Bestiari del procés: M. Querol, M. Schulz i J. Tardà

Querol, Mònica (candidata del Partido Popular a l’Ajuntament de Rubí).
Negar el propi passat.
Tal i com era de témer, el partit que sustenta el govern espanyol ha ofert en aquesta primera setmana de campanya un nou festival xenòfob, preocupat com està per competir a la dreta amb Ciudadanos i aprofitar l’ensorrada de la Plataforma per Catalunya. La polèmica líder dels populars a la ciutat del Vallès ha optat per utilitzar el tradicional lema de l’extrema-dreta espanyolista catalana: “primer els de casa”, arranjat amb un altre de traca i mocador pel seu populisme esborronador: “a Rubí, els llocs de treball pels rubinencs”. Si semblant axioma hagués estat en vigor el seu pare, l’històric popular Armand Querol, natural de Morella, mai hauria trobat feina al seu poble d’adopció. Perquè si, en realitat, el que un vol dir és que no vol magribins, aleshores ha de dir, racista però coherent, que no els vol.

Schulz, Martin (president del Parlament europeu).
Pobre Europa.
La manera en la qual el Parlament europeu ha afrontat la terrible crisi econòmica que ha afectat el continent durant els darrers sis anys, la seva inoperància davant tragèdies com les de la Mediterrània, el seu pes nul en la resolució dels grans conflictes, fa anys que estan fent entrar en crisi el model de construcció europea posterior a la Segona Guerra Mundial. Si aquest és el context, imagineu-vos per als catalans: la Unió Europea no ha mogut (ni mourà) un sol dit en defensa de l’exercici dels nostres drets polítics fonamentals. Que el president del Parlament europeu, el socialista Martin Schulz, directament, es negui (arran de les pressions d’un Govern) a rebre els representants d’entitats de la societat civil que aglutinen desenes de milers de socis just en el moment en què pretenen presentar-li, gairebé, 1,4 milions de signatures de ciutadans europeus és una vergonya d’una magnitud inimaginable.

Tardà, Joan (diputat d’Esquerra Republicana al Congrés espanyol).
Defensem la nostra dignitat.
Mesells com som els habitants de la regió del nord-est, poques vegades escenifiquem de forma crua la nostra indignació. La resposta de dimecres del diputat republicà als comentaris intoxicadors del ministre Wert als passadissos del congrés, secundada a l’hemicicle per Joan Coscubiela, fins i tot recolzada explícitament en campanya per l’Ada Colau, són d’aquells moments que et fan creure ben representat: milers i milers de catalans es devien sentir orgullosos del fet que algú, davant la insídia i l’escarni, decidís plantar-se i qualificar el ministre com es mereix: ignorant i immoral. De fet, escenificant una #ViaClaver: és temps ja d’anar marxant, perquè la nostra relació amb l’Estat espanyol no té futur i quan abans l’acabem menys patirem tots plegats.

Comentaris

  1. Totalment d'acord en marxar com més aviat millor, per això no entenc que ningú protesti per tanta dilació fins el setembre, el guapu aquí va avantposar els interesos de CIU davant la urgencia del país

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)