Bestiari del procés: I. Arrimadas, J.A. Duran i Lleida i G. Galdón

Arrimadas, Inés (diputada de Ciutadans al Parlament de Catalunya).
A menys, i espera.
A desgrat d’ells, Catalunya és una nació i no tenir-la com a prioritat els passarà factura. Albert Rivera ha decidit fer les Espanyes i ens deixa la diputada Arrimadas, una candidata monolingüe incapaç de connectar fins i tot amb una certa part de l’electorat natural de Ciudadanos. L’aventura en solitari d’Unió i els primers compromisos de governabilitat a les institucions autonòmiques i municipals espanyoles posen damunt la taula els primers signes d’erosió en les expectatives electorals del partit. Dels més de vint diputats de les enquestes anteriors a les municipals a una xifra sensiblement inferior. De fet, segons el darrer baròmetre d’”El Periódico” la suma del PSC, PPC i Ciudadanos s’ensorraria dels 48 actuals a uns futurs 33-36 escons, ni tan sols compensada per l’entrada d’UDC; la de la dreta espanyolista de populars i neolerrouxistes, en solitari, dels 28 als 25-27.

Duran i Lleida, Josep Antoni (president del comitè de govern d’Unió Democràtica).
Directe a les roques.
La setmana, després de l’entrevista entre Duran i Mas a Palau, ha anat cristal·litzant el definitiu trencament entre convergents i unionistes. Tot i els moviments anteriors que apuntaven a una fugida d’estudi, el de la Franja ha manifestat que es veu amb força per presentar-se, bé el 27-S, bé a les eleccions generals que s’esperen immediatament a continuació. Sí, és tota una alegria per als qui creiem que la castanya d’UDC en solitari ha de ser personal i intransferible. Duran ha de deixar clara quina és la seva herència de més de tres dècades de control del vell partit demòcrata-cristià: una organització trinxada per dins i irrellevant al país. 6 o 7 escons segons el darrer baròmetre d’EPC. Veure Duran al grup mixt del Parlament Constituent serà un gaudi difícilment superable.

Galdón, Gemma (membre del Consejo Ciudadano de Podemos).
Aterra, si us plau.
L’emissora comtal no perd pistonada. Al dia següent de l’enquesta del GESOP, la que, com acabem de comprovar a les municipals, multiplica sempre per dos el dependentisme i divideix sovint per la meitat algunes de les forces sobiranistes, a Can Basté apareix a la tertúlia la precària Gemma Galdón. Ja sabeu, precària en idees, que no en compte corrent. Parla del full de ruta pre-acordat el 14 de gener com d’un impossible per a, acte seguit, amb suprema impostura, afirmar que el Parlament espanyol pot autoritzar a Catalunya un referèndum sobre la independència. Galdón, baixa, aterra, que justament això és el que Tribunal Constitucional ha negat explícitament en les seves darreres sentències. Així que ara cal una reforma del text sagrat i per dur-la a terme només fa falta que hi donin suport un 410,7% dels catalans. Tot molt viable.

Comentaris

  1. Arrimadas és la crònica d'un fracàs anunciat perquè el seu partit considera més important Madrid que Barcelona. El perfil de la candidata crearà anticossos en potencials electors. Diria que la penya que els vota quedarà molt concentrada en la dels funcionaris estatals a Catalunya.

    Duran pot esgarrapar vot de la Camacho, però els de dalt ho permetran? El meu pronòstic és que Duran desapareixerà del mapa polític ben aviat.

    Ara l'únic pilar que els queda és el de Podemos; però és un artefacte poc preparat per a fer anti-catalanisme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas