Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Mas, C. Mejías i J. Piqué

Mas, Artur (president de la Generalitat).
Qui carrega amb l’espoli.
Fins i tot el BBVA, l’entitat que fa espots amb castellers mentre envia al carrer milers de treballadors catalans, ha hagut de reconèixer aquesta setmana que el sistema de finançament en vigor penalitza el nostre país de manera dramàtica en matèries com l’educació o la sanitat públiques i que el problema (principal) no són les prioritats del Govern (d’aquest ni dels tripartits anteriors) sinó la manca de recursos que es deriva d’un repartiment dels recursos de l’Estat concebut amb dos objectiu: escanyar Catalunya i mantenir els interessos patrimonials i econòmics de l’establishment espanyol. A la sessió de control al president, Mas i Junqueras en van fer esment en la seva intervenció. Ben fet: hem de tornar a activar la doble campanya que ha d’explicar el país que farem amb els nostres recursos, però també les conseqüències de romandre a Espanya.

Mejías, Carina (candidata de Ciudadanos a l’Ajuntament de Barcelona).
Demòcrates de tota la vida.
La veterana exdiputada del Partido Popular que fa ara de veu de Ciudadanos a la capital ha demostrat el seu tarannà feixistoide. Parlant en nom de tots els barcelonins, considera que no es poden convocar a la ciutat manifestacions de part, afirmació que portaria a demanar “eradicar” (el terme, literal, és seu) el 99,9% de les manifestacions i actes que s’hi convoquen i que, amb tota legitimitat, van adreçats a qui exactament dona la gana als seus convocants. La concentració del vot autonomista en el “hooliganisme” neolerrouxista és una gran notícia per a l’independentisme: qualsevol persona amb dos dits de front no pot més que posar-se les mans al cap davant manifestacions tan surrealistes. De fet, vista la darrera part de la compareixença, tot semblava indicar que ella mateixa se sabia dins un autèntic jardí.

Piqué, Josep (exministre del Partido Popular).
Res a negociar.
L’home de José María Aznar a Catalunya ha comparegut envoltat dels nacionalistes espanyols Joaquim Coll i Carme Chacón per presentar un curs d’estiu super científic, equànime i moderat que la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) organitzarà a Santander del 22 al 24 de juliol, juntament amb l’espanyolíssima Fundació Boscà, sota el títol "Dilemes de la cohesió territorial a Espanya". La seva recepta: que ha de passar el cicle electoral per veure com queden repartides les peces damunt del taulell i que, abans de començar a parlar de res, hem de començar per renunciar a la independència, simplement, perquè a ells els incomoda la nostra aspiració política. Vaja, que ens volen agenollats i que allò que en democràcia tot és possible era només un recurs dialèctic per a quan ens sabien minoria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…