Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. Chacón, A. Colau i R. Espadaler

Chacón, Carme/n (secretària de Relacions Internacionals del PSOE).
Ensenyeu-li el camí.
Fracassada en l’intent de fer les Espanyes, Carme Chacón, la ministra dels submarins que no suren i els desnonaments exprés, torna a lloc del crim quatre anys més tard. Si ningú no hi posa remei (i qui voldrà fer-se càrrec d’aquest paper!) la diputada catalana més absent, s’ha ofert desesperada a encapçalar la llista del PSC-PSOE a Barcelona a les properes eleccions espanyoles. Les del nostre comiat com a país. Està disposada a protagonitzar el col·lapse definitiu: si Jaume Collboni ha aconseguit la històrica xifra de quatre regidors a Barcelona, la líder socialista pot assolir també un autèntic rècord d’infra-representació socialista. De moment, de cara a l’inici de la campanya, tal i com parodiava ja fet temps el “Polònia”, caldrà que algú li ensenyi el camí per arribar a Catalunya.

Colau, Ada (líder de Barcelona en Comú).
Temps de sumar.
La que avui serà nova alcaldessa de la capital catalana, durant els darrers dies, ha portat a terme diverses trobades amb entitats de la societat civil organitzada. De la reunió amb l’Assemblea i l’Òmnium va derivar-se l’anunci formal de la seva participació institucional a la manifestació de l’11-S a Barcelona, així com la signatura d’un compromís específic de Barcelona amb el procés d’independència. Ara esperem que, tot i la idea inicial de remetre-ho a una consulta més endavant, el nou plenari municipal pugui discutir i votar la integració de l’ajuntament a l’AMI abans del 27-S. Francament, deixar per després el posicionament en la qüestió institucional més important que ha d’afrontar el país no tindria gaire sentit. I el dia de la votació, amb la suma de CiU, ERC i la CUP, l’independentisme només necessitarà tres vots més per fer majoria.

Espadaler, Ramon (secretari general d’Unió).
Fal·làcies de principiant.
El conseller d’interior (encara) del Govern de Catalunya s’arrossega pels mitjans fent la impressió que ni ell està convençut del carreró sense sortida on l’ha posat en Duran. La lluita per la marca històrica d’Unió és a mort. Com a arguments forts, la necessitat de preservar la seguretat jurídica i el diàleg amb l’ocupant. Una altra via morta. Perquè l’única seguretat dec dret que ens ofereix el Regne d’Espanya (on els estàndards d’independència del poder judicial són directament inexistents) és la laminació sistemàtica via tribunals, lleis i normes de l’autonomia de Catalunya. És l’únic que tenim segur. I què dir del diàleg, després de la seva pròpia experiència en el comandament dels mossos d’esquadra, bandejats i traïts pel ministre Fernández Díaz. Només un estat propi donarà autèntica seguretat jurídica als nostres ciutadans i Espadaler ho sap perfectament.

Comentaris

  1. L'arribada i futur mandat municipal d'Ada Colau per a mi és una incògnita de difícil solució. A jutjar per les exclamacions des de la Pça. St. Jaume, l'independentisme d'aquesta gent està molt lluny; a jutjar pels últims comentaris de Colau, pot estar al caure de firmar dins l'AMI.
    Ahir mateix va reconèixer la seva forta ignorància en temes municipals i que els està aprenent. Sembla que és prou espavilada per fer carrera i guanyar-la. Però, sabrà controlar els qui l'han pujat, els atabalats que ahir ja van emprendre-les a Sants?
    L'anàlisi que ahir va fer Colau sobre les elits que sempre han controlat l'Ajuntament de Barcelona, el vaig trobar molt encertat, però sabrà trobar un punt mig que li permeti recollir una certa credibilitat o tot serà un desori popularista?

    Amb això, la dreta catalana, CDC, hi té molta raó: No és qüestió de destruir tota la feina feta per arrancar l'economia barcelonina, amb el turisme per davant per pesat que ens sigui... Jo mateix visc entre La Sagrada Família i el Park Güell. No cal dir res més! Però, abans de trencar els ous caldrà construir altres fites que ens sigui prou rendibles.

    ResponElimina
  2. EP¡¡¡OBLITS:CHACON,DUES FINQUES A SANTO DOMINGO,SERA GRAÇIES A ELS SUBMARINS?...
    COLAU:PARLAR DE FER FORÇA A EL CARRER...TORNARAN LES PARTIDES DE LA "PORRA"?.
    ESPADALER:LO MES ESTUPID,ES QUE JA NO SON ELS "GOSSOS DEL AMO",I ELLS COM SI RES...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…