Ves al contingut principal

La gran paradoxa de les municipals: un esmicolament d’efectes conservadors

Per a qui hagi seguit les enquestes (a les quatre capitals provincials, l’Hospitalet, Santa Coloma, Sabadell, Mataró, Sant Cugat del Vallès o Sitges) que els mitjans nacionals han anat publicant durant la primera part de la campanya (quan és legal), hauran comprovat diverses constants: una de molt clara, pel que fa a ERC i la CUP, el reiterat menysteniment via cuina d’estimació final de les seves quotes d’intenció directa de vot, exactament, tot el contrari del tracte dispensat a la flamant joguina de l’establishment, Ciutadans. Així que, algú pot tenir una sorpresa desagradable la nit de diumenge. La tercera força independentista, CiU, pateix arreu una certa erosió, però manté força bé les seves posicions i no hi ha dubte que es farà amb la victòria a les eleccions municipals per segona vegada a la seva història. Tot i trobar-nos enmig d’un veritable tsunami de canvi social i polític, la segona constant és, potser, a priori sorprenent: la impressionant estabilitat dels resultats que raonablement es preveuen. 

Amb la pràctica excepció de Xavier Trias a Barcelona i el candidat del bustisme a Sabadell, pràcticament cap ciutat important es preveu ni la possibilitat d’un canvi de mans el proper diumenge. No només serà efecte de l’aparició del vot ocult als partits tradicionals, sinó sobretot, el resultat de la combinació entre l’esmicolament impressionant de la presència de forces en el ple (amb el cas extrem de Sitges on es preveu l’entrada de 9 forces polítiques diferents disputant-se els 21 regidors del ple) i el sistema electoral vigent, que atorga l’alcaldia automàticament a la força més votada, amb l’única excepció de la configuració d’una majoria absoluta alternativa. I aquesta majoria, atesa la dispersió de les noves forces en presència entre els eixos nacional i ideològic, aigua i oli, és pràcticament impossible. Així que, curiosament, si més no a les grans poblacions principals del país, sembla que l’efecte principal del gran esmicolament dels consistoris serà, en bona mesura, el blindatge del continuisme dels actuals equips municipals.

Comentaris

  1. Doncs, mira, potser aquest esmicolament ens pugui beneficiar. Potser. Perquè si els qui votaven PP-PSC es divideixen entre Ada Colau -Podemos, oi?- , ICV, Ciudadanos, PP, PSC-PSOE, i altres, al final, i com que nosaltres (espero!!) seguirem votant ERC, CiU, CUP doncs crec que això ens enfortirà. No sé si ho acabo de dir bé: Davant de la divisió de les parts integristes, totes entre elles, a nosaltres això ens beneficia, donant per fet que seguirem votant el trio indep.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…