Ves al contingut principal

Bestiari del procés: N. de Gispert, M. Iceta i J. Muñoz

Gispert, Núria de (presidenta del Parlament de Catalunya).
Arriba el moment decisiu.
Un dels elements més importants per definir amb claredat el tauler de joc del 27-S, més enllà de la definitiva configuració de l’espai d’esquerra radical, és disputa en el terreny d’Unió. Naturalment, Duran i els seus voldrien estirar el xicle de la puta i la ramoneta tant com es pugui, si fos possible, fins el mateix dia de les eleccions. Una dotzena de membres del comitè de govern i un miler de militants, molts d’ells, amb responsabilitats territorials, han dit prou a l’ambigüitat i han exigeixit aquesta setmana que la consulta interna del 14 de juny pregunti explícitament sobre la independència. És un repte de primer ordre al lideratge de Josep Antoni Duran i Lleida, que cada dia sembla més ocupat en la seva nova plataforma (Construïm) que en el vell partit de Carrasco i Formiguera.

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Enfonsats i cecs.
El Partit dels Socialistes ha resistit l’embranzida en alguns dels seus feus tradicionals, especialment, a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Tarragona: a ciutats tan importants com ara Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet i Cornellà de Llobregat, certament, amb nota. Més de mig milió de vots. País endins, però, tendeix directament a la desaparició. I les castanyes de Barcelona (on fa dotze anys tenia 20 regidors) o Sabadell, on passa de 13 a 5, són directament mítiques. Així que, tant com la no dimissió instantània de Jaume Collboni o Josep Ayuso, la reacció del seu primer secretari entra en la categoria d’insult a la intel·ligència dels ciutadans. Atenció: després que el seu partit hagués perdut vora dels dos-cents mil volts, Iceta ha afirmat que aquestes eleccions marquen l’inici de la recuperació del PSC. Senzillament insuperable.

Muñoz, Jordi (politòlegs).
Dimensionar l’èxit.
Els politòlegs estan de moda. Un dels de capçalera del diari ARA, ha dedicat aquesta setmana diversos articles a cartografiar el notable creixement del sobiranisme i la destacada reculada del dependentisme amb motiu de les eleccions municipals de fa una setmana, apuntant, a més, que el vot sobiranista (ara, del 45%) tendeix a créixer entre 8 i 10 punts en les autonòmiques. Imagineu-vos. En paral·lel, amb la precisió d’arribar fins a la secció censal, Pere Cardús i Marc Belzunces han ofert també des de Vilaweb uns quants mapes que fan una impecable presentació gràfica de les dades relatives a aquesta important contesa electoral. A les xarxes socials han corregut també dos mapes enormement eloqüents que, respectivament, tintaven de colors blau i vermell els municipis conquerits a l’Estat espanyol pel PP i el PSOE: la blancor de la seva absència a Catalunya i Euskadi mostren d’un sol cop d’ull que ja som més fora que dins.

Comentaris

  1. Què coi estaria pensant el Guapo, quan va decidir castigar-nos a tots amb una pròroga fins el setembre per convocar les eleccions. No seria per donar temps a Madrid per maltractar-nos uns mesos més i tenir temps per preparar noves putades ?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…