Bestiari del procés: M. Carol, P. Echenique i D.J. Frías

Carol, Màrius (director de “La Vanguardia”).
Periodisme del bo.
Tot i que el negoci en paper s’ensorra a un ritme d’un 15% anual (i l’audiovisual requereix l’auxili de Mediaset); tot i que el transatlàntic ha entrat en pèrdues greus, el director del diari comtal, seguint les ordres del patró, ha decidit omplir de carbó la caldera. Encara que el tren sense frens en que han convertit el mitjà acabi estimbat. El contrast entre les portades de les edicions catalana i castellana de diumenge passat assenyalava el leitmotiv de la campanya anti-indepedentista que impulsa l’establishment: per al lector catalanoparlant, tones de desànim amb l’objectiu d’aconseguir la desmobilització (amb l’ajuda d’alguns d’opinadors suposadament sobiranistes); per al lector castellanoparlant, massatge continuat a Ciudadanos, la nova marca per la qual aposta a cegues, desesperat, agònic, descarnat, el Pont Aeri.

Echenique, Pablo (dirigent de Podemos a Aragó).
Supremacisme castellà.
El líder dels de Pablo Iglesias al nostre país veí s’ha mostrat contrari a acceptar la cooficialitat de l’aragonès i el català, adduint que no són llengües parlades en el conjunt de la comunitat autònoma. La mateixa al·lèrgia a la diferència que el nacionalisme espanyol mostra envers les comunitats no castellanoparlants a nivell estatal. Una setmana difícil per a una opció que cau definitivament: vuit punts, en concret, al darrer estudi del CIS fet públic aquesta setmana. Dipositaris de les esperances de molta gent, que veia en ells una manera diferent de fer les coses, la decepció que han provocat ha estat la causa d’un descens en les perspectives de vot que els portarà a ser, clarament, la quarta força en les properes eleccions generals. El miratge del reformisme espanyol s’esmicola: únic relat de canvi, la independència.

Frías, Diego José (ultra detingut per col·laboració amb el gihadisme).
Companys de batalla.
Hem vist durant dies i dies el ministre Fernández Díaz insistir una vegada i una altra sobre les connexions (plenes de surrealisme i d’irresponsabilitat, en posar en perill les relacions diplomàtiques i d’informació amb el Marroc) entre el gihadisme i l’independentisme. A l’hora de la veritat, els mitjans catalans han descobert que les connexions que, si de cas, es poden establir, són entre l’ultra dreta espanyolista i els subproductes organitzatius pagats (a parts iguals i generoses) amb els diners de tothom i de l’establishment per mantenir la dependència. Hem comprovat aquesta setmana com Frías s’havia manifestat a la concentració del 12 d’Octubre organitzada per Sociedad Civil Catalana [sic]. Confiem (digueu-me mal pensat) que el sosteniment i la possible empara a les seves activitats no hagi inclòs l’organització d’un atemptat de falsa bandera per enterbolir el procés.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas