Ves al contingut principal

Bestiari del procés: M. Querol, M. Schulz i J. Tardà

Querol, Mònica (candidata del Partido Popular a l’Ajuntament de Rubí).
Negar el propi passat.
Tal i com era de témer, el partit que sustenta el govern espanyol ha ofert en aquesta primera setmana de campanya un nou festival xenòfob, preocupat com està per competir a la dreta amb Ciudadanos i aprofitar l’ensorrada de la Plataforma per Catalunya. La polèmica líder dels populars a la ciutat del Vallès ha optat per utilitzar el tradicional lema de l’extrema-dreta espanyolista catalana: “primer els de casa”, arranjat amb un altre de traca i mocador pel seu populisme esborronador: “a Rubí, els llocs de treball pels rubinencs”. Si semblant axioma hagués estat en vigor el seu pare, l’històric popular Armand Querol, natural de Morella, mai hauria trobat feina al seu poble d’adopció. Perquè si, en realitat, el que un vol dir és que no vol magribins, aleshores ha de dir, racista però coherent, que no els vol.

Schulz, Martin (president del Parlament europeu).
Pobre Europa.
La manera en la qual el Parlament europeu ha afrontat la terrible crisi econòmica que ha afectat el continent durant els darrers sis anys, la seva inoperància davant tragèdies com les de la Mediterrània, el seu pes nul en la resolució dels grans conflictes, fa anys que estan fent entrar en crisi el model de construcció europea posterior a la Segona Guerra Mundial. Si aquest és el context, imagineu-vos per als catalans: la Unió Europea no ha mogut (ni mourà) un sol dit en defensa de l’exercici dels nostres drets polítics fonamentals. Que el president del Parlament europeu, el socialista Martin Schulz, directament, es negui (arran de les pressions d’un Govern) a rebre els representants d’entitats de la societat civil que aglutinen desenes de milers de socis just en el moment en què pretenen presentar-li, gairebé, 1,4 milions de signatures de ciutadans europeus és una vergonya d’una magnitud inimaginable.

Tardà, Joan (diputat d’Esquerra Republicana al Congrés espanyol).
Defensem la nostra dignitat.
Mesells com som els habitants de la regió del nord-est, poques vegades escenifiquem de forma crua la nostra indignació. La resposta de dimecres del diputat republicà als comentaris intoxicadors del ministre Wert als passadissos del congrés, secundada a l’hemicicle per Joan Coscubiela, fins i tot recolzada explícitament en campanya per l’Ada Colau, són d’aquells moments que et fan creure ben representat: milers i milers de catalans es devien sentir orgullosos del fet que algú, davant la insídia i l’escarni, decidís plantar-se i qualificar el ministre com es mereix: ignorant i immoral. De fet, escenificant una #ViaClaver: és temps ja d’anar marxant, perquè la nostra relació amb l’Estat espanyol no té futur i quan abans l’acabem menys patirem tots plegats.

Comentaris

  1. Totalment d'acord en marxar com més aviat millor, per això no entenc que ningú protesti per tanta dilació fins el setembre, el guapu aquí va avantposar els interesos de CIU davant la urgencia del país

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…