Ves al contingut principal

Bestiari del procés: T. Aira, M, Cardenal i A. Colau

Aira, Toni (periodista).
Frenada parcial.
David Fernández s’expressava amb contundència en valorar els resultats del 24-M: el sobiranisme ha sumat 300.000 nous vots per assolir una xifra (el 44,9% dels sufragis) mai vista en unes eleccions municipals; qui té la temptació de passar-ho per alt és que analitza el procés amb ulls d’un sol partit, encara que s’ofengui. I aquest moviment cap a la llibertat plena no és ni d’una sola formació, ni d’un sol líder. És de la gent. Des de novembre de 2012. Tot no és perfecte: la caiguda de Barcelona a mans d’alguna gent que no està prou compromesa amb el procés és un inconvenient, sí. Però el cert és que (amb la feblesa dels seus 11 de 41 regidors) serà també una oportunitat per comprometre’ls. CiU és imprescindible per culminar el procés independentista: no ho és però, que hagi de guiar el cent per cent del temps el camí.

Cardenal, Miguel (president del Consell Superior d’Esports espanyol).
Trepitjant drets.
L’alt càrrec del govern Rajoy ha amenaçat aquesta setmana amb sancions del Comitè Antiviolència a l’Athletic i el FC Barcelona si es produeix aquesta nit una xiulada (com serà, memorable) a la Marxa Reial i al Borbó. Cap sorpresa en un país en el qual el retrocés de les llibertats civils (en les actituds dels governants i en la legislació que generen) és flagrant i constant. Ara resulta que l’exercici de la llibertat d’expressió (com l’exhibició de símbols) que emparen totes les cartes de drets fonamentals és una manifestació de violència! És ben bé el món a l’inrevès. Un món al qual (que no t’embauquin, benvolgut lector) la dependència ens farà retornar una vegada i una altra: perquè tothom sap que només hi ha una manera de perdre de vista per sempre el Partido Popular.

Colau, Ada (alcaldable de Barcelona en Comú).
Primers moviments.
La triomfadora de les eleccions al cap i casal no ha trigat a obrir ronda negociadora. Descartats CiU, PP i Ciudadanos per raons ideològiques, les opcions es redueixen a dos: PSC o ERC-CUP. L’opció d’una entrada d’Esquerra al govern municipal amb la CUP donant suport puntual des de fora, permetria disposar d’una mica més d’estabilitat (16 regidors). Resultaria, però, prou incompatible amb un pacte Podemos-ICV-EUiA per confegir una candidatura nacional puta-ramonesca per al 27-S i, per tant, enfrontada a ERC i CUP. L’opció d’un govern estable amb el PSC seria, però, un cop directament demolidor a la credibilitat de la nova alcaldessa: “acabar” amb el model Barcelona vigent durant tres dècades a base de compartir llista amb els col·laboradors necessaris i formar govern amb els actors principals. Colau haurà de triar aviat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…