Bestiari del procés: A. Mas, J. Ortega i A. Rivera

Mas, Artur (president de la Generalitat).
Surrealisme repressiu.
Mentre continuem esperant la seva passa decisiva, amb l’anunci d’una llista transversal per al 27-S confeccionada amb personatges de renom, independents, al marge dels partits (que enviarà CDC i UDC al congelador per una temporada), els adversaris polítics de la independència ens ofereixen moments sublims, del tot surrealistes. Quan sembla que ja és completament impossible superar els llindars del ridícul assolits fins ara, Espanya encara dóna més de sí. El partit fundat per Aleix de Vidal-Quadras amb nom de diccionari, Vox, s’ha pres al peu de la lletra la metàfora del president Mas en una entrevista al “Corriere della Sera” i ha exigit per via d’urgència a les autoritats judicials el registre del seu despatx institucional. També demanaran l’ocupació d’Ítaca, a fi d’evitar que els independentistes aconseguim arribar-hi. D’autèntic sainet.

Ortega, Joana (vicepresident de la Generalitat de Catalunya).
Bonzo incomprensible.
Hi ha coses difícils d’entendre. Potser, si pensem bé, només des de la fidelitat enfollida a qui li deus tot. Perquè el súmmum de la estultícia política deu ser immolar-te al servei de Duran i Lleida (en la seva condició de portaveu de l’establishment) justament al mateix temps que Espanya et processa per desacatament. De fet, que algú com ella, que es va negar en rodó a portar endavant la consulta del 9-N en el seu format original, sigui de totes formes perseguida per la justícia espanyola és la demostració empírica de la inviabilitat tant dels sis condicionants, com de la pregunta proposada pel comitè de govern d’Unió per marejar la perdiu. Amb Espanya no hi ha cap possibilitat d’entesa sobre la llibertat de Catalunya, perquè és un estat construït sobre la imposició de Castella a les altres nacions peninsulars.

Rivera, Albert (president de Ciudadanos).
El rei taumaturg.
Les xarxes socials són molt cruels i els tuits de Rivera i els seus, blasmant la corrupció, són ara autèntics punyals. Ha acabat el temps de la política de saló i s’inicia l’enfangament amb la realitat. I a la vista de les primeres passes i dels arguments adduïts per defensar-les, cal concloure que la manca de vergonya política del líder neolerrouxista li farà ben aviat un lloc en els annals de la ciència política. Per justificar que fa exactament el contrari del que havia promès, que apuntala dos dels tres governs més corruptes de la seva Espanya, el dels ERO i el de la trama Gürtel, diu que qui pacta amb ell queda sanat. Tocar Ciudadanos regenera. Fan miracles. Com el de convertir l’aigua en vi: les demoníaques ambaixades catalanes en actives oficines internacionals de promoció econòmica a Andalusia. Perquè el problema no és que siguin ambaixades, sinó que siguin catalanes.

Comentaris

  1. Tot està en aquests moments molt disparat i no puc arribar a albirar quin serà el seu desenllaç. De tota manera, si alguna cosa intueixo, sembla que la maniobra del President de comminar Duran-Lleida d'haver-se de definir d'una p... vegada, sembla que està produint els seus efectes ja previstos: En D-Ll ha fet el seu enèssim cop temperamental i carrega d'orgull de creure' s Déu i l'espifiat. És just, jo crec, el què volia el President; poder tenir les mans lliures per poder competir amb ERC. Veurem!
    Però, jo no puc confiar amb gent que arrossega un llast tan carregat. Per més que admiri en Mas, haig de votar indefectiblement ERC com un vot segur.
    Per això fa uns dies jo opinava que potser seria bo que en Junqueras li oferís un lloc preferent a en Mas per quan sigui ja passat el moment definitiu.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas