Ves al contingut principal

Bestiari del procés: I. Arrimadas, J.A. Duran i Lleida i G. Galdón

Arrimadas, Inés (diputada de Ciutadans al Parlament de Catalunya).
A menys, i espera.
A desgrat d’ells, Catalunya és una nació i no tenir-la com a prioritat els passarà factura. Albert Rivera ha decidit fer les Espanyes i ens deixa la diputada Arrimadas, una candidata monolingüe incapaç de connectar fins i tot amb una certa part de l’electorat natural de Ciudadanos. L’aventura en solitari d’Unió i els primers compromisos de governabilitat a les institucions autonòmiques i municipals espanyoles posen damunt la taula els primers signes d’erosió en les expectatives electorals del partit. Dels més de vint diputats de les enquestes anteriors a les municipals a una xifra sensiblement inferior. De fet, segons el darrer baròmetre d’”El Periódico” la suma del PSC, PPC i Ciudadanos s’ensorraria dels 48 actuals a uns futurs 33-36 escons, ni tan sols compensada per l’entrada d’UDC; la de la dreta espanyolista de populars i neolerrouxistes, en solitari, dels 28 als 25-27.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del comitè de govern d’Unió Democràtica).
Directe a les roques.
La setmana, després de l’entrevista entre Duran i Mas a Palau, ha anat cristal·litzant el definitiu trencament entre convergents i unionistes. Tot i els moviments anteriors que apuntaven a una fugida d’estudi, el de la Franja ha manifestat que es veu amb força per presentar-se, bé el 27-S, bé a les eleccions generals que s’esperen immediatament a continuació. Sí, és tota una alegria per als qui creiem que la castanya d’UDC en solitari ha de ser personal i intransferible. Duran ha de deixar clara quina és la seva herència de més de tres dècades de control del vell partit demòcrata-cristià: una organització trinxada per dins i irrellevant al país. 6 o 7 escons segons el darrer baròmetre d’EPC. Veure Duran al grup mixt del Parlament Constituent serà un gaudi difícilment superable.

Galdón, Gemma (membre del Consejo Ciudadano de Podemos).
Aterra, si us plau.
L’emissora comtal no perd pistonada. Al dia següent de l’enquesta del GESOP, la que, com acabem de comprovar a les municipals, multiplica sempre per dos el dependentisme i divideix sovint per la meitat algunes de les forces sobiranistes, a Can Basté apareix a la tertúlia la precària Gemma Galdón. Ja sabeu, precària en idees, que no en compte corrent. Parla del full de ruta pre-acordat el 14 de gener com d’un impossible per a, acte seguit, amb suprema impostura, afirmar que el Parlament espanyol pot autoritzar a Catalunya un referèndum sobre la independència. Galdón, baixa, aterra, que justament això és el que Tribunal Constitucional ha negat explícitament en les seves darreres sentències. Així que ara cal una reforma del text sagrat i per dur-la a terme només fa falta que hi donin suport un 410,7% dels catalans. Tot molt viable.

Comentaris

  1. Arrimadas és la crònica d'un fracàs anunciat perquè el seu partit considera més important Madrid que Barcelona. El perfil de la candidata crearà anticossos en potencials electors. Diria que la penya que els vota quedarà molt concentrada en la dels funcionaris estatals a Catalunya.

    Duran pot esgarrapar vot de la Camacho, però els de dalt ho permetran? El meu pronòstic és que Duran desapareixerà del mapa polític ben aviat.

    Ara l'únic pilar que els queda és el de Podemos; però és un artefacte poc preparat per a fer anti-catalanisme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…