Comencem la campanya per la independència d’una vegada o què?

A la feina, un company m’explica una escena d’autobús d’un grup de jubilats: el que porta la veu cantant manifesta el seu parer que cal votar Ciudadanos, després d’haver sentit l’enèssima compareixença-carta als reis d’Albert Rivera a la Sexta per explicar que apujarà no sé quant les pensions. Tangibles. Molts electors es decanten per propostes tangibles. Nosaltres hem embarrancat en el terreny dels grans principis (ep, que cal defensar-los, i tant!) i no acabem d’arribar a trepitjar el terra, a enfangar-nos. A ser tan vius (o demagogs, si voleu veure-ho de l’altre cantó) com ells. No em cansaré de repetir-ho des d’aquesta modesta tribuna, hem de deixar de parlar tot el dia de com ho farem (ja li hem donat totes les voltes possibles) i treballar molt més intensament en dues perspectives: què suposa per al nostre futur quedar-nos a Espanya i quines immenses possibilitats se’ns obren al davant si ens deslliurem de la càrrega insuportable de la dependència.

Ras i curt, al jubilat de l’autobús cal explicar-li la doble realitat entre la qual ha de triar el 27-S: mantenir la dependència amb moltes possibilitats de no cobrar les pensions en un futur no gaire llunyà o guanyar l’estat propi que l’asseguri i la faci adaptar-se als estàndards de preus del país. Hem de parlar descarnadament dels costos de mantenir la dependència: del que suposarà pagar (com fem ara) un 25% del deute espanyol, mitjançant un manteniment de l’espoli que assegurarà (governi qui governi a Catalunya) la degradació dels serveis públics en els propers anys. En sentit contrari, cal presentar, per exemple, és una idea, un Pla a deu anys on es concretin els progressius beneficis de la independència; on es detallin, sí, els costos inicials de transició, però on també es reculli l’aplicació concreta dels recursos (els 16.000 milions de l’espoli) en el territori, mitjançant actuacions concretes, que els votants puguin identificar i valorar. Perquè només tocant terra començarem una altra vegada a eixamplar el nostre camp. Comencem quan abans la campanya per la independència.

Comentaris

  1. Els vells escocesos per una miserable pensió van llençar per l'aiguera les i3lusions dels més joves entre ells, els seus nets. Ja cal ser burrus per caure en aquestes demagogies electorals, i això allà que tenen major tradició democràtica, imaginem com anirà per aquí.

    ResponElimina
  2. El drama ve d'estar-se aborregant mirant TV pels descosits i sense establir-hi cap reflexió. D'aquests n'hi ha massa gent. No hi ha manera.
    Una petita esperança meva rau en el canvi que hi veig als veïns de la meva casa: Els estrafolaris nou vinguts de fa uns cinc anys o més han desaparegut i torna a haver-hi veïns propis del país que fins i tot es presenten!
    Esclar que, per altra banda, la meva dona de fer feines, el meu punt de referència del què s'hi cou al sector dels adormits, veig que encara està enganxada amb els suposats robatoris de la família Pujol.
    De tota manera, crec que el potencial indep. segueix vigent, igual de quan el 9N passat i més enllà. D'aquí els cabrejos descabellats dels PPeros.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas