Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Castellà, J.A. Duran i Lleida i R. Espadaler

Castellà, Antoni (secretari d’Universitats del Govern de Catalunya).
Valor de futur.
Dins un partit on el duranisme ha anat fent durant els darrers anys un procés de selecció de fidels intensíssim, on, en el darrer congrés, una part notable del sector independentista va marxar rere les passes de Josep Maria Vila d’Abadal, té un mèrit enorme assolir l’èxit d’Antoni Castellà, Joan Rigol i Núria de Gispert. Amb calma i una extraordinària habilitat per no caure en els continus paranys del vell establishment del partit, per primera vegada en quatre dècades, s’hi han enfrontat i amb mirat de fit a fit a la direcció . Castellà ha esdevingut, aquests dies de màxima visibilitat pública, un dels principals valors polítics del procés i escalarà a un dels primers llocs de la llista del president. Un home cridat a jugar un paper de primera línia en els temps decisius que vénen. S’ho mereix.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del comitè de govern d’Unió).
Covard com sempre.
Amagat, sense donar la cara en cap moment, ni abans, ni després. Llançar la pedra i amagar la mà. Les notícies a la premsa sobre la connivència total de la direcció del partit en la creació i registre com a formació política de Construïm han fet envermellir de vergonya. Deu ser el primer cas a la història que la cúpula d’un partit crea un altre a esquenes dels seus militants. I, entretant, Duran, encara que només sigui per noranta vots, s’ha quedat la marca. Sí, és cert. Però hi ha marge per a la batalla. Els partidaris del no han de plantar cara i exigir la celebració d’un congrés extraordinari del partit. De fet, han de fer exactament allò que el de la Franja ha practicat des de que va començar el procés: posar el dit a l’ull tant com puguin al líder. Res de marxar.

Espadaler, Ramon (secretari general d’UDC).
Els darrers dies de Pompeia.
La fumarola és evident molt enllà, a l’horitzó, i el núvol de cendres s’aproxima inexorablement. La lava arribarà més tard, per cobrir les despulles. La gestió de la Consulta, teòricament destinada a clarificar posicions, compromesa per part del conseller Espadaler, ha estat nefasta: indeterminació total de l’objectiu final sumat a tots els condicionants possibles, uns quants, a més incompatibles entre ells. Boira densa per guanyar temps. L’error l’aboca a una situació molt precària, de moment, traduïda en la seva sortida del Govern. La compareixença de la nit electoral, despentinat literalment i figuradament, esperpèntica: insistir a actuar com si (tal i com estaven acostumats en la llarga era Duran) el 80% de la militància hagués avalat la proposta de la direcció. La sensació que tot estava planificat molt abans. Fins i tot, de quan, l 2 de maig, “El Periódico” va avançar la seva marxa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…