Ves al contingut principal

Bestiari del procés: O. Junqueras, F. Martínez i A. Mas

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Treballar en les fronteres.
El líder d’Esquerra, objecte de fa mesos d’un fort desgast als mitjans, encalçat per un sector ampli de l’independentisme que li exigeix el suport a una llista unitària, semblava fins fa no gaire molt tocat. Ara, però, acabat de renovar per un 92% de la militància republicana, se’l torna a veure més relaxat, coincidint amb el seu èxit electoral a Sant Vicenç dels Horts. Dels pocs que sembla estar per la feina de fer campanya sobre la independència. Aquesta setmana a la trobada de Sitges organitzada pel Cercle d’Economia ha fet una intervenció molt lloada. És escoltar-lo i pensar per un moment, per fer una comparativa cruel, en les capacitats de discurs i comunicació de Mariano Rajoy. La xerrada de Junqueras és sobretot interessant perquè és un bon exemple del que necessitem: seduir en les fronteres de l’espai electoral sobiranista.

Martínez, Francisco (Secretari d’Estat de Seguridad del govern espanyol).
Ridícul a canvi de descompressió.
L’argumentari de les autoritats espanyoles és tan surrealista que resulta evident que, a la vista que l’orientació de l’opinió pública catalana els importa un rave, han fomentat la xiulada a l’himne espanyol i al Borbó. Quan, després de la surrealista reunió exprés (posterior al comunicat més ràpid de la història, i en dissabte!) decideixen sancionar els impulsors de la protesta, en realitat haurien d’auto-aplicar-se una dura sanció. Tot el que van fer durant els dies anteriors va ser estimular una xiulada descomunal; l’objectiu ha semblat clar: cohesionar de cara endins el Partit Popular i evitar durant dies i dies (abans i després del partit) que es parli de la castanya monumental que les eleccions del cap de setmana anterior van suposar per al partit del govern, amb els pactes que els desallotjaran de centenars de llocs de poder.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Temps d’enlairar projecte.
Duran continua aplicant aquests dies (el temps se li escola entre els dits de manera inexorable) el seu full de ruta: fer tot el mal possible al procés cap a la independència. En la sessió parlamentària de control, aquesta setmana, el president Mas ha protagonitzat una giragonsa susceptible de ser interpretada com un suport implícit a la pregunta aprovada pel comitè de govern d’Unió. Continuar xipollejant en la indefinició, en el doble sentit, és justament el que ha portat Mas de més de seixanta diputats a menys de quaranta. Contra l’estratègia de Duran per desgastar-lo només hi ha una sortida: deixar de banda els dos components de la federació i anunciar com abans la seva candidatura transversal al marge dels partits. Cada dia que retardi el llançament serà una jornada més de desgast innecessari a la seva credibilitat.

Comentaris

  1. Respecte de l'Artur Mas, i segons en Pepe Antich, sembla que divendres vinent serà clau pels seus seguidors. Sembla que proclamarà a Molins de Rei la llista de "La seva gent", clarament independentista. Ja era hora!
    Ara quedarà una diferència molt clara entre CDC i ERC: Negociant o directes? Aquí sí que hi pot haver molta divergència...

    Mai no podrem pagar el just valor de tant bona feina d'en Duran-Lleida!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…