Ves al contingut principal

A qui votaré el 27-S

L’espectacle dels “hooligans” amb motiu de les eleccions municipals ha estat lamentable. Passejar-se per les xarxes socials, un acte de veritable masoquisme. Un no arriba a entendre com es pot estar tan fora de la realitat. 948 oportunitats de criticar per una cosa o per just la contrària, el que fan altres independentistes. Partidisme clandestí a cada passa, especialment, el pitjor, entre els qui més denuncien el suposat partidisme dels altres. L’espectacle (sort que ha passat ja la constitució dels ajuntaments!) m’ha servit per veure-hi una mica més clar de cara a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Alguns opinadors dediquen molts esforços a lamentar-se pel fet que la realitat del debat polític no s’ajusta exactament a allò que ells havien previst (en bona part, per haver enviat el procés a hivernació durant nou mesos eixorcs). Un servidor, en canvi, està tan, però tan, fins als nassos (essent fi) d’aquest exercici diari de caïnisme que ens assetja des de l’estiu de l’any passat que he decidit adoptar-hi un enfocament més constructiu.

Sintetitzem-ho, per respondre a la pregunta que dóna títol a aquest article. Que a qui votaré i a qui recomanaré votar d’aquí poc més de cent dies a les eleccions més importants de la història de Catalunya? Molt senzill. Dos paràmetres bàsics, interrelacionats, que, de fet, es reforcen mútuament. Exactament, votaré i recomanaré votar a aquell candidat, candidatura i entorn de campanya (tots tres, eh!) que acrediti dedicar menys temps, esforços i mala baba a criticar per terra, mar i xarxes els altres candidats, candidatures i entorns de campanya independentistes. En altres paraules, votaré a aquell candidat, candidatura i entorn de campanya que (en no estar distret desqualificant els altres independentistes) dediqui més temps a proposar amb credibilitat i rigor el nou país que tenim l’oportunitat única de crear. Perquè el model de nou país que em proposen des del caïnisme, sigui de dretes o d’esquerres, d’un superlíder o de l’altre, no m’interessa, per moralment repulsiu. Apa, doncs, candidats, candidatures i entorns de campanya, comença el període de prova. Vosaltres direu.

Comentaris

  1. Un bon discurs d'ètica, sí senyor!
    Jo també, i suposo que molts altres també pensen el mateix, estic cansat, per no dir fart, dels comentaris d'allò "...i aquell més!". Per una vegada cal ser responsables, asserenats i decidits.
    M'esgarrifa aquell comentari tan esbiaixador que, posant per davant la necessitat de subsistència econòmica, s'aparti de la mateixa realitat que l'origina. També m'esgarrifen els massa prudents amb el temor de quina pluja els podrà caure a sobre si s'atreveixen a respirar. En fi, és l'hora de ser altament responsables i decisius en aconseguir aquest alliberament que la gran majoria desitgem i que ens cal imprescindiblement si volem seguir existint com un país normal i no centripetat.

    ResponElimina
  2. VOLS DIR"PERDONALS PARE..."?. POT SER POC ELEGANT PERO ,LA MERDA CAL QUE SURI,I LES ETZAGALLADES FERLES VISIBLES,ENS HI JUGUEM MASSA,PER ANAR AMB EL LLIRI A LA MA.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…