La gran paradoxa de les municipals: un esmicolament d’efectes conservadors

Per a qui hagi seguit les enquestes (a les quatre capitals provincials, l’Hospitalet, Santa Coloma, Sabadell, Mataró, Sant Cugat del Vallès o Sitges) que els mitjans nacionals han anat publicant durant la primera part de la campanya (quan és legal), hauran comprovat diverses constants: una de molt clara, pel que fa a ERC i la CUP, el reiterat menysteniment via cuina d’estimació final de les seves quotes d’intenció directa de vot, exactament, tot el contrari del tracte dispensat a la flamant joguina de l’establishment, Ciutadans. Així que, algú pot tenir una sorpresa desagradable la nit de diumenge. La tercera força independentista, CiU, pateix arreu una certa erosió, però manté força bé les seves posicions i no hi ha dubte que es farà amb la victòria a les eleccions municipals per segona vegada a la seva història. Tot i trobar-nos enmig d’un veritable tsunami de canvi social i polític, la segona constant és, potser, a priori sorprenent: la impressionant estabilitat dels resultats que raonablement es preveuen. 

Amb la pràctica excepció de Xavier Trias a Barcelona i el candidat del bustisme a Sabadell, pràcticament cap ciutat important es preveu ni la possibilitat d’un canvi de mans el proper diumenge. No només serà efecte de l’aparició del vot ocult als partits tradicionals, sinó sobretot, el resultat de la combinació entre l’esmicolament impressionant de la presència de forces en el ple (amb el cas extrem de Sitges on es preveu l’entrada de 9 forces polítiques diferents disputant-se els 21 regidors del ple) i el sistema electoral vigent, que atorga l’alcaldia automàticament a la força més votada, amb l’única excepció de la configuració d’una majoria absoluta alternativa. I aquesta majoria, atesa la dispersió de les noves forces en presència entre els eixos nacional i ideològic, aigua i oli, és pràcticament impossible. Així que, curiosament, si més no a les grans poblacions principals del país, sembla que l’efecte principal del gran esmicolament dels consistoris serà, en bona mesura, el blindatge del continuisme dels actuals equips municipals.

Comentaris

  1. Doncs, mira, potser aquest esmicolament ens pugui beneficiar. Potser. Perquè si els qui votaven PP-PSC es divideixen entre Ada Colau -Podemos, oi?- , ICV, Ciudadanos, PP, PSC-PSOE, i altres, al final, i com que nosaltres (espero!!) seguirem votant ERC, CiU, CUP doncs crec que això ens enfortirà. No sé si ho acabo de dir bé: Davant de la divisió de les parts integristes, totes entre elles, a nosaltres això ens beneficia, donant per fet que seguirem votant el trio indep.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas