Ves al contingut principal

Ciudadanos té un paper clau

El fet que, tot just després del 9-N i de la negativa de Junqueras i Fernández a una llista de país, el president Mas decidís posar el procés al congelador ha estat nefast per al manteniment de l’embranzida dins el bloc sobiranista. Deu mesos perduts per retornar, exactament, al mateix punt on podíem haver arribat per votar plens d’energia a finals del 2014. Està clar. Si volem mirar-nos-ho, però, en sentit positiu, aquest temps ha servit per certificar l’enfonsament del gran miratge Podemos. A finals de 2014, els de Pablo Iglesias es trobaven en la cresta de la onada. Haver fet les plebiscitàries aleshores hagués suposat que alguns sobiranistes incauts haguessin caigut seduïts (sí, encara, buf!) per l’oferta impossible de reformar Espanya. Ara, ja no: Podemos es reubica com a força incapaç de forçar un canvi real; sense possibilitats de guanyar les eleccions, ha caigut en intenció de vot a paràmetres al voltant del 15%. I la baixada continuarà: si no és per expulsar el bipartidisme, cada dia més, deixarà de tenir atractiu.

L’ensorrament del darrer miratge federal ha estat propiciat, en darrer terme, per l’establishment, amb la seva aposta per l’expansió de Ciudadanos. Per a l’independentisme, la concentració del vot dependentista convençut en la llista d’Albert Rivera és una autèntica benedicció. D’una banda, assegura la inviabilitat del tradicional peixalcovisme català, perquè la crossa del Partido Popular per governar Espanya ja no podrà ser Duran, sinó els diputats de Ciudadanos. De l’altra, a nivell intern català, serveix per remarcar de manera molt accentuada (molt més que si, per exemple, el PSC en retingués l’hegemonia dins l’espai dependentista) el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S. Els votants espanyolistes es concentren davant del perill de victòria independentista. La competència per l’exabrupte i la radicalitat anti-sobiranistes, en competència per un mateix espai amb el Partido Popular, a més, constituirà una ajuda d’enorme valor a l’hora de mobilitzar i fins i tot eixamplar l’espai independentista abans de les eleccions de setembre. L’ascens de Ciutadans és una sort per l’independentisme: de fet anticipa la situació dels primers anys del nou Estat català independent amb un únic partit, cada vegada més residual, representant de la minoria espanyolista que no es resigna.

Comentaris

  1. Aquests del Podemos no tenen ni la més mínima preparació intel·lectual ni política per anar endavant. Esclar que hi ha gent que s'hi senten identificats! És allò de l'ignorància al poder! Han d'anar de rectificació amb rectificació. Això els està debilitant fins el punt de que no sé si fins i tot aquesta oportunista Ada Colau podrà mantenir-se a Barcelona. Ara ja està molt lluny d'aquella enquesta que la posava de guanyadora a les eleccions de Barcelona. És allò que dic sempre: si no tens experiència, de què parles?

    ResponElimina
  2. CIUTADANS:UN "REFREGIT",DE QUATRE SOCIATES EMPRENYATS AN MARAGALL.
    PODEMOS:SEMBLAR INCREIBLE¡¡¡SI SON UNS INDOCUMENTATS.
    ADA CALOU:UNA ACTRIU FRACASADA,QUE RECITA UN MAL GUIO.
    .

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…