts, iniciava la seva crònica sobre la nova estocada del TC prohibint els reglaments d’ús del català a les diputacions de Lleida i Girona amb la frase següent: “Nou pas del TS a favor del reequilibri lingüístic a Catalunya”; com si, després de donar-nos peixet uns quants anys de pau lingüística, ells sí, haguessin dit que s’ha acabat el bròquil i que cal restablir l’ordre a la colònia.

Caram, Lucía (monja i activista contra la pobresa).
El risc de molestar els de sempre.
La catalana de l’any ha saltat al primer rengle de l’escena aquesta setmana en saber-se que ha estat cridada a capítol pel Vaticà, arran de les queixes rebudes, bàsicament, de part del Govern espanyol. El ministre Margallo no para de fer hores extres i, si hem d’atendre als resultats visibles, sembla que sense gaire èxit. La Caram diu coses que no agraden als poderosos, ni en l’àmbit social ni en el nacional. Molesta l’establishment. Mostra el compromís de molts nouvinguts amb el país que els ha acollit, justament alhora que Alberto Fernández Díaz, durant l’accidentat míting central del Partido Popular a Barcelona, exigia en castellà als immigrants que s’integrin i respectin els valors de la societat que els ha rebut. Exactament, com va fer el seu pare, ell i els seus germans!

Colau, Ada (alcaldable de Barcelona en Comú).
Ensenyar la impostura.
Setmana decisiva per al futur de l’activista llançada a la cursa política. La comparativa gràfica,. visible a les xarxes socials (suposo que per a la tradicional foto de candidats del dia de reflexió) entre el posat satisfet de la Colau a la butaca, davant l’Ajuntament, i el de María José Lecha asseguda al terra, insubornable, de costat, no podia haver estat més reveladora. Tampoc, la nova fugida de la candidata a l’hora d’aclarir la seva proposta per al futur del país: diu que podria donar suport a la independència depenent de qui la lideri. Llàstima d’oblit que en cas de no jugar-hi l’única alternativa és l’Espanya recentralitzadora que durant els propers anys (si no posem remei a partir del 27-S) ens proposaran (és un dir) el segon govern Rajoy i la seva nova crossa dependentista amb el vicepresident Rivera. Sembla que per mantenir l’statu quo autonomista no calen lideratges d’esquerra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas