Ves al contingut principal

Bestiari del procés: P. Iglesias, D. Montserrat i M. Pibernat

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Construir des de l’odi?
Barcelona ha esdevingut l’únic objectiu que li queda a Podemos, el partit que va aspirar a tot durant uns mesos, però que cau imparablement des de les eleccions andaluses. Constituirà un tema d’estudi clàssic per als politòlegs, en aquests temps d’acceleració fulgurant de la política, de cremadissa permanent de projectes: una formació que va perdre la meitat dels seus vots abans fins i tot d’haver-los arribat a tenir més enllà de les enquestes. Iglesias visita Barcelona el primer dia de campanya i, agafat al peu de la lletra al model que ens havia avançat Gemma Ubasart, fa una dissertació fonamentada en l’odi. En resum: diu a Mas lladre i gentussa. Un estil de fer política que coincideix amb el temps amb l’agressió al carrer a un candidat de CiU. Ai, si la víctima hagués estat dependentista! No m’ho vull ni imaginar.

Montserrat, Dolors (vicepresidenta del Congrés dels Diputats espanyol).
Darrers intents que no sé si paguen la pena.
Sí, potser cal fer-ho per escenificar la cruel permanència de l’anomalia. L’atrinxerament monolingüe de l’Estat espanyol contra una llengua que l’anterior cap d’estat, hereu del dictador, va dir que mai havia estat imposada. Mentre els tribunals espanyols i alguns pares-militants de partits radicals dependentistes catalans imposen a la majoria el seu criteri, mentre el Govern de la Generalitat acata la sentència, el Congrés dels diputats (a través de la majoria popular defensada a la tribuna per Dolors Montserrat) es nega a exigir als jutges i fiscals que treballen a Catalunya el coneixement de la llengua del país. A veure, abans que ens ho diguin a les xarxes socials o als diaris de la caverna: pretendre que un magistrat que t'està jutjant a casa teva t'entengui és d'autèntics nazis.

Pibernat, Marina (candidata d’EUiA a l’Ajuntament de Girona).
Catalanòfobia no nacionalista.
El dependentisme genera monstres a Catalunya. Alguns personatges de psiquiatra. A diferència dels independentistes, acostumats durant anys i panys a ser una exigua minoria, ells són incapaços d’acceptar la transformació del país i s’aferren a les condicions i la dialèctica de fa deu anys. Que no Marina, que s’ha acabat el bròquil. Que els conservadors de l’statu quo ho teniu xungo per continuar marejant la perdiu. Que l’únic projecte transformador majoritari que s’albira és la independència, encara que això t’incomodi per raons identitàries. La intervenció a les xarxes socials de la candidata número 4 a les llistes d’ICV-EUiA de Girona és de xaladura autèntica. Odi en vena. Insult barroer i to ínfim. La seva manera de defensar la candidata Colau: “Nada más bonito que ver en #BTVe15 a la derechona catalufa rajando de Ada Colau. ESTÁIS CAGAOS, ESCORIA.”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…