Bestiari del procés: N. de Gispert, M. Iceta i J. Muñoz

Gispert, Núria de (presidenta del Parlament de Catalunya).
Arriba el moment decisiu.
Un dels elements més importants per definir amb claredat el tauler de joc del 27-S, més enllà de la definitiva configuració de l’espai d’esquerra radical, és disputa en el terreny d’Unió. Naturalment, Duran i els seus voldrien estirar el xicle de la puta i la ramoneta tant com es pugui, si fos possible, fins el mateix dia de les eleccions. Una dotzena de membres del comitè de govern i un miler de militants, molts d’ells, amb responsabilitats territorials, han dit prou a l’ambigüitat i han exigeixit aquesta setmana que la consulta interna del 14 de juny pregunti explícitament sobre la independència. És un repte de primer ordre al lideratge de Josep Antoni Duran i Lleida, que cada dia sembla més ocupat en la seva nova plataforma (Construïm) que en el vell partit de Carrasco i Formiguera.

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Enfonsats i cecs.
El Partit dels Socialistes ha resistit l’embranzida en alguns dels seus feus tradicionals, especialment, a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Tarragona: a ciutats tan importants com ara Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet i Cornellà de Llobregat, certament, amb nota. Més de mig milió de vots. País endins, però, tendeix directament a la desaparició. I les castanyes de Barcelona (on fa dotze anys tenia 20 regidors) o Sabadell, on passa de 13 a 5, són directament mítiques. Així que, tant com la no dimissió instantània de Jaume Collboni o Josep Ayuso, la reacció del seu primer secretari entra en la categoria d’insult a la intel·ligència dels ciutadans. Atenció: després que el seu partit hagués perdut vora dels dos-cents mil volts, Iceta ha afirmat que aquestes eleccions marquen l’inici de la recuperació del PSC. Senzillament insuperable.

Muñoz, Jordi (politòlegs).
Dimensionar l’èxit.
Els politòlegs estan de moda. Un dels de capçalera del diari ARA, ha dedicat aquesta setmana diversos articles a cartografiar el notable creixement del sobiranisme i la destacada reculada del dependentisme amb motiu de les eleccions municipals de fa una setmana, apuntant, a més, que el vot sobiranista (ara, del 45%) tendeix a créixer entre 8 i 10 punts en les autonòmiques. Imagineu-vos. En paral·lel, amb la precisió d’arribar fins a la secció censal, Pere Cardús i Marc Belzunces han ofert també des de Vilaweb uns quants mapes que fan una impecable presentació gràfica de les dades relatives a aquesta important contesa electoral. A les xarxes socials han corregut també dos mapes enormement eloqüents que, respectivament, tintaven de colors blau i vermell els municipis conquerits a l’Estat espanyol pel PP i el PSOE: la blancor de la seva absència a Catalunya i Euskadi mostren d’un sol cop d’ull que ja som més fora que dins.

Comentaris

  1. Què coi estaria pensant el Guapo, quan va decidir castigar-nos a tots amb una pròroga fins el setembre per convocar les eleccions. No seria per donar temps a Madrid per maltractar-nos uns mesos més i tenir temps per preparar noves putades ?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas