Bestiari del procés: J.M. Soler, G, Villas i J.E. Vives

Soler, Josep Maria (abat de Montserrat).
Tastar la intolerància.
Per aprofitar la “coinicidència” que aquest any la Mare de Déu de Montserrat s’esqueia en 27 d’abril (com Sant Jordi en 23 d’abril!), la plataforma dependentista, la que gaudeix de més minuts de televisió per denunciar el seu ostracisme, la gran persecució de la qual és objecte, Societat Civil Catalana, ha optat per insultar l’abat de Montserrat, oferint (ells!) lliçons sobre moralitat. Tot, només, per quelcom tan innocent com pregar perquè en el cicle electoral que ara comença els catalans encertin en les seves importants decisions. No hi ha institució que se salvi de la sembra de l’odi que practiquen a diari. Els independentistes farem bé de no caure en la provocació, en el seu gran parany. Ens cal Ignorar els insults, rebatre els seus “arguments” i combatre la permanent distorsió de la realitat que intenten difondre pels seus poderosos mitjans.

Villas, Gaudencio (cònsol del Regne d’Espanya a Perpinyà).
L’Estat que pagues contra tu.
Home de trajectòria espanyolista provada, el representant de l’Estat espanyol a la històrica segona vila de Catalunya s’ha interferit en la política local per recomanar les autoritats perpinyanenques que canviïn el seu lema “Perpinyà, la catalana” per un altre que en remarqui la seva (d’altra banda, evident) pertinença a França. Tot i que els agradi dir-nos essencialistes, el cònsol escenifica la raó fonamental per la qual milions de catalans, siguin de l’origen que siguin, han decidit en els darrers anys que ja n’hi ha prou del pa que se’ns hi dóna: nosaltres, com tots els països del món, volem, simplement, un Estat que treballi al servei dels nostres interessos. “Antes francesa que catalana, Gaudencio”, aquest és el capteniment. Súbdits sotmesos i contribuents, així ens volen.

Vives, Joan Enric (bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra).
Guanyem peça al tauler.
Després dels noms que havien circulat (o s’havien fet circular), com ara el del cardenal Cañizares, a l’escaquer de la successió de l’arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach, la ruleta sembla que està parant de girar i tot indica que la fletxa apuntarà a l’actual bisbe de la Seu. La tria del papa Francesc apunta unes quantes coses: consideració de la catalana com una Església nacional, respecte per la llengua i consideració pels valors polítics majoritaris al país. També, que el Vaticà (que en sap molt), vol tenir al capdavant de l’Església catòlica catalana un personatge capaç d’adaptar-se al nou estatus del país, sigui quina sigui l’evolució dels propers mesos, Estat propi o dissolució definitiva, i el bisbe Vives li ho assegura.

Comentaris

  1. Doncs, si l'Abat de Montserrat s'hagués decantat per dir el què pensa a favor d'una indep., com s'haurien posat els fatxes de Sociedat Civil! Quina pena de gent. Franquistes fins el moll de l'os.
    Per cert, observeu com estem perdent qualitat catalana: Afortunadament, has posat Mare de Déu. Però, arreu del carrer i dels informatius, gairebé tothom ja diu Verge. és important aquest tema pel què comporta de modificació cultural, o de desculturalització catalana: Dir Mare de Déu implica que prima el factor de ser la creadora de Déu; no importa gens si era verge o no, el factor sexual. En canvi, Verge implica tot el contrari: No t'importa gens ni mica si és o no Mare de Déu, però sí i molt la seva virginitat. Podríem dir que a Catalunya primaria més el factor teològic i a Castella el fonamentalisme sexual. Tot un símptoma!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas