Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Mas, J. Ortega i A. Rivera

Mas, Artur (president de la Generalitat).
Surrealisme repressiu.
Mentre continuem esperant la seva passa decisiva, amb l’anunci d’una llista transversal per al 27-S confeccionada amb personatges de renom, independents, al marge dels partits (que enviarà CDC i UDC al congelador per una temporada), els adversaris polítics de la independència ens ofereixen moments sublims, del tot surrealistes. Quan sembla que ja és completament impossible superar els llindars del ridícul assolits fins ara, Espanya encara dóna més de sí. El partit fundat per Aleix de Vidal-Quadras amb nom de diccionari, Vox, s’ha pres al peu de la lletra la metàfora del president Mas en una entrevista al “Corriere della Sera” i ha exigit per via d’urgència a les autoritats judicials el registre del seu despatx institucional. També demanaran l’ocupació d’Ítaca, a fi d’evitar que els independentistes aconseguim arribar-hi. D’autèntic sainet.

Ortega, Joana (vicepresident de la Generalitat de Catalunya).
Bonzo incomprensible.
Hi ha coses difícils d’entendre. Potser, si pensem bé, només des de la fidelitat enfollida a qui li deus tot. Perquè el súmmum de la estultícia política deu ser immolar-te al servei de Duran i Lleida (en la seva condició de portaveu de l’establishment) justament al mateix temps que Espanya et processa per desacatament. De fet, que algú com ella, que es va negar en rodó a portar endavant la consulta del 9-N en el seu format original, sigui de totes formes perseguida per la justícia espanyola és la demostració empírica de la inviabilitat tant dels sis condicionants, com de la pregunta proposada pel comitè de govern d’Unió per marejar la perdiu. Amb Espanya no hi ha cap possibilitat d’entesa sobre la llibertat de Catalunya, perquè és un estat construït sobre la imposició de Castella a les altres nacions peninsulars.

Rivera, Albert (president de Ciudadanos).
El rei taumaturg.
Les xarxes socials són molt cruels i els tuits de Rivera i els seus, blasmant la corrupció, són ara autèntics punyals. Ha acabat el temps de la política de saló i s’inicia l’enfangament amb la realitat. I a la vista de les primeres passes i dels arguments adduïts per defensar-les, cal concloure que la manca de vergonya política del líder neolerrouxista li farà ben aviat un lloc en els annals de la ciència política. Per justificar que fa exactament el contrari del que havia promès, que apuntala dos dels tres governs més corruptes de la seva Espanya, el dels ERO i el de la trama Gürtel, diu que qui pacta amb ell queda sanat. Tocar Ciudadanos regenera. Fan miracles. Com el de convertir l’aigua en vi: les demoníaques ambaixades catalanes en actives oficines internacionals de promoció econòmica a Andalusia. Perquè el problema no és que siguin ambaixades, sinó que siguin catalanes.

Comentaris

  1. Tot està en aquests moments molt disparat i no puc arribar a albirar quin serà el seu desenllaç. De tota manera, si alguna cosa intueixo, sembla que la maniobra del President de comminar Duran-Lleida d'haver-se de definir d'una p... vegada, sembla que està produint els seus efectes ja previstos: En D-Ll ha fet el seu enèssim cop temperamental i carrega d'orgull de creure' s Déu i l'espifiat. És just, jo crec, el què volia el President; poder tenir les mans lliures per poder competir amb ERC. Veurem!
    Però, jo no puc confiar amb gent que arrossega un llast tan carregat. Per més que admiri en Mas, haig de votar indefectiblement ERC com un vot segur.
    Per això fa uns dies jo opinava que potser seria bo que en Junqueras li oferís un lloc preferent a en Mas per quan sigui ja passat el moment definitiu.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…