Ves al contingut principal

Bestiari del procés: S. Pedraz, J. Sánchez i M. Verdaguer

Pedraz, Santiago (jutge de l’Audiència Nacional espanyola).
Àrbitres comprats.
Pensar que el magistrat del tribunal espanyol d’excepció encarregat de la persecució del terrorisme actuarà contra les forces de seguretat de l’estat veí és d’una ingenuïtat supina. Mai. Encara que els Mossos d’Esquadra presentessin les proves de càrrec més irrefutables, més evidents de la història judicial mundial. Ni que se li aparegués el mateix Perry Mason. La pràctica del desprestigi incessant de la policia catalana i la calúmnia permanent contra els responsables del seu comandament no és una estratègia conjuntural de caràcter partidari, és una veritable operació d’estat amb un objectiu principal: justificar la retirada de les competències de la Generalitat de Catalunya en la seguretat interior del nostre país, un element imprescindible per tal d’evitar una Declaració d’Independència del nostre Parlament en els propers mesos.

Sánchez, Jordi (president de l’ANC).
Portar la guerra a la frontera.
Dissabte, aquest veterà activista independentista, en el marc de la primera reunió del nou Secretariat Nacional de l’ANC celebrada a Cardona, fou escollit nou president, en substitució de la Carme Forcadell. No cal dir (com, des d’aquesta mateixa columna, la setmana passada) els actius que podien aportar altres candidats. L’home triat finalment pel Secretariat, però, indubtablement, també en té: una llarga trajectòria d’activisme i alhora de tracte amb les institucions, un coneixement exhaustiu de la realitat sociològica del nostre país (a partir sobretot dels seus anys a la presidència de la Fundació Jaume Bofill) i un enquadrament ideològic proper al món que ens cal encara atansar a la independència. Tot plegat, un còctel d’ingredients que (pacificada la pugna interna) ha de posar quan abans el motor de l’ANC a tot gas per eixamplar la majoria sobiranista que necessitem.

Verdaguer, Marc (alcalde Calldetenes).
Banderes de part.
El jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona ha condemnat el batlle osonenc a pagar 1.500 euros de la seva butxaca per no aplicar la sentència que l’obligava a penjar la bandera espanyola a la casa del consell del seu municipi. El contrast amb l’ofensiva simultània de persecució de l’exhibició de l’estelada a l’espai públic no pot ser més bèstia. A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, les quatre forces més votades a Calldetenes foren, per aquest ordre, CiU, ERC, la CUP i SI, sumant entre totes un 87,04% dels sufragis. Ara, la Junta Electoral Central ha recordat que "l'estelada simbolitza l'aspiració d'una part de la societat". A Calldetenes, en concret, l’opció de gairebé nou de cada deu vilatans. Però, vés per on, resulta que l’estanquera, el símbol que representa poc més del 10% dels habitants del poble no és de part. Pura matemàtica recreativa.

Comentaris

  1. Ara que toques tema jurídic amb en Pedraz, m'has portat al cap una de tantes qüestions que alimenten la fugida d'Espanya, almenys per a mi:
    Per què cal mantenir l'Audiéncia Nacional? No va ser un artilugi creat pel Franco per poder "legalitzar" les actuacions en contra d'aquell terrorisme, principalment de l'ETA? No és ja macarrònic aquesta Audiéncia Nacional? No pretén mantenir un ambient de terror institucionalitzat com uns herois d'una victòria de misèries?
    M'agradaria que algun dia toquessis aquest tema. Segur que ho faràs degudament estudiat i, com sempre, com ben expressat. Gràcies, si pots...

    ResponElimina
  2. Dins dels anàlisis dels resultats electorals n'hi ha un que ha passat desapercebut. El gran derrotat d'aquestes eleccions és el senyor Junqueres. No ha aconseguit atreure pràcticament ningú dels antics socialistes, no ha aconseguit ser ni primera ni segona força, i ara ja no es pot pensar en ell com a substitut de Mas al front del procés o com a primer president, la seva preuada divisió entre sobiranistes es trasllada a la divisió entre l'esquerra, i el porta a la segona o tercera posició. Dins els seus resultats al menys un terç de regidors són exsocialistes mentre que en vots els seus resultats són similars als del 2003 i 2007 quan aquests no hi eren. Venia de guanyar les eleccions europees però amb la poca força de les municipals el vot tendirà a escapar-se cap a CDC, cap a la CUP i cap al Podemos disfressat de partidari del dret a decidir (dels espanyols). Sorprèn que un lider polític que volia fer la independència del país tingui tant poca visió política i tanta persistència en l'error i en no escoltar a la gent excepte als "palmeros". Junqueres haurà estat el principal obstacle a superar per fer la independència i si no s'aconsegueix en serà el culpable directe amb nom i cognoms.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…