Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J.M. Soler, G, Villas i J.E. Vives

Soler, Josep Maria (abat de Montserrat).
Tastar la intolerància.
Per aprofitar la “coinicidència” que aquest any la Mare de Déu de Montserrat s’esqueia en 27 d’abril (com Sant Jordi en 23 d’abril!), la plataforma dependentista, la que gaudeix de més minuts de televisió per denunciar el seu ostracisme, la gran persecució de la qual és objecte, Societat Civil Catalana, ha optat per insultar l’abat de Montserrat, oferint (ells!) lliçons sobre moralitat. Tot, només, per quelcom tan innocent com pregar perquè en el cicle electoral que ara comença els catalans encertin en les seves importants decisions. No hi ha institució que se salvi de la sembra de l’odi que practiquen a diari. Els independentistes farem bé de no caure en la provocació, en el seu gran parany. Ens cal Ignorar els insults, rebatre els seus “arguments” i combatre la permanent distorsió de la realitat que intenten difondre pels seus poderosos mitjans.

Villas, Gaudencio (cònsol del Regne d’Espanya a Perpinyà).
L’Estat que pagues contra tu.
Home de trajectòria espanyolista provada, el representant de l’Estat espanyol a la històrica segona vila de Catalunya s’ha interferit en la política local per recomanar les autoritats perpinyanenques que canviïn el seu lema “Perpinyà, la catalana” per un altre que en remarqui la seva (d’altra banda, evident) pertinença a França. Tot i que els agradi dir-nos essencialistes, el cònsol escenifica la raó fonamental per la qual milions de catalans, siguin de l’origen que siguin, han decidit en els darrers anys que ja n’hi ha prou del pa que se’ns hi dóna: nosaltres, com tots els països del món, volem, simplement, un Estat que treballi al servei dels nostres interessos. “Antes francesa que catalana, Gaudencio”, aquest és el capteniment. Súbdits sotmesos i contribuents, així ens volen.

Vives, Joan Enric (bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra).
Guanyem peça al tauler.
Després dels noms que havien circulat (o s’havien fet circular), com ara el del cardenal Cañizares, a l’escaquer de la successió de l’arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach, la ruleta sembla que està parant de girar i tot indica que la fletxa apuntarà a l’actual bisbe de la Seu. La tria del papa Francesc apunta unes quantes coses: consideració de la catalana com una Església nacional, respecte per la llengua i consideració pels valors polítics majoritaris al país. També, que el Vaticà (que en sap molt), vol tenir al capdavant de l’Església catòlica catalana un personatge capaç d’adaptar-se al nou estatus del país, sigui quina sigui l’evolució dels propers mesos, Estat propi o dissolució definitiva, i el bisbe Vives li ho assegura.

Comentaris

  1. Doncs, si l'Abat de Montserrat s'hagués decantat per dir el què pensa a favor d'una indep., com s'haurien posat els fatxes de Sociedat Civil! Quina pena de gent. Franquistes fins el moll de l'os.
    Per cert, observeu com estem perdent qualitat catalana: Afortunadament, has posat Mare de Déu. Però, arreu del carrer i dels informatius, gairebé tothom ja diu Verge. és important aquest tema pel què comporta de modificació cultural, o de desculturalització catalana: Dir Mare de Déu implica que prima el factor de ser la creadora de Déu; no importa gens si era verge o no, el factor sexual. En canvi, Verge implica tot el contrari: No t'importa gens ni mica si és o no Mare de Déu, però sí i molt la seva virginitat. Podríem dir que a Catalunya primaria més el factor teològic i a Castella el fonamentalisme sexual. Tot un símptoma!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…