Ves al contingut principal

Bestiari del procés: M. Carol, P. Echenique i D.J. Frías

Carol, Màrius (director de “La Vanguardia”).
Periodisme del bo.
Tot i que el negoci en paper s’ensorra a un ritme d’un 15% anual (i l’audiovisual requereix l’auxili de Mediaset); tot i que el transatlàntic ha entrat en pèrdues greus, el director del diari comtal, seguint les ordres del patró, ha decidit omplir de carbó la caldera. Encara que el tren sense frens en que han convertit el mitjà acabi estimbat. El contrast entre les portades de les edicions catalana i castellana de diumenge passat assenyalava el leitmotiv de la campanya anti-indepedentista que impulsa l’establishment: per al lector catalanoparlant, tones de desànim amb l’objectiu d’aconseguir la desmobilització (amb l’ajuda d’alguns d’opinadors suposadament sobiranistes); per al lector castellanoparlant, massatge continuat a Ciudadanos, la nova marca per la qual aposta a cegues, desesperat, agònic, descarnat, el Pont Aeri.

Echenique, Pablo (dirigent de Podemos a Aragó).
Supremacisme castellà.
El líder dels de Pablo Iglesias al nostre país veí s’ha mostrat contrari a acceptar la cooficialitat de l’aragonès i el català, adduint que no són llengües parlades en el conjunt de la comunitat autònoma. La mateixa al·lèrgia a la diferència que el nacionalisme espanyol mostra envers les comunitats no castellanoparlants a nivell estatal. Una setmana difícil per a una opció que cau definitivament: vuit punts, en concret, al darrer estudi del CIS fet públic aquesta setmana. Dipositaris de les esperances de molta gent, que veia en ells una manera diferent de fer les coses, la decepció que han provocat ha estat la causa d’un descens en les perspectives de vot que els portarà a ser, clarament, la quarta força en les properes eleccions generals. El miratge del reformisme espanyol s’esmicola: únic relat de canvi, la independència.

Frías, Diego José (ultra detingut per col·laboració amb el gihadisme).
Companys de batalla.
Hem vist durant dies i dies el ministre Fernández Díaz insistir una vegada i una altra sobre les connexions (plenes de surrealisme i d’irresponsabilitat, en posar en perill les relacions diplomàtiques i d’informació amb el Marroc) entre el gihadisme i l’independentisme. A l’hora de la veritat, els mitjans catalans han descobert que les connexions que, si de cas, es poden establir, són entre l’ultra dreta espanyolista i els subproductes organitzatius pagats (a parts iguals i generoses) amb els diners de tothom i de l’establishment per mantenir la dependència. Hem comprovat aquesta setmana com Frías s’havia manifestat a la concentració del 12 d’Octubre organitzada per Sociedad Civil Catalana [sic]. Confiem (digueu-me mal pensat) que el sosteniment i la possible empara a les seves activitats no hagi inclòs l’organització d’un atemptat de falsa bandera per enterbolir el procés.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…