Bestiari del procés: T. Aira, M, Cardenal i A. Colau

Aira, Toni (periodista).
Frenada parcial.
David Fernández s’expressava amb contundència en valorar els resultats del 24-M: el sobiranisme ha sumat 300.000 nous vots per assolir una xifra (el 44,9% dels sufragis) mai vista en unes eleccions municipals; qui té la temptació de passar-ho per alt és que analitza el procés amb ulls d’un sol partit, encara que s’ofengui. I aquest moviment cap a la llibertat plena no és ni d’una sola formació, ni d’un sol líder. És de la gent. Des de novembre de 2012. Tot no és perfecte: la caiguda de Barcelona a mans d’alguna gent que no està prou compromesa amb el procés és un inconvenient, sí. Però el cert és que (amb la feblesa dels seus 11 de 41 regidors) serà també una oportunitat per comprometre’ls. CiU és imprescindible per culminar el procés independentista: no ho és però, que hagi de guiar el cent per cent del temps el camí.

Cardenal, Miguel (president del Consell Superior d’Esports espanyol).
Trepitjant drets.
L’alt càrrec del govern Rajoy ha amenaçat aquesta setmana amb sancions del Comitè Antiviolència a l’Athletic i el FC Barcelona si es produeix aquesta nit una xiulada (com serà, memorable) a la Marxa Reial i al Borbó. Cap sorpresa en un país en el qual el retrocés de les llibertats civils (en les actituds dels governants i en la legislació que generen) és flagrant i constant. Ara resulta que l’exercici de la llibertat d’expressió (com l’exhibició de símbols) que emparen totes les cartes de drets fonamentals és una manifestació de violència! És ben bé el món a l’inrevès. Un món al qual (que no t’embauquin, benvolgut lector) la dependència ens farà retornar una vegada i una altra: perquè tothom sap que només hi ha una manera de perdre de vista per sempre el Partido Popular.

Colau, Ada (alcaldable de Barcelona en Comú).
Primers moviments.
La triomfadora de les eleccions al cap i casal no ha trigat a obrir ronda negociadora. Descartats CiU, PP i Ciudadanos per raons ideològiques, les opcions es redueixen a dos: PSC o ERC-CUP. L’opció d’una entrada d’Esquerra al govern municipal amb la CUP donant suport puntual des de fora, permetria disposar d’una mica més d’estabilitat (16 regidors). Resultaria, però, prou incompatible amb un pacte Podemos-ICV-EUiA per confegir una candidatura nacional puta-ramonesca per al 27-S i, per tant, enfrontada a ERC i CUP. L’opció d’un govern estable amb el PSC seria, però, un cop directament demolidor a la credibilitat de la nova alcaldessa: “acabar” amb el model Barcelona vigent durant tres dècades a base de compartir llista amb els col·laboradors necessaris i formar govern amb els actors principals. Colau haurà de triar aviat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas