Ves al contingut principal

Bestiari del procés: S. Pedraz, J. Sánchez i M. Verdaguer

Pedraz, Santiago (jutge de l’Audiència Nacional espanyola).
Àrbitres comprats.
Pensar que el magistrat del tribunal espanyol d’excepció encarregat de la persecució del terrorisme actuarà contra les forces de seguretat de l’estat veí és d’una ingenuïtat supina. Mai. Encara que els Mossos d’Esquadra presentessin les proves de càrrec més irrefutables, més evidents de la història judicial mundial. Ni que se li aparegués el mateix Perry Mason. La pràctica del desprestigi incessant de la policia catalana i la calúmnia permanent contra els responsables del seu comandament no és una estratègia conjuntural de caràcter partidari, és una veritable operació d’estat amb un objectiu principal: justificar la retirada de les competències de la Generalitat de Catalunya en la seguretat interior del nostre país, un element imprescindible per tal d’evitar una Declaració d’Independència del nostre Parlament en els propers mesos.

Sánchez, Jordi (president de l’ANC).
Portar la guerra a la frontera.
Dissabte, aquest veterà activista independentista, en el marc de la primera reunió del nou Secretariat Nacional de l’ANC celebrada a Cardona, fou escollit nou president, en substitució de la Carme Forcadell. No cal dir (com, des d’aquesta mateixa columna, la setmana passada) els actius que podien aportar altres candidats. L’home triat finalment pel Secretariat, però, indubtablement, també en té: una llarga trajectòria d’activisme i alhora de tracte amb les institucions, un coneixement exhaustiu de la realitat sociològica del nostre país (a partir sobretot dels seus anys a la presidència de la Fundació Jaume Bofill) i un enquadrament ideològic proper al món que ens cal encara atansar a la independència. Tot plegat, un còctel d’ingredients que (pacificada la pugna interna) ha de posar quan abans el motor de l’ANC a tot gas per eixamplar la majoria sobiranista que necessitem.

Verdaguer, Marc (alcalde Calldetenes).
Banderes de part.
El jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona ha condemnat el batlle osonenc a pagar 1.500 euros de la seva butxaca per no aplicar la sentència que l’obligava a penjar la bandera espanyola a la casa del consell del seu municipi. El contrast amb l’ofensiva simultània de persecució de l’exhibició de l’estelada a l’espai públic no pot ser més bèstia. A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, les quatre forces més votades a Calldetenes foren, per aquest ordre, CiU, ERC, la CUP i SI, sumant entre totes un 87,04% dels sufragis. Ara, la Junta Electoral Central ha recordat que "l'estelada simbolitza l'aspiració d'una part de la societat". A Calldetenes, en concret, l’opció de gairebé nou de cada deu vilatans. Però, vés per on, resulta que l’estanquera, el símbol que representa poc més del 10% dels habitants del poble no és de part. Pura matemàtica recreativa.

Comentaris

  1. Ara que toques tema jurídic amb en Pedraz, m'has portat al cap una de tantes qüestions que alimenten la fugida d'Espanya, almenys per a mi:
    Per què cal mantenir l'Audiéncia Nacional? No va ser un artilugi creat pel Franco per poder "legalitzar" les actuacions en contra d'aquell terrorisme, principalment de l'ETA? No és ja macarrònic aquesta Audiéncia Nacional? No pretén mantenir un ambient de terror institucionalitzat com uns herois d'una victòria de misèries?
    M'agradaria que algun dia toquessis aquest tema. Segur que ho faràs degudament estudiat i, com sempre, com ben expressat. Gràcies, si pots...

    ResponElimina
  2. Dins dels anàlisis dels resultats electorals n'hi ha un que ha passat desapercebut. El gran derrotat d'aquestes eleccions és el senyor Junqueres. No ha aconseguit atreure pràcticament ningú dels antics socialistes, no ha aconseguit ser ni primera ni segona força, i ara ja no es pot pensar en ell com a substitut de Mas al front del procés o com a primer president, la seva preuada divisió entre sobiranistes es trasllada a la divisió entre l'esquerra, i el porta a la segona o tercera posició. Dins els seus resultats al menys un terç de regidors són exsocialistes mentre que en vots els seus resultats són similars als del 2003 i 2007 quan aquests no hi eren. Venia de guanyar les eleccions europees però amb la poca força de les municipals el vot tendirà a escapar-se cap a CDC, cap a la CUP i cap al Podemos disfressat de partidari del dret a decidir (dels espanyols). Sorprèn que un lider polític que volia fer la independència del país tingui tant poca visió política i tanta persistència en l'error i en no escoltar a la gent excepte als "palmeros". Junqueres haurà estat el principal obstacle a superar per fer la independència i si no s'aconsegueix en serà el culpable directe amb nom i cognoms.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…