Ves al contingut principal

Bestiari del procés: P. Iglesias, M. de los Llanos de Luna i A. Mas

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Nova política des de la caverna.
Després de l’èxit relatiu a les municipals, allà on Podem ha confluït amb altres forces amb més arrelament històric i social, Iglesias referma ara la seva estratègia per concórrer en solitari a les generals espanyoles. A Catalunya l’escenari serà segurament prou diferent: cal confluir per evitar una victòria esclatant de l’independentisme. De fet, per frustrar-la val pràcticament tot. Aquesta setmana no ha dubtat a basar els seus atacs contra el president de la Generalitat en la intoxicació electoral fabricada pel Ministerio del Interior de Fernández Díaz i publicada per “El Mundo” de Pedro J. Ramírez. La difamació com a eina de construcció del discurs polític. L’enfangament del camp, però, no aproxima Podem, precisament, a la nova política, sinó que l’equipara a les tàctiques més quinquis del vell bipartidisme. Cal que ERC i la CUP s’hi posen les piles per despullar-ho.

Luna, Maria de los Llanos de (delegada del Govern espanyol a Catalunya).
Majoria petonera.
Ocupada fins ara, bàsicament, a perseguir ajuntaments que es declaraven sobirans, pagaven els seus impostos a través de l’hisenda catalana o no penjaven l’estanquera, sembla que el darrer èxit de la delegada del govern espanyol a Catalunya ha estat el de posar tota la carn a la graella en l’organització de massives jures de bandera de civils a la caserna del Bruc, a Barcelona, com la que tindrà lloc aquest matí. Els mitjans espanyolistes, curulls d’orgull no nacionalista, han donat compte de la descomunal mobilització obtinguda enguany: 600 persones! Més que a Madrid! Senzillament espectacular. No sé perquè ens entretenim a ponderar manifestacions, cadenes humanes o V; la gentada que és capaç de treure al carrer l’espanyolisme a Catalunya és cada vegada més impressionant. 600 persones, “apostoflant”.

Mas, Artur (president la Generalitat).
Turbo masista.
El president Mas ha comès un error notable, si analitzem el pas des del punt de vista dels interessos generals. Quan tot era preparat per llançar la seva candidatura i les tres llistes sortir al carrer, acomboiades per una potent campanya de suport de la societat civil impulsada per l’ANC i l’Òmnium, ha decidit tornar a obrir en les entitats un debat irresoluble. Senzillament, és impossible que les organitzacions creades per fer campanya transversal es decanten per cap partit o lideratge individual. L’entrevista de dilluns a TV3 va servir per remarcar l’error del moviment tàctic: més de la meitat del temps dedicat a parlar d’ell i del seu paper. Entretant, milions de catalans (a favor o en contra) esperen que comenci d’una vegada per totes el debat sobre la independència. Perquè si volem unes eleccions plebiscitàries només hi ha una manera d’aconseguir-ho: parlar dels pros i els contres de la independència.

Comentaris

  1. Doncs jo dono suport a que la societat civil presenti candidatura i que els partits facin un acte de generositat per quedar en segon pla. Podria ser perfectament encapçalada per Muriel Casals. Ella és la candidata.
    Si això no passa, serà perquè els partits ballen al so que toca La Caixa?

    ResponElimina
  2. Granollacs,
    Hi ha una cosa que no comparteixo d'aquest apunt darrer teu.
    Des de mitjans no precisament pro independentistes (com 8TV) s'alerta -com si fos una cosa dolenta- que no s'ha fet el debat sobre què ens pot aportar de bo o dolent la independència.
    Menteixen: en realitat caldria retreure als unionistes que es neguin al debat.
    Ho dic perquè l'independentisme ja ha exposat tot allò de bo que ens donaria la independència. Ho ha explicat en conferències, mítings, entrevistes als mitjans, llibres, webs, blogs, etc. En canvi, l'unionisme ha fet poquíssim en aquest terreny.
    Per tant, l'unionisme es nega a debatre. Simplement desqualifica i prohibeix.
    Et prego que no caiguis en aquest error -no és la primera vegada que ho dius, que cal engegar el debat-: el debat fa més de dos anys que l'independentisme va engegar-lo, és l'altra part que es nega a debatre, en té prou desqualificant perquè té la idea que els instruments de l'Estat (especialment judicials) són suficients per a aturar-ho.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…