Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J.M. Brunet, L. Caram i A. Colau

Brunet, José María (delegat de “La Vanguardia” a Madrid).
Contaminar des de la cort.
Encara que te’l regalin, llegir el pamflet semi-gratuït comtal s’està convertint en un veritable repte intel·lectual d’alt risc. La política del país ocupa un espai cada vegada més marginal, després de pàgines i pàgines dedicades a consolidar en els lectors un marc mental espanyol del qual una bona part d’ells, tanmateix, ja ha desconnectat. El delegat del diari a Madrid hi contribueix de manera entusiasta a sostenir-lo. Aquest dimarts, iniciava la seva crònica sobre la nova estocada del TC prohibint els reglaments d’ús del català a les diputacions de Lleida i Girona amb la frase següent: “Nou pas del TS a favor del reequilibri lingüístic a Catalunya”; com si, després de donar-nos peixet uns quants anys de pau lingüística, ells sí, haguessin dit que s’ha acabat el bròquil i que cal restablir l’ordre a la colònia.

Caram, Lucía (monja i activista contra la pobresa).
El risc de molestar els de sempre.
La catalana de l’any ha saltat al primer rengle de l’escena aquesta setmana en saber-se que ha estat cridada a capítol pel Vaticà, arran de les queixes rebudes, bàsicament, de part del Govern espanyol. El ministre Margallo no para de fer hores extres i, si hem d’atendre als resultats visibles, sembla que sense gaire èxit. La Caram diu coses que no agraden als poderosos, ni en l’àmbit social ni en el nacional. Molesta l’establishment. Mostra el compromís de molts nouvinguts amb el país que els ha acollit, justament alhora que Alberto Fernández Díaz, durant l’accidentat míting central del Partido Popular a Barcelona, exigia en castellà als immigrants que s’integrin i respectin els valors de la societat que els ha rebut. Exactament, com va fer el seu pare, ell i els seus germans!

Colau, Ada (alcaldable de Barcelona en Comú).
Ensenyar la impostura.
Setmana decisiva per al futur de l’activista llançada a la cursa política. La comparativa gràfica,. visible a les xarxes socials (suposo que per a la tradicional foto de candidats del dia de reflexió) entre el posat satisfet de la Colau a la butaca, davant l’Ajuntament, i el de María José Lecha asseguda al terra, insubornable, de costat, no podia haver estat més reveladora. Tampoc, la nova fugida de la candidata a l’hora d’aclarir la seva proposta per al futur del país: diu que podria donar suport a la independència depenent de qui la lideri. Llàstima d’oblit que en cas de no jugar-hi l’única alternativa és l’Espanya recentralitzadora que durant els propers anys (si no posem remei a partir del 27-S) ens proposaran (és un dir) el segon govern Rajoy i la seva nova crossa dependentista amb el vicepresident Rivera. Sembla que per mantenir l’statu quo autonomista no calen lideratges d’esquerra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…