Ves al contingut principal

Bestiari del procés: T. Aira, M, Cardenal i A. Colau

Aira, Toni (periodista).
Frenada parcial.
David Fernández s’expressava amb contundència en valorar els resultats del 24-M: el sobiranisme ha sumat 300.000 nous vots per assolir una xifra (el 44,9% dels sufragis) mai vista en unes eleccions municipals; qui té la temptació de passar-ho per alt és que analitza el procés amb ulls d’un sol partit, encara que s’ofengui. I aquest moviment cap a la llibertat plena no és ni d’una sola formació, ni d’un sol líder. És de la gent. Des de novembre de 2012. Tot no és perfecte: la caiguda de Barcelona a mans d’alguna gent que no està prou compromesa amb el procés és un inconvenient, sí. Però el cert és que (amb la feblesa dels seus 11 de 41 regidors) serà també una oportunitat per comprometre’ls. CiU és imprescindible per culminar el procés independentista: no ho és però, que hagi de guiar el cent per cent del temps el camí.

Cardenal, Miguel (president del Consell Superior d’Esports espanyol).
Trepitjant drets.
L’alt càrrec del govern Rajoy ha amenaçat aquesta setmana amb sancions del Comitè Antiviolència a l’Athletic i el FC Barcelona si es produeix aquesta nit una xiulada (com serà, memorable) a la Marxa Reial i al Borbó. Cap sorpresa en un país en el qual el retrocés de les llibertats civils (en les actituds dels governants i en la legislació que generen) és flagrant i constant. Ara resulta que l’exercici de la llibertat d’expressió (com l’exhibició de símbols) que emparen totes les cartes de drets fonamentals és una manifestació de violència! És ben bé el món a l’inrevès. Un món al qual (que no t’embauquin, benvolgut lector) la dependència ens farà retornar una vegada i una altra: perquè tothom sap que només hi ha una manera de perdre de vista per sempre el Partido Popular.

Colau, Ada (alcaldable de Barcelona en Comú).
Primers moviments.
La triomfadora de les eleccions al cap i casal no ha trigat a obrir ronda negociadora. Descartats CiU, PP i Ciudadanos per raons ideològiques, les opcions es redueixen a dos: PSC o ERC-CUP. L’opció d’una entrada d’Esquerra al govern municipal amb la CUP donant suport puntual des de fora, permetria disposar d’una mica més d’estabilitat (16 regidors). Resultaria, però, prou incompatible amb un pacte Podemos-ICV-EUiA per confegir una candidatura nacional puta-ramonesca per al 27-S i, per tant, enfrontada a ERC i CUP. L’opció d’un govern estable amb el PSC seria, però, un cop directament demolidor a la credibilitat de la nova alcaldessa: “acabar” amb el model Barcelona vigent durant tres dècades a base de compartir llista amb els col·laboradors necessaris i formar govern amb els actors principals. Colau haurà de triar aviat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…