Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Oliveres, J. Sánchez i X. Sardà

Oliveres, Arcadi (economista i impulsor de Procés Constituent).
Procés inconsistent.
Triar no triar en el moment més transcendent de la història de Catalunya. Una de les decepcions de l’any ha estat l’actitud del moviment en suport d’una opció d’esquerra alternativa i rupturista. Aquesta setmana hem sabut que opten per retirar-se del 27-S, per no donar suport a ningú, encara que admeten que la majoria dels seus integrants es decantaran per Podemos. No han tingut cap problema (bé, algunes baixes sí, segons admeten), en canvi, per donar suport a la llista camuflada d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona (coautora de la ciutat actual), bescantant l’alternativa real des de l’anticapitalisme que suposava la CUP. Tornaran, doncs, a rebutjar la confluència amb l’única esquerra que planteja un veritable procés constituent: perquè a hores d’ara, parlar del Podemos monàrquic que vol embolicar-se en l’estanquera com un moviment de ruptura és, directament, una broma.

Sánchez, Jordi (adjunt al Síndic de Greuges i impulsor de la Crida).
El retorn de l’actvista.
Una de les figures destacades en la creació de la mítica Crida a la Solidaritat, Jordi Sánchez, s’ha mantingut en un discret segon pla durant els darrers anys: primer, a la Fundació Jaume Bofill, i després treballant colze a colze com a lloctinent del Síndic de Greuges Rafael Ribó. Proper a ICV-EUiA, pot representar (encara) la minvant part independentista dels ecosocialistes. En tot cas, avís per a navegants: si la sortida de Carme Forcadell per donar pas a nous lideratges ha estat modèlica del país nou que volem construir, l’entrada del seu successor hauria de ser, també, tot un exemple de nova política. I, de moment, el llançament de la seva candidatura a través d’un diari no sembla precisament el millor exemple de respecte als socis de l’ANC que hauran de triar en els propers dies els membres del seu Secretariat Nacional.

Sardà, Xavier (comunicador).
Una immensa pena.
Fins ara sabíem que el discutit personatge era un dels principals opinadors de cambra del PSC. L’argumentari, previsible: ells estan molt a favor de la Consulta (encara que no sobre la independència, sinó sobre una impossible reforma constitucional), tot i que ha de ser acordada amb Espanya, és a dir, que no es farà mai. Però, teòricament, hi són a favor. Ara, però, Sardà, com tants altres clàssics de l’entorn socialista, ha avançat a gran velocitat per la dreta el seu ex-partit i s’ha col·locat a l’alçada de Ciudadanos. Una nova doctrina: votar divideix la societat i genera vencedors i vençuts. Impressionant. I, sobretot, perquè això passa només en els referèndums? Si guanyen els meus, ens diu en Sardà, no hi ha fractura ni víctimes; només, si guanyen els altres. Molt, molt, democràtic tot plegat. És millor, sembla, que es faci el que vulgui l’establishment per collons.

Comentaris

  1. Respecte d'això que dius d'en Xavier Sardà, coincideixo amb aquesta visió teva. Aquesta obsessió de canviar-se de camisa, de voler fer fonedís tot allò que no agrada, criticar per criticar els nous partits, etc., tot plegat em dóna la sensació de que realment el qui menys tremola davant de la nostra més que possible sortida d'Espanya, perd la serenitat de l'anàlisi serè.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…