Bestiari del procés: J. Antich, M. Bustos i D. Camats

Antich, José (exdirector de “La Vanguardia”).
Mutació justiciera.
Plantofada rere plantofada. A dreta i esquerra. A dues mans. La carta de comiat enviada al seu antic diari és tan eloqüent que reclama a crits reprduir-la aquí en forma d’encadenat de frases entre cometes. Prepareu-vos. Sobre la relació amb els lectors: “cal mantenir aquesta complicitat, cal parlar la mateixa llengua”. Reflectir la realitat, no perdre el cap per modificar-la: “un diari que ha d’avançar pel carril central de la societat catalana”. Deixar de banda el messianisme comtal que a hores d’ara tot ho impregna: “la nostra societat no necessita que ningú li digui el que ha de pensar”. Perquè s’adrecen a gent que pensa: “si us plau, no menystinguem els nostres lectors”. I com a corol·lari, un pinzellada del mal rotllo que presideix a hores d’ara les relacions entre l’empresa i la redacció, amb la recomanació de no “tornar a l’estèril llenguatge del ‘nosaltres i ells’”.

Bustos, Manuel (exalcalde Sabadell).
Prendre la moral com a hostatge.
En una compareixença parlamentària surrealista a la comissió sobre el frau, el defenestrat Manuel Bustos s’ha presentat a sí mateix com una víctima de l’establishment sabadellenc que, suposadament, no el va acceptar mai per haver nascut fora de la ciutat vallesana i de Catalunya. L’etnicisme com a argument defensiu, just en el moment que començaven a circular els rumors sobre el desmarcatge (afortunadament, no consumat) del seu partit a Badalona, en considerar la candidata alternativa massa independentista. Entretant, a l’espera del que acabi de confirmar-se avui, ERC i la coalició local en la qual s’integra la CUP, han arribat a un acord per a governar una de les principals ciutats del país. Sí, les eleccions municipals (tot i fer nosa al procés) han servir per fer net i per acréixer la presència de l’independentisme allà on era més necessari.

Camats, Dolors (vice-coordinadora d’ICV-EUiA).
Equivocar el temps.
La direcció ecosocialista ha emplaçat aquets dies PSC i ERC ha reproduir a nivell local, arreu, tripartits que arrabassin el poder a CiU. Camats ha parlat fins i tot de la necessitat d’estar “a l’alçada del moment”. És sorprenent que aquesta percepció de la importància històrica d’on som, per a algú que s’ha declarat independentista i es considera d’esquerres, no sigui reconeguda com la millor oportunitat de les seves vides per fundar un nou país de base popular. Entre els “hooligans” de la llista única i els del tripartit, hi ha un intent claríssim d’ofegar la pluralitat i de desviar l’atenció del moment clau on som: a cent dies d’unes eleccions alhora plebiscitàries i constituents que ens han de permetre tres coses: la victòria inequívoca del sí, determinar el lideratge (més coral) renovat del procés i el marcar el pes de cada orientació ideològica en el procés constituent.

Comentaris

  1. Respecte del cas de La Vanguardia, aquesta gent em recorda aquell a qui li agrada navegar entre dues aigües, diguem-ne Duran-Lleida. Ets de dretes però no ho vols reconèixer perquè tens la raó absoluta. Vols que tothom et faci cas i t'emprenyes quan no te la volen concedir, etc. etc. D'aquesta manera, en Pepe queda fora de joc, en Rafael Nadal també i van arraconant gent que ja s'han passat de ratlle. La Vanguardia vol que la seva ratlla sigui miraculosa: De dretes com La Razón o l'ABC i amb escrits intel·ligents com els citats i tants altres. Impossible! Les dretes a Espanya no son ni cultes ni intel·ligents!! Així els va, dins d'aquesta beatitud sense compromí i dins d'aquesta planta de l'adormidora...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas