Bestiari del procés: A. Castellà, J.A. Duran i Lleida i R. Espadaler

Castellà, Antoni (secretari d’Universitats del Govern de Catalunya).
Valor de futur.
Dins un partit on el duranisme ha anat fent durant els darrers anys un procés de selecció de fidels intensíssim, on, en el darrer congrés, una part notable del sector independentista va marxar rere les passes de Josep Maria Vila d’Abadal, té un mèrit enorme assolir l’èxit d’Antoni Castellà, Joan Rigol i Núria de Gispert. Amb calma i una extraordinària habilitat per no caure en els continus paranys del vell establishment del partit, per primera vegada en quatre dècades, s’hi han enfrontat i amb mirat de fit a fit a la direcció . Castellà ha esdevingut, aquests dies de màxima visibilitat pública, un dels principals valors polítics del procés i escalarà a un dels primers llocs de la llista del president. Un home cridat a jugar un paper de primera línia en els temps decisius que vénen. S’ho mereix.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del comitè de govern d’Unió).
Covard com sempre.
Amagat, sense donar la cara en cap moment, ni abans, ni després. Llançar la pedra i amagar la mà. Les notícies a la premsa sobre la connivència total de la direcció del partit en la creació i registre com a formació política de Construïm han fet envermellir de vergonya. Deu ser el primer cas a la història que la cúpula d’un partit crea un altre a esquenes dels seus militants. I, entretant, Duran, encara que només sigui per noranta vots, s’ha quedat la marca. Sí, és cert. Però hi ha marge per a la batalla. Els partidaris del no han de plantar cara i exigir la celebració d’un congrés extraordinari del partit. De fet, han de fer exactament allò que el de la Franja ha practicat des de que va començar el procés: posar el dit a l’ull tant com puguin al líder. Res de marxar.

Espadaler, Ramon (secretari general d’UDC).
Els darrers dies de Pompeia.
La fumarola és evident molt enllà, a l’horitzó, i el núvol de cendres s’aproxima inexorablement. La lava arribarà més tard, per cobrir les despulles. La gestió de la Consulta, teòricament destinada a clarificar posicions, compromesa per part del conseller Espadaler, ha estat nefasta: indeterminació total de l’objectiu final sumat a tots els condicionants possibles, uns quants, a més incompatibles entre ells. Boira densa per guanyar temps. L’error l’aboca a una situació molt precària, de moment, traduïda en la seva sortida del Govern. La compareixença de la nit electoral, despentinat literalment i figuradament, esperpèntica: insistir a actuar com si (tal i com estaven acostumats en la llarga era Duran) el 80% de la militància hagués avalat la proposta de la direcció. La sensació que tot estava planificat molt abans. Fins i tot, de quan, l 2 de maig, “El Periódico” va avançar la seva marxa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas